Guatemala

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Per a atres usos d'este terme vore Guatemala (desambiguació).


Republica de Guatemala
Bandera de Guatemala Escut de Guatemala
Bandera Escut
himne nacional: Himne Nacional de Guatemala
 
Situació de Guatemala
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Ciutat de Guatemala
n/d
14°38' N 90°33' O
Idioma oficial EspanyolPlantilla:Ref de ficha
Forma de govern Republica presidencialista
Otto Pérez Molina
Roxana Baldetti
Independencia
 •  • Firma del  acta
 • Primera  constitucio
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 106º
108.889 km2
0,4%
1.687 km., en 956 km. al noreste en México.
Població
 • Total
 • Densitat
Lloc 66º
15,500,000 (est.)Plantilla:Ref de ficha[1] (2013)
135 hab/km2
PIB (nominal)
 • Total (2009)
 • PIB per càpita
Lloc 75º
US$ 49.880 millons[2]
n/d
PIB (PPA)
 • Total (2012)
 • PIB per càpita
Lloc 79º
US$ 79.970 millons[3]
n/d
IDH (2012) Plantilla:Creixent 0,581[4] (133º) – Mig
Moneda Quetzal (Q, GTQ)
‎Gentilici Guatemaltec (a).
Fus horari UTC-6
Domini Internet .gt
Prefix telefònic +502
Prefix radiofònic TGA-TGZ, TDA-TDZ
Còdic ISO 320 / GTM / GT
Membre de: ONU, OEA, OIM, SICA, MCCA, CEPAL, OEI, Parlacen, Grup de Riu

1 L'Articul 143 de la Constitució de la Republica de Guatemala de 1985 solament reconeix al espanyol com idioma oficial del país, encara que menciona que les llengües vernacules formen part del patrimoni cultural de la nació. No obstant, 23 idiomes nacionals foren reconeguts posteriomente com llengües oficials, incloent 21 idiomes miules, Xinca i Garífuna.
2 Segons la proyecció del INE.

Guatemala Plantilla:Etimologia[5] —oficialment, Republica de Guatemala— és un país situat en America Central, en el seu extrem noroccidental, en una ampla cultura autoctona producte de l'herencia miula i l'influencia castellana durant l'epoca colonial.[6]

A pesar de la seua relativament chicoteta extensió territorial, Guatemala conta en una gran varietat climatica, producte del seu relleu montanyós que va des del nivell del mar fins els 4.220 metros sobre eixe nivell.[7] Açó propicia que en el país existixquen ecosistemas tan variats que van des dels manglars dels chapulls del Pacific fins els boscs nuvolats d'alta montanya. Llimita a l'oest i al nort en Mèxic, a l'este en Belice i el golfo de Fondaries, al sur en El Salvador, i al surest en l'ocea Pacific. El país posseix una superficie de 108.889 km². La seua capital és la Ciutat de Guatemala, cridada oficialment Nova Guatemala de l'Assuncio. La seua població indigena compon un 40% del total del païs.[8] L'idioma oficial és el espanyol, aixina mateixa conte en 23 idiomes miules, els idiomes xinca i garífuna, este ultim parlat per la població afrodescendiente en el departament caribeño de Izabal.

Contingut

Historia[editar]

Artícul principal → Historia de Guatemala.


Epoca prehispánica[editar]

Plantilla:Ficha de Patrimoni de l'Humanitat Guatemala està situada dins de l'area geografica coneguda com Mesoamérica. Dins dels seus llímits territorials se desenrollaren varies cultures. Entre elles la Civilisacio Miula que fon notable per a conseguir un complex desenroll social.

Civilisació miula[editar]

Sobreeixí en varies disciplines cientifiques tals com l'arquitectura, l'escritura, un alvançat calcul del temps per mig de les matemàtiques i l'astronomia. El calendari miula que segons els historiadors, era més precís que el calendari gregoria que utilisem hui en dia.

Eren caçadors, agricultors, practicaven la peixca, domesticaven animals com titos i anets; se trasportaban en canoes per a navegar pels rius i per a viajar a les illes propenques.

També destacaren en la pintura, la escultura, la orfebreria i la metalurgia del coure, teixien el cotó i la fibra d'agave, desenrollaren el més complet sistema de escritura en America prehispánica, entre els deports que practicaven se destaca el joc de pilota, el qual més que un joc era una cerimonia.

El seu desenroll en ingenieria fon monumental, construiren grans metropolis des del periodo Pre-Classic tals com els llocs de Sant Bartolo, Cival, Nakbé, El Mirador, en la Conca del Mirador, Uaxactún, Tikal, Ceibal, Riu Blau, Yaxhá, Dos Piles, Cancuén, Machaquilá, Aguateca, en les terres baixes del Nort, situades en el departament de Petén i Kaminal Juyú, en les terres altes de l'altiplano central, aixina com Takalik Abaj en el departament de Retalhuleu, situat en la zona costera de l'Ocea Pacific.

A l'aplegada dels espanyols al seu territori, en 1524, els miules del periodo classic (al voltant del 800 d. C.) havien deixat d'existir. Els seus descendents (provinents de Tul) se trobaven dividits en un bon numero de senyorius i/o ciutats-estat com:


Estes ciutats lluitaven entre sí, lo qual fon molt be aprofitat pels espanyols per a conseguir una conquista en relativa facilitat.

No obstant les ciutats miules Tayasal (capital dels Miula Itzá), i Zacpetén (capital dels Miula Ko'woj), abdós en Petén no foren conquistades. (Ferran Cortes intentà moltes voltes conquistar Tayasal pero desisti en el seu cami a Fondaries, degut a lo be defesa que se trobava). Resisti fins 1697, per lo que fon una de les ultimes cultures de America someses.


Hui en dia a Guatemala se li coneix com el cor del mon Miula a on més de quatre millons de descendents miules continüen parlant idiomes que descendixen del tronc miula. No obstant se considera que el castellà seguix eixercint certa influencia negativa en les llengües derivades del miula al relegar-les a posicions minoritaries. Aixina mateix se mantenen costums originaries -en aquells grups no afectats per la conquista i hispanización-, vivint en la pràctica de l'agricultura, la ganaderia i la peixca. D'estes aproximadament 2 millons viuen en Guatemala.

Vore també: Utatlán

Sigle XVI[editar]

Colonisació espanyola[editar]

Artícul principal → Conquista de Guatemala.

Plantilla:Ficha de Patrimoni de l'Humanitat En 1523 els conquistadors espanyols aplegaren per l'oest, provinents de Méxic, baix l'envie del capitán Pere d'Alvarado, en l'intenció d'explorar i colonisar els territoris de l'actual Guatemala. S'enfrontaren primer en els k'iches, i despuix s'aliaren breument en els kaqchikeles, fundant el seu primer assentament el 25 de juliol de 1524 en les rodalies d'Iximché, capital dels kaqchikeles, vila que rebe per nom Santiago dels Cavallers de Guatemala en honor a l'apostol major.

El 22 de novembre de 1527 esta ciutat fon traslladada a la Vall d'Almolonga (hui el barri de Sant Miquel Escobar en Ciutat Vella, Sacatepéquez), degut al constant sege que patia pels atacs dels natius. Esta fon destruida en la matinada del 11 de setembre de 1541 per un allau de tarquim i pedres que provingué del cim del Volca d'Aigua (Volca Hunahpú, com ho coneixien els indigenes), sepultant a la llavors capital de la regió i enterrant a la ciutat en la majoria dels seus habitants. Entre ells estigué la governadora doña Beatriu de la Cova, viuda de don Pere d'Alvarado. Açó obligà a que la ciutat fora de nou traslladada a la propenca Vall de Panchoy, uns 6 km aigües avall, en lo que actualment és la ciutat de Antiga Guatemala.

Sigle XVII[editar]

El 31 de giner de 1676 per Real Cedula de Carles II se fundà L'Universitat de Sant Carles de Guatemala,[9] la tercera universitat fundada en America, a on estudiaren moltes figures importants del país, entre ells Fray Francesc Ximénez, descobridor del manuscrit Popol Vuh, qui ademés ho traduí al castellà. En l'art del sigle XVII sobreixen el mestre pintor Pere de Liendo i Quirio Cataño.

Sigle XVIII[editar]

En Santiago dels Cavallers estaria ubicada la capital del Regne de Guatemala, fins al seu trasllat en 1775 a la Vall de l'Ermita, actual ubicació de la capital. El rei Felip II d'Espanya i Portugal li otorgà el titul de «Molt noble i molt lleal Ciutat de Santiago dels Cavallers de Goathemala».


Durant la dominació espanyola, que durà casi 300 anys, Guatemala fon una regió de caracter estrategic (Capitania General del Regne de Guatemala), formant part del Virregnat de la Nova Espanya. La Capitania General de Guatemala s'estenia des de la regió de Chiapas (en l'actualitat pertanyent a Mèxic) fins l'actual Costa Rica. Les seues divisions polítiques variarien en freqüencia, lo mateix que les fronteres entre les diverses provincies. A amijanats del sigle XVII, el regne en el seu conjunt tenia 32 provincies, de les quals 12 estaven en el territori que hui constituix la Republica de Guatemala: la vall de Guatemala, a on se trobava la ciutat de Santiago dels Cavallers de Guatemala, seu de la Real Audiencia; les Alcaldies Majors de Amatique, Suchitepéquez i Verapaz, els Corregiments de Acasaguastlán, Atitlán, Chiquimula, Escuintla, Guazacapán, Quetzaltenango, Sololá (Tecpán-Atitlán]) i Totonicapán.


Esta regió fon tan rica en minerals i metals com Mèxic, Bolivia i Perú. No obstant, els colóns explotaren principalment la producció agricola. Els seus principals recursos foren la canya de sucre, el cacauer, les pedres precioses i la tinta anyil per a textils. La ciutat de Santiago de Guatemala vixqué un desenroll notable en la seua arquitectura, caracterisada com «barroc sismic», en l'imagineria religiosa, la pintura i la musica. Les festivitats de l'any lliturgic i del santoral definien la vida dels seus habitants. La Seu era el centre de tota l'activitat religiosa, i pel seu ranc catedralici posseia una vida musical de gran intensitat.

El 21 de juliol de 1775 fon necessari el trasllat d'Antiga Guatemala, sempre vulnerable a erupcions volcaniques, inundacions, i terratremols, despuix de ser destruit per dos terratremols. Les seues enrunes han segut conservades com un monument nacional. La Ciutat de Guatemala fon fundada oficialment el 2 de giner de 1776, i conseguí convertir-se en els anys en la ciutat més gran, important i populosa de tot l'istme centroamericano i el Caribe.

A finals del sigle XVIII, quan el reformisme ilustrat dels Borbones implantà el regim d'Intendencies en algunes regions de l'Imperi Espanyol, el numero de provincies de la Capitania General de Guatemala se reduí a 15, de les quals 9 estaven en l'actual territori de Guatemala: les Alcaldies Majors de Chimaltenango, Escuintla, Sacatepéquez, Sololá, Suchitepéquez, Totonicapán i Verapaz, i els Corregiments de Chiquimula i Quetzaltenango.

Sigle XIX[editar]

Al promulgar-se en 1812 la Constitució de Cadis, el regne de Guatemala desapareixqué com unitat, i fon substituit per dos provincies, sense subordinació entre sí: la Província de Guatemala, que comprenia el territori de Chiapas, El Salvador, Guatemala i Fondaries, i la Província de Nicaragua i Costa Rica. En 1821, durant el Trieni Lliberal en Espanya entrà de nou en vigencia dita Constitució, segregant-se de la Província de Guatemala les Provincies de Comayagua (Fondaries), Chiapas i El Salvador.

Independencia[editar]

Vore també: Conjuració de Belem

En la regió seguiren florint industries com les del anyil, el cacauer, el cardamom i la canya de sucre, crean grans riquees i permetent el desenroll d'atres industries com la dels teixits, cuyo auge durà fins finals del sigle XVIII. Desijant crear relacions comercials en atres nacions, ademés de Espanya, la burguesia criolla d'aquella época decidí declarar la seua independència, tant política com econòmica, de la corona, el 15 de setembre de 1821, aprofitant el caos politic que es vivia en Espanya. Com en la majoria dels països iberoamericans, l'independència de Guatemala fon un moviment essencialment elitista, que no supongué una milloria immediata de les condicions generals de vida del poble guatemaltec; abans be, fon promoguda fonamentalment per l'élit econòmica de la regió per a poder enriquir-se en els nous llaços comercials que s'esperaven adquirir, i no tant per la separació política en sí.


Per al 5 de giner de 1822, a pesar de que l'Acta d'Independencia establia la formació d'un Congrés que decidiria l'independència general i absoluta,[10] el president de la Junta Provisional Consultiva, Gabi Gaínza, decretà l'anexio de les provincies centroamericanas al Imperi Mexicà, que incloïa a la Provincia de Guatemala, mediant acta que recaptà la decisió majoritaria dels ajuntaments. L'unió durà fins l'abdicació d'Agusti d'Iturbide en març de 1823.[11]

Creació de la Republica de Guatemala[editar]

La Republica de Guatemala fon creada durant el govern com Cap d'Estat del general Rafael Carrera i Turcios[12] el 21 de març de 1847 mediant la Llei 13[13], decret governamental mediant el qual s'elevà a l'estat al ranc de republica lliure, sobirana i independent.

Sigle XX[editar]

Per a 1901 la United Fruit Company (actualment Companyia de Desenroll Bananero de Guatemala, S.A., coneguda en Guatemala com Bandegua) escomençà a tornar-se la força principal en Guatemala (tant política, com econòmica), durant la llarga presidencia dictatorial de Manuel Estrada Cabrera. El govern se subordinava a sovint a interesses de la Companyia (una dels principals de Centroamérica i que en ajuda de Estats Units tenia poder per a canviar governs democràtics per titaros al seu servici). Mentres que la companyia també obstaculisava el comerç local, s'opongué a la construcció de carreteres perque açò competiria en el seu monopoli del ferrocarril. L'UFC controlà més del 40% de la terra del país i d'atres països centroamericans i les instalacions dels ports. El periodo de dictadura lliberal acabaria en 1944.

La revolució de 1944[editar]

Artícul principal → Revolucio de 1944 en Guatemala.
Entrada de la seu d'United Fruit Company. La multinacional fruitera impulsà el colp davant el repartiment de terres baldías.

En 1944, un grup d'oficials militars dissidents, estudiants, i professionals lliberals, cridats els "Revolucionaris d'Octubre", derrocaren al govern de Federic Ponce Vaides, substituint-ho per una junta composta pel Major Francesc Xavier Arana, el Capitán Jacobo Arbenz i el Sr. Jordi Toriello Garrit, que poc despuix convocà eleccions lliures i democràtiques que foren guanyades pel professor i escritor Dr. Joan Josep Arévalo Vermell, que acabava de retornar d'Argentina, a on se trobava exiliat. Fon el primer president elegit en Guatemala despuix de la tirania ubiquista (Jordi Ubique). L'objectiu d'Arévalo era, segons les seues memories, establir a Guatemala com un país capitaliste, pero per a això decidí proveir del principal mig productiu (la terra) als que no ho tenien. Açó fon interpretat com socialisme, si be fon inspirat en el New Deal america. Fon molt criticat per la classe alta i els terratinents com comuniste.


Arévalo impulsà moltes reformes i la creació de numeroses institucions. Entre elles se troba el "Codic de Treball", l'Institut Guatemaltec de Seguritat Social (IGSS), el Ministeri d'Economia, la Junta Monetaria, la Superintendencia de Bancs, i el Banc de Guatemala entre atres.

Les reformes iniciades per Arévalo foren continuades pel seu successor, Jacobo Arbenz Guzmán, guanyador de les eleccions següents.

El seu proyecte, una reforma agraria que buscaria aumentar la productivitat de les terres i el nivell de vida dels llauradors pero fracassà. Arbenz proponia l'expropiació de les terres improductives i la seua aparent cessió en usufructe a llauradors, atacant de forma frontal i en base a expropiacions a l'United Fruit Company.

L'United Fruit Company buscà l'ajuda del president Eisenhower, argumentant que Arbenz havia llegalisat el Partit Guatemaltec del Treball. En 1952 se li presentà com un comuniste perillos. En resposta, la CIA, organisà la "Operacio PBSUCCESS", que consistia en l'entrenament i finançacio d'un eixercit rebel paramilitar (Moviment de Lliberacio). Este Moviment ingressà per la Republica de Fondaries i donà el Colp d'Estat de 1954 derrocant al coronel Árbenz, qui va fugir exiliat a Cuba, El Salvador i finalment a Méxic a on mor. Consumat el colp, assumi la Jefatura d'Estat el Coronel Carles Castell Armes.

Guerra civil[editar]

Artícul principal → Genocidi miula.


El coronel Carles Castell Armes revertí molts dels canvis realisats pel coronel Arbenz en anterioritat, portant una política que s'abanderava com anticomunista. Fon assessinat en 1957, per lo que el Congrés de la Republica hagué de nomenar presidents interins successivament per a omplir el buit de poder deixat. Dins d'ells se nomenà al General Miquel Ydígoras Fonts, anterior Ministre d'Obres Publiques en la dictadura ubiquista i detractor de les polítiques d'Arévalo i Arbenz. Ydigoras formà en Guatemala als activistas que intentaren la fallida Invasio de Baïa de Porquerols. Les boines verdes (United States Army Special Forces) s'instalaren en el país, i entrenaren al seu eixercit fins convertir-ho en la força repressiva més poderosa de Centroamérica. Organisacions com la Ma Blanca o l'Eixercit Secret Anticomunista realisaren una activitat violenta que tingué el seu paralelisme en els cruents assessinats i seqüestres realisats pels radicals comandos de l'ORPA (Organisacio del Poble en Armes). Dits guerrillers izquierdistas foren patrocinats pel govern sovietic i Cuba. Dita época fon caracterisada per les massacres comesos per les Forces Armades de Guatemala, finançades pel govern dels Estats Units, que recién en l'actualitat s'estan començant a investigar.

En resposta al seu govern cada volta més autocratic, un grup d'oficials militars de menor ranc, entre els que estava Marc Antoni Yon Moixa, se rebelà, intentant derrocar-ho en 1960. Quan fracassaren, varis huyeron i establiren llaços estrets en Cuba. Este grup se convertiria en el nucleu de les forces armades de insurgencia que lluitarien contra els governs militars durant els 36 anys següents. Els seus quatre grups principals guerrillers de esquerra realisaren sabotages economics i atacs armats contra els membres de les forces de seguritat estatal. Estes organisacions se combinarien per a formar la Unitat Revolucionaria Nacional Guatemalteca (URNG) en 1982.

El govern de Miquel Ydígoras Fonts acabaria en març de 1963 bruscament a mans del Coronel Enric Peralta Azurdia.

Década de 1970[editar]

Vore també: Massacres en Guatemala

Poc temps despuix hi hagueren eleccions democratiques i resultà President electe Juliol Cesar Méndez Montenegro en 1966. Encara que en un principi semblava haver-se conseguit una democracia transparent, el eixercit, que tutelà el govern, llançà una forta campanya contra la insurgencia que trencà en gran part el moviment guerriller en el camp i escomençà el conflicte civil que hauria de causar centenars de millars de victimes.

El coronel Carles Manuel Arana Osorio (1970-1974) fon el primer d'una llarga serie de caps de Govern militars, que en motiu de detindre l'acció insurgent mamprengueren sendes campanyes contraterroristas, iniciant aixina una successió de militars en el poder que escomençà des de 1954 en l'intervenció estadounidenc. Posteriorment, Arana Osorio alcançà el grau de General de Divisió. Fon conegut per la seua crueltat com El Chacal.

En 1974, el general Kjell Lauguerud Garcia derrotà al general Efraín Rius Montt, en eleccions presidencials fraudulentes. En 1978, el general Romeo Lluc-Garcia assumí el poder. En 1970 dos nous grups guerrillers patrocinats per la Unió Sovietica i Fidel Castre, l'EGP i l'ORPA, intensificaren l'insurgencia contra els governs militars. En 1979, el president estadounidenc Jimmy Carter discontinuà l'ajuda militar i el sosteniment economic provinent de la CIA estadounidenc a les Forces Armades de Guatemala, a causa dels sistematics abús d'este contra els drets humans de la població.

Década de 1980[editar]

Els governs de 1978-1982 (Ferrando Romeo Lluc Garcia), 1982-1983 (Efraín Rius Montt), 1983-1986 (Óscar Humberto Mejía Vitors), en l'excusa d'una «amenaça comunista», acabaren en tots els moviments socials i indigenes de protesta. L'atac governamental, que perpetrà 667 massacres i feu desapareixer 443 llogarets, provocà el desplaçament d'aproximadament 450,000 llauradors, que se veren obligats a refugiar-se en Méxic.

A partir de l'assunció del general Lluc Garcia, Guatemala entrà en un nou cicle de lluita contrainsurgente. Durant 1979 i 1980 se registraren varies massacres en l'interior del país, d'escaso reso mediático. El 31 de giner de 1980 la situació en Guatemala passà a ser objecte d'atenció mundial per la Matança en l'embaixada espanyola de Guatemala perpetrada per les forces de l'Eixercit, en un saldo de 37 persones fallides, pertanyents a un grup d'indigenes que havia pres l'embaixada per a cridar l'atencio mediática mundial al voltant del genocidi miula. Durant el periodo en el que el general Lluc estigue en el poder se construiren en el país les obres més importants d'infraestructura en l'història moderna del mateix, tals com l'hidroelectrica de Chixoy, el Port Quetzal, la franja Transversal del Nort, hospitals com el Sant Joan de Deu i se millorà l'infraestructura de les principals carreteres del païs.

El problema institucional relacionat en els fraus en les eleccions en 1982 sorgi de nou. El 9 de març de 1982 l'eixercit era l'encarregat de velar pel bon desenroll de les eleccions. Varis dels "jovens oficials" i, entre ells, l'actual president de la Republica Otto Pérez Molina, eren els encarregats de vigilar la transparencia de dites eleccions directament en les urnes; donant-se conte del frau, el 23 de març de 1982 donaren un colp d'Estat per a evitar la presa de possessió del recién electe president coronel Angel Aníbal Guevara.

El general Rius Montt formà una junta militar de tres membres que anulà la constitució de 1965, va disoldre el Congrés, suspengué els partits polítics i anulà la llei electoral. Després d'uns mesos, Rius Montt despedi a les seues colegas de junta i assumí de facto el titul de “President de la Republica” governant en solitari.

Rius Montt intensificà la seua política repressiva contra els activistas populars de tot tipo. En maig de 1982, la Conferencia de Bisbes Catòlics acusà a Rius Montt (de declarada religió evangelica cristiana) de la responsabilitat de conrear la militarisació del país i continuar les massacres de civils per mijos militars.

Les Forces Armades de Guatemala, a l'envie de Rius Montt, i les Patrulles d'Autodefensa Civil (PAC) realisaren atentats terroristes en tot el territori, en l'excusa de la «amenaça subversiva»; l'activitat guerrillera disminuí i fon en gran part llimitada a operacions de batre i fugir. Rius Montt guanyà esta victoria militar casi total contra l'insurgencia que es va vorer obligada a llimitar les seues accions en arees fronterices en Méxic (principalment el Nort del Departamenro de El Quiche).

La breu presidencia de Rius Montt fon provablement el periodo més violent del conflicte de 36 anys, que resultà en aproximadament 30.000 morts de civils, en la seua majoria indigenes. L'immensa majoria de les violacions de drets humans s'atribuixen a les Forces Armades i les PAC que ells controlaven.

El 8 d'agost de 1983, Rius Montt fon depost per la seua propi ministre de Defensa, General Óscar Mejía Vitors, qui ho succei com cap de Govern de facto de Guatemala (Rius Montt sobreviuria per a fundar un partit politic, FRG). El general Mejía permete un regres controlat de la democracia en Guatemala, escomençant en una eleccio el 1 de juliol de 1984 per a una Assamblea Constituent per a redactar una constitucio democratica. El 30 de maig de 1985, despuix de 9 mesos de debat, l'Assamblea Constituent terminà de redactar una nova constitució, que entrà en vigor immediatament. El Lic. Vinicio Cirerer, un polític civil en ample recort, fon candidat a president per la Democracia Cristiana, guanyà la primera elecció sostinguda baix la nova constitució en casi el 70 % dels vots, i prengué possessió del càrrec el 14 de giner de 1986.

Retorn a la democràcia[editar]

Govern democràtic 1986-1990

Després de prendre possessió, en giner de 1986, el President Vinicio Cirerer anuncià que les seues prioritats serien terminar la violencia política i establir el govern de llei. Les reformes inclogueren noves lleis del hábeas corpus i ampar (protecció ordenada per tribunal), la creació d'un comite llegislatiu de drets humans, i l'establiment en 1987 de l'Oficina del Procurador de Drets Humans. La Cort Suprema també mamprengué una serie de reformes per a lluitar contra la corrupció i millorar l'eficacia de sistema llegal.

En l'elecció de Cirerer, els militars s'alluntaren del govern i retornaren al paper més tradicional de proporcionar seguritat interna, especificament lluitant contra insurgents armats. Els primers 2 anys de l'administració de Cirerer se caracterisaren per una economia estable i una disminució marcada en la violencia política. El personal militar insatisfet feu dos intents de colp en maig de 1988 i maig de 1989, pero l'envie militar recolzà l'orde constitucional. El govern fon fortament criticat per la seua falta de voluntat per a investigar o perseguir casos de violacions de drets humans.

Els ultims 2 anys del govern de Cirerer també foren marcats per una economia en decliu, folgues, marches de protesta i acusacions de corrupció estesa. L'incapacitat del govern de tractar en molts dels problemes nacionals -com mortalitat infantil, analfabetisme, salut i assistencia social deficients, i nivells creixents de violencia- contribuí al despagat popular.

Década de 1990[editar]

Govern democràtic 1990-1993[editar]

El 11 de novembre de 1990 se celebraren eleccions parlamentaries i presidencials. Després d'una votació de segona volta en soles dos candidats presidencials, l'ingenier Jordi Serrà Elies assumí la presidencia el 14 de giner de 1991, completant aixina la primera transició d'un govern civil electe democraticament a atre. Com el seu partit, el Moviment d'Acció Solidaria (MES) guanyà soles 18 dels 116 assents del Congrés, Serrà firmà una dèbil aliança en les Democrates Cristianes i la Unió del Centre Nacional (UCN).

El 25 de maig de 1993, Serrà va disolvre illegalment el Congrés i la Cort Suprema i tractà de restringir les llibertats civils, segons afirmava per a lluitar contra la corrupció. El “autogolpe” fracassà degut a protestes unificades i forts per la majoria de la societat guatemalteca, la pressió internacional, per lo que el eixercit en compliment a les decisions del Tribunal de Constitucionalitat, que decretà contra l'intent de colp, ho llevaren del poder. Serrà fugí del país dos semanes despuix d'este "Autogolpe".

El 6 de juny de 1993, el Congrés, d'acort en la constitució de 1985, trià al Procurador de Drets Humans, Ramiro de Lleo Carpio, per a completar el periodo presidencial de Serrà Elies. De Lleo, no era un membre de ningun partit polític i caria d'una base política, pero gojava d'un fort soport popular; llançà una ambiciosa campanya anticorrupción per a “purificar” el Congrés i la Cort Suprema, exigint les renuncies de tots els membres d'abdós cossos.

A pesar de la resistencia considerable del Congrés, la pressio presidencial i popular conduí a un acort en novembre de 1993 entre l'administració i el Congrés, intermediat per l'Iglésia Catòlica. Este paquet de reformes constitucionals fon aprovat pel referendo popular el 30 de giner de 1994. En agost de 1994, un nou Congrés fon electe per a completar el periodo no vençut. Estava controlat pels partits Front Republicà Guatemaltec (FRG) encapçalat per l'ex-General Rius Montt, i el centre-derechista Partit d'Alvançada Nacional (PA).

Baix el govern de De Lleo el procés de pau, ara en la participació de les Nacions Unides, prengué nova vida. El govern i l'URNG firmaren acorts sobre drets humans (març de 1994), el restabliment de persones desplaçades (juny de 1994), esclarecimiento historic (juny de 1994), i drets indigenes (març de 1995). També feren un progrés significatiu sobre un acort soci-economic i agrari.

Govern democràtic 1996-2000[editar]

Les eleccions nacionals per a president, el Congrés, i oficines municipals foren sostingudes en novembre de 1995. En casi 20 partits que competixen en la primera ronda, l'elecció presidencial aplegà fins una segona volta el 7 de giner de 1996 en el qual el candidat del PA, Alvar Arzú Irigoyen derrotà a Alfons Portell del FRG solament per un 2% dels vots. Arzú guanyà degut a la seua força en la Ciutat de Guatemala, a on havia servit abans com alcalde, ademés de l'area circumdant urbana. Portell guanyà en tots els departaments rurals excepte Petén. Baix l'administració d'Arzú, se conclogueren les negociacions i, el 29 de decembre de 1996, el govern firmà els Acorts de Pau, que terminaven un conflicte de 36 anys.

Durant este govern se vengueren les institucions estatals a capital privat conseguint aixina una privatisació lo que ocasionà que entitats tals com Guatel i Empresa Electrica passaren a mans d'entitats privades.

Sigle XXI[editar]

El sigle XXI Guatemala ha segut governada per governs democratics ininterromputs des dels seus inicis, s'ha mantengut la pau i les condicions economiques han millorat substancialment, encara que els indigenes originaris de la regió seguixen sent discriminades econòmica i culturalment, seguixen sense tindre una educació propia (soles tenen dret a rebre una assignatura en els seus propis idiomes, cosa que no sempre se complix perque l'estat no posa els mijos suficients, i el restant han de deprendre-ho en espanyol) si be alguns elements s'han inclós en el programa educatiu vigent.

Govern democràtic 2000-2004[editar]

Alfons Portell guanyà les eleccions de 1999, vencent en segona volta a Óscar Berger, fon criticat durant la campanya per la seua relació en el president del FRG, l'ex-General Rius Montt (el President de facto de Guatemala en 1982-83, molts acusen que algunes de les pijors violacions de drets humans del conflicte foren comesos conforme al govern de Efraín Rius Montt). Va prometer mantindre llaços forts en els Estats Units, i participar activament en el procés d'integració en America Central i l'Hemisferi Occidental. Jurà recolzar la lliberalisació contínua de l'economia, aumentar l'inversió en capital huma i infraestructures, establir un banc central independent, i incrementar els ingressos per l'imposició de colectacions fiscals més estrictes, en volta d'aumentar imposts. Portell també promete seguir el procés de pau, reformar les forces armades, substituir el servici de seguritat militar presidencial per un civil, i reforçar la protecció de drets humans; guanyà les eleccions.

Designà un Gabinet pluralista, fins i tot membres indigenes i atres no afiliats al Front Republicà Guatemaltec, el partit governant. Culminà el seu govern acusat de cometre grans actes de corrupció. El progrés en la realisació de l'agenda de reforma de Portell fon llent durant el seu primer any en funció. Com a consegüent, el soport public al govern s'afonà casi a nivells recort a principis de 2001. Encara que l'administració se concentrà en qüestions com la presa de la responsabilitat estatal en casos passats de drets humans i recolzar els drets humans en forums internacionals, deixà de mostrar alvanços significatius en el combat a l'impunitat, reformes militars, un pacte fiscal per a ajudar a finançar la realisació de pau, i la llegislació per a aumentar la participació política.

Govern democràtic 2004-2008[editar]

En 2004 fon electe al càrrec de President l'advocat Óscar Berger, recolzat per la "Gran Aliança Nacional" (GANA), vencent en segona volta a Alvar Colom. El seu govern fon qüestionat fortament per la seua ineficacia contra la delinqüencia organisada, pandilles denominades "maras", la consolidació del narcotráfico (enraizada durant el govern anterior d'Alfons Portell), i la forta migració de la seua població (majorment pobre i acossada per la criminalitat).

Govern democràtic 2008-2012[editar]

Les següents eleccions s'han realisat en setembre i novembre de 2007. En la primera ronda electoral realisada el 9 de setembre de 2007, els partits polítics Unitat Nacional de l'Esperança (UNE), liderado per l'ingenier Alvar Colom i el Partit Patriota (PP), liderado pel General Retirat, Otto Pérez Molina, guanyaren els dos primers llocs, passant a segona volta que se realisà el 4 de novembre de 2007; donaren com guanyador a Colom qui assumi com President de la Republica de Guatemala el 14 de giner de 2008 i finalisà en giner de 2012.

Varies de les seues accions foren criticades per la població. Entre elles se troba la falta d'accions referents a seguritat nacional, corrupció, la creació d'un pla d'ajuda social per a famílies de baix nivell economic en fins electorals i per últim el divorç de la seua llavors esposa Sandra Torres per a que ella poguera aspirar a la candidatura presidencial (segons s'establi despuix de debats judicials, l'esposa d'un president no podia ser candidata a la presidencia).

Govern democràtic 2012-2016[editar]

El 5 de juliol 2011 tres activistes i l'organisació indigena Waqib Kej presentaren davant el relator especial de la ONU contra la tortura, Joan Méndez, una “carta d'alegat” en la que denunciaren que Pérez estigue involucrat en les pràctiques sistematiques de tortura i suposts actes de genocidi durant el conflicte intern en Guatemala entre 1960 i 1996.

Els activistas apuntaren que les violacions se cometeren en 1982, quan Pérez estava a l'envie de quarters militars en el denominat triangul Ixil, en la provincia de Quiché, una de les més afectades durant la guerra civil. Ademés, informaren que Pérez fon el responsable de la tortura i desaparició del guerriller Efraín Bamaca, espós de Jennifer Harbury, una de les denunciants. Entre atres evidencies, feren referencia a un documental de 1983 en que afirmen que el llavors major se veu prop de quatre cadavers torturats.

El 11 de setembre de 2011 tingueren lloc les eleccions presidencials a on Otto Pérez Molina (PP) i Manuel Baldizón (LIDER) quedaren en els 2 primers llocs. En la segona volta del 6 de novembre Otto Pérez resultà guanyador i assumi com President de la Republica el 14 de giner de 2012.

Geografia[editar]

Image satelital de la Republica de Guatemala.
Artícul principal → Geografia de Guatemala.


La seua geografia física és en gran part montanyosa. Posseix suaus plages en el seu litoral del Pacific i planices baixes al nort del país. Està atravessada en la seua part central per la Serra dels Cuchumatanes i part de la Serra Mare del Sur.

Se troba en el posat numero 107 en la llista d'extensio territorial per països (Incloent llocs administrats per atres països). A pesar de ser un país chicotet en tamany Guatemala és excepcional en térmens de diversitat biologica en comparança a atres països i regions

En set biomas, Guatemala se posiciona en el primer lloc de Centre America en quant a diversitat ecoregional, en 14 ecoregiones i en segon lloc en el numero total d'especies descrites, que inclouen mamifers, reptils, amfibis, aus i plantas, superat unicament per Costa Rica. En térmens d'especies endemiques Guatemala ocupa el primer lloc en relació a Centre America ya que més del 13% de les especies de mamifers, reptils, amfibis, aus i plantes són endemiques. Este esqueixe és particularment notori per a la flora, ya que més del 15% de les especies que existixen en el país són considerades endemiques. Guatemala alberga més de 9 mil especies de plantes i animals vertebrats i te la major diversitat de salamandres apulmonadas (familia Plethodonitiadae), en el mon, en 41 especies, de les quals 19 són endemiques. Aproximadament el 20% de l'avifauna de Guatemala està composta per especies migratories.

Guatemala te set llocs Ramsar, chapulls d'importancia internacional. Pero segons l'Inventari Nacional de Chapulls, hi ha 252 llocs de chapulls, entre llacs, basses, rius, pantans, etc.

Existixen 192 especies de mamifers natius, 486 especies d'aus (370 especies se reproduixen en el país i presencia adicional de 116 especies) La diversitat d'amfibis, Guatemala presenta la diversitat de salamandres sense pulmons més alta del mon. Segons Vilar, les especies d'amfibis en Guatemala s'agrupen en nou families i 27 generos, sent la més numerosa la família dels anurs (renocs,i granotes) en 83.

El continent americà ha segut considerat com el centre d'orige d'una serie d'importants plantes cultivades. El centre d'orige de moltes d'estes plantes cultivades se troba en la regió compartida entre Mèxic i Guatemala. Este país està considerat com un dels centres d'orige per Nikolai I. Vavilov, qui mediant l'analisis de l'orige i la font de variacio genetica de les plantes cultivades, considerà a Guatemala com un dels centres de diversitat genetica més rics del mon.

També la diversitat cultural (exclusivament humana) deu considerar-se com part de la biodiversidad. A l'igual que la diversitat genetica o d'especies, alguns atributs de les cultures. La diversitat cultural se manifesta per la pluralitat del llenguage, de les creencies religioses, de les practiques del maneig de la terra, en l'art, en la musica, en l'estructura social, en la selecció dels cultius, en la dieta. Estos grups natius posseixen coneiximents importants respecte a uss i propietats d'especies; diversitat de recursos genetics i les tècniques de maneig.

I en 25 grups soci-llingüistics, la biodiversidad de Guatemala va més alla de la flora i fauna; els seus païsages i les seues arraïls culturals i tradicions són un gran atractiu per al turisme.

La seua diversitat ecologica la posiciona com una de les arees de major atractiu turistic en la regió. La seua topografia fa que posseixca una varietat de païsages i climes distints, per ende te una gran riquea de flora i fauna.

Aproximadament dos terceres parts del territori de Guatemala estan formades per montanyes, moltes d'elles d'orige volcanic. Les terres altes comprenen dos serres paraleles, la Serra dels Cuchumatanes i el sistema de la Serra Mare, continuació de la Serra Mare de Chiapas, que travessa Guatemala del noroest al surest.

La vertent septentrional, la regió de Petén, comprén des de zones de pastoreig fins selves altes (boscs humits tropicals) i està poc poblada.

En l'estreta vertent del Pacific, molt humida i fertil en la seua part central, se localisa la major densitat de població. Una important cadena de volcans corre paralela a la costa del Pacific, encara que la major part permanecen inactius; no obstant, s'han registrat erupcions importants del Tacaná (4.030 msnm), en la frontera en Mèxic. També estan el volca de Pacaya en el Municipi de Sant Vicent Pacaya del Departament d'Escuintla, el Volca de Foc en el Departament de Sacatepequez, i el Volca Santiaguito, que naixqué a inicis del sigle passat i és visitat per vulcanólogos per a estudiar el seu creiximent.

Cadena volcanica de Guatemala al seu pas per l'antiplano guatemaltec.

La capdamunt més elevada del país és el volcà Tajumulco (4.220 msnm); destaquen també el Tacaná (4.030 msnm) entre la frontera de Guatemala-Mèxic, la Santa María (3.772 msnm), l'Aigua (3.766 msnm), el Foc (3.763 msnm), el volca Atitlán (3.537 msnm), situat junt al bellísimo llac del mateix nom, i el volca de Pacaya (2.552 msnm) situat junt al llac d'Amatitlán, en el Departament de Guatemala. Els terremots són freqüents en les rodalies del cinturó volcanic del sur, a on han segut destruits numerosos poblats. En el litoral atlantic, principal eixida comercial en este ocea, se troba el major llac del país, l'Izabal.

Rius de Lava són visibles en distints punts del país.

Els rius de Guatemala de major llongitut són: riu Motagua des del Departament del Quiché fins la frontera en Fondaries en el Departament d'Izabal; el riu Usumacinta naix en el Departament d'Huehuetenango com riu Chixoy o Negre i despuix se convertix en el riu Usumacinta en el Departament d'Alta Verapaz i del Petén; despuix de vorejar tot el Departament del Petén desemboca en el Golfo de Mèxic. També estan el riu Polochic, el riu Dolç i el riu Sarstún.

Excepte per les arees costeres de l'ocea Pacific, Guatemala és en la seua majoria montanyosa, en un clima calit tropical, més temperat en l'altiplano. La majoria de les ciutats principals estan situades en la part sur del país; les ciutats principals són la capital Ciutat de Guatemala, Quetzaltenango i Escuintla. El gran Llac d'Izabal està situat prop de la costa Caribeña.

Recursos naturals[editar]

El sol, molt fertil, és el recurs més important de Guatemala, que és basicament un país forestal. Alguns dels minerals en que conta el país, encara que no tots suficientment explotats, són ferro, petroleu, níquel, plom, zinc i cromita; s'han descobert deposits d'urani i mercuri. En l'altiplà del departament de Sant Marcs, des de l'any 2006 s'explota l'or. La regió de Petén proporciona especies arborees maderables i medicinals, com arbre del hule, chicozapote (Manilkara zapota), ebani (Diospyros ebenum), caoba, palorosa i atres; la fusta i els seus productes s'utilisen tant per al consum local com per a l'exportació, aixina també s'explota en menor grau petroleu.

Geologia[editar]

Guatemala se troba ubicada sobre una porció terrestre geologicament molt activa i una mostra d'aixo és la seua actual activitat volcanica. Lo que hui és America del Sur estava unida a Africa fa aproximadament 160 millons d'anys. Al final del periodo Jurásico, fa aproximadament 130 millons d'anys, se mostrava desplaçament d'una part de l'antic continent cap al Este, iniciant-se aixina la separació de lo que hui és America del Sur. Aixina mateixa, foren sorgint menudes illes, les denominades Proto-Antilles, que en el temps se desplaçaren al noreste, formant les Antilles. Fa 100 millons d'anys, Africa estava completament separada d'America del Sur.

Guatemala se troba en mig de la placa nortamericana, placa de cocos i placa del Caribe

Al final del Periodo Cretácico, fa aproximadament 80 millons d'anys, algunes arees terrestres d'America Central septentrional començaren a emergir, basicament per activitat volcanica i pel choc de les plaques tectoniques, constituint el nucleu d'America Central que inclou els altiplanos de Chiapas, el centre i part montanyosa del sur de Guatemala, Fondaries, El Salvador i el nort de Nicaragua. D'acort a Dengo (1969), el relleu del nort de Centroamérica s'incrementà per emanaciones de material volcanic de les fissures entre les plaques tectoniques. Llentament, en térmens de millons d'anys, Centroamérica fon emergint. Fa uns 60 millons d'anys America del Nort, incloent America Central septentrional, se trobava separada d'America del Sur per una area marina, la qual ha segut denominada per alguns geolecs com el canal centroamericano.

En lo relacionat a l'estructura i història geologica, America Central septentrional és part del subcontinente nortamerica. Més tart fon sorgint l'arc que forma el sur de Nicaragua i Costa Rica, també per activitat volcanica. Les montanyes freqüentment són formades quan dos plaques tectoniques choquen una contra l'atra. Els Andas i els Cuchumatanes estan sent llentament elevats en resposta al moviment de la placa del pacific cap al este.

El sur actual de Centroamérica (sur de Nicaragua, Costa Rica i Panama) s'originà d'un promontori submari en el que se foren formant una serie d'illes volcaniques molt similars a les illes menors, com conseqüéncia de l'espenta de la corfa del Caribe cap al Pacific. L'archipelec centroamericano seguí emergint per a formar el restant de Centroamérica, lo qual ocorreu totalment fa aproximadament dos millons d'anys, quan finalment es varen unir Centre i Suramérica al «emergir» una menuda area que encara estava sumergida, i hui és Panama.

L'aparició de l'Archipelec mesoamericà i despuix la conformació de la massa centroamericana permete la migració de vegetals i animals del nort al sur i del sur al nort. Aixo explica el per que Centroamérica te una flora i fauna molt diversa, que prove tant del sur com del nort.

En general, el relleu centroamericano se fon incrementant en el curs de varis millons d'anys per emanaciones de material volcanic de les fissures entre les plaques tectoniques. Aixo explica l'orige volcanic de la majoria dels sols de la plataforma central de Guatemala i Centroamérica, i el poc desenroll dels sols de les parts planes de l'oest Atlantic, tal com les regions del Petén, Belice i Yucatán; és dir, els sols de la plataforma central tenen varies decenes de millons d'anys de formació, en els que han actuat la flora i el temps. Els sols del departament de Petén, molts d'ells kársticos, tenen pocs millons d'anys de desenroll i això explica per que son poc profunts; les roques de la part sur del Petén són predominantment pedres calcarees marines del Mioce, de fa aproximadament 10 millons d'anys.

El territori de Guatemala està situat sobre tres plaques tectoniques, o parts d'elles: el bloc Miula de la Placa d'America del Nort, el Bloc Chortís de la Placa del Caribe i la part nort de la Placa del Coco o de Cocos; els dos primeres són continentals i la tercera oceanica. La placa de Cocos colisiona en la Placa d'America del Nort, desplaçant-se per baix d'esta, provocant el fenomen denominat "subducció", lo que provoca activitat volcanica en la planiça costera de l'ocea pacific. Per la seua part, les plaques del Caribe i de Nortamerica colisionen, formant cadenes montanyoses en l'area de la Serra de les Mines, prenent com punt de partida la falla del riu Motagua en la vall del mateix nom.

Volcans[editar]

La capdamunt més elevada del país és el volca Tajumulco (4.220 msnm); destaquen també el Tacaná(4.092 msnm) entre la frontera de Guatemala-Mèxic, la Santa María (3.772 msnm), l'Aigua (3.766 msnm), el Foc (3.763 msnm), el volcà Atitlán (3.537 msnm), situat junt al bellísimo llac del mateix nom, i el volcà de Pacaya (2.552 msnm) situat junt al llac d'Amatitlán, en el departament de Guatemala, que és un dels volcans més actius del mon.

En Guatemala s'han identificat la sorprenent cantitat de 324 focs eruptius. La major part d'estos són chicotets cons cineríticos i de lava en la part sudoriental del país.

La major cantitat se troba en el Departament de Jutiapa en 181 focs eruptius, li seguixen: Santa Rosa en 42; Xalapa en 31; Chiquimula en 27; Guatemala en 13; Quezaltenango en 11; Sololá en 7; Escuintla en 4; Sant Marcs i Totonicapán en 2; i Chimaltenango, Sacatepéquez, El Progres, i Zacapa en 1 cada un. D'estos, 11 volcans estan classificats com "actius" en el "Catalec dels Volcans Actius del Mon",[14][15] i tres d'estos: Santiaguito, Foc i Pacaya han registrat erupcions en els ultims deu anys.[16][17][18][19]

Orografia[editar]

Orografia de Guatemala.

Guatemala és un país ubicat en la regió subtropical de l'hemisferi nort en un relleu marcadament montanyós en casi el 60% de la seua superficie. Les diferents zones ecologiques varien des del nivell del mar fins aproximadament 4.000 msnm, en precipitació pluvial que varia d'una zona a atra des dels 400 fins aproximadament 4.000 mm anuals.

La serra dels Cuchumatanes i la Serra Mare s'adinsen en Guatemala. La Serra Mare travessa el país d'oest a este, corre paralela al Pacific i se prolonga cap a Fondaries pel Cerro Oscur. La serra dels Cuchumatanes, més al nort, s'esten fins el nort del riu Chixoy o Negre, a on se dividix en dos grups: els Cuchumatanes a l'oest i la serra de Chamá a l'este.

Guatemala és un dels països més volcanics del mon. Destaquen els de Tajumulco (4.220 msnm), el pic més alt d'America Central, volca de Foc (3.763 msnm), el de Santa María (3.772 msnm), el volca d'Aigua (3.763 msnm), el volca Sant Pere, el Tolimán, a vores del llac d'Atitlán.

Degut als seus multiples plegaments orografics, Guatemala està somesa a constants sismes i erupcions volcaniques. Una de les majors tragedies que ha conegut l'història d'este país se produí en el terremot de 1976, que ocorreu en la matinada del 4 de febrer, quan a les 3:01:43 hora local, Guatemala despertà sobresaltada per un fort sisme. El sisme, en una intensitat de 7,6° en la escala de Richter, durà 39 segons i fon seguit de varies repliques.

La falla de Motagua, que travessa el territori guatemaltec d'este a oest, fon la que provocà el terremot de 1976. El epicentre se localisà a 150 quilometros al noroest de la ciutat de Guatemala, prop de Gualán, en el Departament de Zacapa i el hipocentro, a 5 quilometros de profunditat. Causà aproximadament 23.000 morts, 76.000 ferits i deixà a més d'un milló de persones sense llar.

Hidrografia[editar]

Artícul principal → Hidrografia de Guatemala.
Vore també: Llacs de Guatemala i Rius de Guatemala
Archiu:Riu Cahabón al seu pas per Semuc Champey.JPG
Riu Cahabón, un dels més importants del país, al seu pas pel Monument Natural de Semuc Champey en el departament de Alta Verapaz.

Els sistemes montanyosos determinen dos grans regions hidrografiques, la dels rius que desemboquen en l'ocea Pacific, i els que ho fan en el Atlantic, que a la seua volta se dividixen en dos vertents: la del Caribe, pel golfo de Fondaries, i la del golfo de Mèxic, travessant Yucatán. Els rius que desemboquen en el golfo de Fondaries són extensos i profunts, propis per a la navegació i la peixca; entre els més importants estan el riu Motagua o riu Gran, i el riu Dolç, esgolidor natural del Llac d'Izabal; aixina mateixa se troben els rius que no són propis de navegació i que igualment desemboquen en l'ocea Atlantic, com són el riu Polochic i riu Sarstún (frontera entre Guatemala i Belice).

De la conca hidrografica del golfo de Mèxic sobreixen el riu La Passio i el Chixoy o Negre, riu en el qual s'ubica la Hidroelectrica Chixoy que proveix el 30% de l'electricitat consumida pels guatemaltecs, i a on s'ha planificado la construcció de la Hidroelectrica Xalalá que està ara en licitació. Tots estos són afluents del Usumacinta, el riu més llarc i cabalos de Centroamérica, i frontera natural entre Guatemala i Mèxic en el departament de El Petén. Els rius de la conca hidrografica del Pacific se caracterisen per ser curts, de curs rapit i impetuós; dins dels rius fronteriços estan el riu Suchiate (frontera natural entre Mèxic i Guatemala, a l'alçada del departament de Sant Marcs), i el riu Pau (frontera natural entre el Salvador i Guatemala, a l'alçada del departament de Jutiapa).

El territori conta en numerosos llacs i basses, molts d'orige volcanic, com l'esplendit llac d'Atitlán, i el Amatitlán, en alvertents d'aigües sulfuroses a altes temperatures. D'orige fluvial destaquem el llac Petén Itzá, que te varies illes, i en una d'elles s'assenta l'illa de la ciutat de Flores, i el llac d'Izabal, el mes gran de Guatemala, que desemboca en el golfo de Fondaries a través del riu Dolç.

El litoral coster de Guatemala te una extensió de 402 km. Les costes del mar Caribe, estimades en 148 km, estan compresos en el golfo de Fondaries, a on se troba la baïa d'Amatique. El litoral coster del Pacific és la costa més extensa, en 254 km.[20]

La variabilitat del país en diferents pisos altitudinales conduix a la variabilitat de climes, fisiografia i sols, els quals constituixen factors importants en la diversitat de habitats i ecosistemas i per això en el tipo i variació de vegetació i fauna; això explica la diversitat de cultius que poden produir-se i les diferents formes biologiques susceptibles de ser aprofitades.

Vertent de l'ocea Pacific[editar]

Els rius d'esta vertent són curts (110 km en promig), s'originen a una alçada mija de 3.000 msnm i presenten pendents forts en les parts altes de les conques (> de 32%), canviant bruscament a pendents minimes en la planiça costera, lo que genera grans zones susceptibles d'inundació en la part baixa al produir-se creixcudes instantanees de gran magnitut i curta duració. Aixina mateixa estos rius, durant el periodo plujós i al succeir-se erupcions volcaniques en els volcans actius en el llimit nort de la vertent, poden carrejar lahares que provoquen inestabilitat dels caixers i inundacions en les parts baixes. La vertent del Pacific, en Guatemala, ocupa el 25% del país.

El ranc de les precipitacions se troba entre els 1.500 a 4.500 mm anuals, en el sector oest-este de la vertent, sent inferiors en el sector este i majors cap al oest; mentres que el ranc per al sector nort-sur de la vertent se troba entre 700 a 1.500 mm anuals, sent inferiors els valors en la part costera i aumentant conforme les elevacions. A partir d'estes informacions s'estima un volum d'escorrentía de 25.500 millons de m³/any.

Els rius són: Coatán (naix en Guatemala i entra en Mèxic), Suchiate (servix de frontera en Mèxic), Taronger, Ocosito, Samalá, Sisican, Nahualate, Mare Vella, Coyolate, Acome, Achiguate, María Linda, Pas Fondo, Els Esclaus, Pau i Ostua-Cinca (naixen en Guatemala i entren a El Salvador) i Olopa, que servix de frontera en El Salvador.

Vertent del mar Caribe (ocea Atlantic)[editar]

En esta vertent la llongitut dels rius és molt major i inclou el riu més llarc del país, el riu Motagua en 486,5 km de llongitut. Les pendents són més suaus i el seu desenroll és menys brusc, ya que en la part montanyosa els rius corren sobre grans barrancas i canons. Les creixcudes són de major duració i els temps de propagació són també majors. Els cabals són més constants durant tot l'any. La vertent del mar Caribe ocupa aproximadament 35% del país. Per les condicions per a la navegació, esta vertent conte els principals rius navegables, com el Sarstún, el Polochic i el del llac d'Izabal, el riu Dolç.

Respecte a la precipitació, esta vertent en el seu sector sur conte les zones semiáridas del país a on les precipitacions per a algunes zones de Zacapa, Chiquimula i El Progres presenten valors de precipitació menors a 500 mm/any, en contrast en el sector centre-este en el departament d'Izabal a on el ranc anual de precipitacions se troba entre els 1.500 a 4.000 mm i el sector centre-nort mante un ranc de precipitació anual entre els 1.000 a 2.500. A partir de les precipitacions presentades, el volum d'escorrentía s'estima en 31.900 m³/any.

Els rius són: Zacapa; Motagua; Dolç; Polochic; Cahabón; Sarstún; Mopán, Fondo; Rovell; i Temash.

Vertent del golf de Mèxic[editar]

El riu Usumacinta, en la frontera entre México i Guatemala.

A l'igual que els rius de la Vertent del Caribe, els rius d'esta vertent posseixen grans llongituts, trobant-se els rius més cabalosos del país com ho son l'Usumacinta, Chixoy i La Passió. Les creixcudes són de llarga duració, els caixers són relativament estables i els recorreguts més sinuosos, donat que les pendents són relativament suaus en comparança a les atres vertents. Esta vertent és la més gran en Guatemala i ocupa aproximadament el 40% del país.

Per a esta vertent la precipitació anual per al sector nort, comprés entre el nort d'Alta Verapaz i el llimit nort de Petén, se troba entre els 1.000 a 2.500 mm; mentres que el sector centre-oest varia entre 600 mm en les capdamunts montanyoses d'Huehuetenango, Totonicapán,. Quiché i Baixa Verapaz, i alcança els 5,550 mm anuals en regions al nort d'Huehuetenango, Quiché i Alta Verapaz principalment; per lo que el volum d'escorrentía s'estima en 43,300 millons de m³/any.

Existix una consistencia en l'ocurrencia d'inundacions basats en la pendent de l'area afectada, ya que un 82,4% dels events ocorren en arees en pendents menors al 8%. La vertent del Pacific presenta la major ocurrencia d'events (60%), seguit per la vertent del Mar Caribe en un 36% i el 4% restant ocorre en la vertent del Golfo de Mèxic). La major cantitat d'inundacions ocorren en la segona mitat de l'hivern (el 65,6% entre els mesos d'agost i novembre), sent les conques més afectades les del Riu María Linda, Riu Motagua, Riu Achiguate i Riu Coyolate.

Els rius son: Cuilco; Seleguá; Nentón; Pojom; Ixcán; Xaclbal; Salines; La Passio; Usumacinta i Sant Pere.

L'aigua subterranea[editar]

L'aigua provinent de pous i fonts constituix un recurs essencial i a la volta gran de suministrament d'aigua per al consum. L'aigua provinent de pous i vertents s'usa per a proposits agricoles, industrials, publics i privats. No obstant, la disponibilitat d'aigua subterranea és altament variable. El continu acces a esta i el desenroll de suministraments d'aigua subterranea confiables i segurs són assunts importants que involucren al govern de Guatemala aixina com també a moltes organisacions internacionals i privades.

L'aigua subterranea és generalment abundant en acuíferos sedimentaris a través de les planices, valles i terres baixes del país. No obstant, en les arees montanyoses la disponibilitat d'aigua varia considerablement de localment abundant a inadequada per al seu us. Els dos acuíferos més productius són l'aluvial de la planiça costera del Pacific i el cárstico de pedra calcarea que s'esten per baix de la Serra dels Cuchumatanes, Serra de Chama i les terres baixes de Petén. Atres acuíferos més chicotets són importants localment.

Les montanyes de Guatemala tenen molts tipos d'acuíferos, incloent acuíferos cársticos i de pedra calcarea fracturats; acuíferos volcanics piroclásticos i en deposits de lava, permeables sedimentaris, igneus i metamorfics. Les planices aluvials, valles i terres baixes constituixen el 50% del país pero contenen aproximadament el 70% de les reserves d'aigua subterranea disponibles.


Les arees aluvials constituixen aproximadament el 20% del país i contenen aproximadament el 40% de les reserves d'aigua subterranea disponible. Les arees que contenen acuíferos cársticos i de pedra calcarea fracturada constituixen aproximadament el 30% del país i s'estima que contenen el 30% de les reserves subterranees disponibles.

Les arees que contenen acuíferos formats de deposits volcanics piroclásticos i decorriments de lava constituixen el 20% del país i contenen aproximadament el 20% de les reserves d'aigua subterranea disponibles. Els acuíferos que posseixen una permeabilitat pobra constituixen aproximadament el 30% del país i més o menys 10% de les reserves d'aigua subterranea disponibles.[21]

Clima[editar]

Existix gran diversitat de climes en Guatemala. El clima en la meseta central és prou temperat, en una mija de 15 °C en tot l'any. El clima de les regions costeres és de característiques més tropicals; la costa atlantica és més humida que la del Pacific, en una temperatura cuya mija o promig anual és de 28,3 °C. L'estació de pluges se presenta entre maig i novembre. Les precipitacions anuals de la zona nort oscilen entre els 1.525 mm i els 2.540 mm; la ciutat de Guatemala (Guatemala City), en les montanyes del sur, rep prop de 1.320 mm de promig anual.

Les arees varien en el seu clima, elevacio i païsage, per lo qual hi ha contrasts dramàtics entre les zones baixes en un clima tropical, calit i humit, i les regions altes, pics i valls.[22]

El clima és càlit i humit en la costa Pacifica, i les zones baixes de Petén (encara que en este ultim pot ser càlit i sec),[22] mentres que en les terres altes i en l'area de Cuchumatanes el clima és de freda de montanya i es àrit i càlit en les zones més orientals.


El fenomen de «El Chiquet» i el canvi climatic[editar]

Un dels events climatics de major impacte en Guatemala és el Fenomen de El Chiquet, en importants implicacions en el clima, que s'ha reflectit en la variació dels regímenes de pluja. Baix events severs s'ha registrat una disminució important en els acumulats de pluja en l'inici de l'epoca plujosa.

També s'han registrat nevades inusuales en les capdamunts més altes del país. Guatemala per estar ubicada en la zona tropical del planeta no registra este fenomen, pero en l'ultima década ha registrat nevades més freqüents i intenses en alguns pics del país. L'ultima gran nevada sobre Guatemala caigué en el volcà Tajumulco el 19 de decembre de 2009, acumulant-se al voltant de 20 cm de neu en la capdamunt de dit volcà.

El fenomen s'ha associat a major incidencia de fronts frets, aument del número d'huracans en el Pacific mentres que disminuixen en l'Atlantic, Caribe i Golfo de Mèxic, tal com s'ha vengut observant en els ultims anys. Estes condicions atmosferiques causen inundacions importants en les conques dels rius, principalment els corresponents a la vertent del Pacific les que se veuen agravades per l'alta vulnerabilitat de moltes zones poblades establides en arees d'alt risc, com márgens de rius i costeres propenses a esgolades.

En relació a les condicions que porte el canvi climatic se considera que els impactes seran molt forts en tots els aspectes de la vida nacional, a menys que hi haja millors substancials en les condicions socioeconòmicas. Guatemala es un país altament vulnerable. Les condicions socials del país (index alt de pobrea, inequidad i exclusió social) fan que gran part de la població patixca facilment davant situacions de tensió política, econòmica i natural, incloent els fenomens climatics.

  • Clima Predominant: Clima Tropical.
  • Clima en les Plans: Escessivament calides durant l'estiu.
  • Clima de les Mesetes: Gogen de condicions climatiques més moderades.
  • En la ciutat capital les temperatures maximes apleguen fins 27 °C i les minimes descendixen fins els 5 °C.

Recursos[editar]

  • Us de la terra:
    • Terra de cultius: 12%
    • Cultius permanents: 5%
    • Pastizales permanents: 24%
    • Boscs: 54%
    • Atres: 5%

(Senyes de 1993)

  • Terra irrigada: 1,250 km2

(Senyes de 1993)

Sistema Nacional d'Arees Protegides[editar]

Artícul principal → Sistema Guatemaltec d'Arees Protegides.

El Sistema Nacional d'Arees Protegides (SIGAP) és el conjunt de totes les arees protegides del país i les entitats que les administren. Fon creat en 1989 per a conseguir els objectius de conservació, rehabilitació i protecció de la diversitat biologica i els recursos naturals del país.[23]

Les arees protegides, en Guatemala, per a la seua optima administració i maneig se classifiquen en: parcs nacionals, reserves biologiques, biotopos, reserves de la biósfera, arees d'us multiple, alvertents, reserves forestals, refugis de vida silvestre, monuments naturals, monuments culturals, rutes i vies esceniques, parcs historics, parcs regionals, arees recreatives naturals, reserves naturals privades i atres que s'establixquen en el futur en fins similars. El Sistema Guatemaltec d'Arees Protegides, fon creat dins de la Llei d'Arees Protegides independentment de l'entitat, persona individual o juridica que les administre.

El 32.09% del territori nacional se troba baix el regim d'area protegida en un total de 243 arees protegides nacionals, municipals i privades, que ocupen una area de 3, 493,939.33 hectarees.

Govern i Política[editar]

Artícul principal → Govern i Politica de Guatemala.

L'actual política de Guatemala està regida per la Constitució Política de la Republica de Guatemala de 1985 i reformada en 1993 en la que s'establix a Guatemala com un Estat lliure, independent i soberà. El seu sistema de govern es republicà, democràtic i representatiu.

Organisme eixecutiu[editar]

Artícul principal → Organisme Eixecutiu.
Artícul principal → President de Guatemala.
Artícul principal → Vicepresidente de Guatemala.
Artícul principal → Consell de Ministres de Guatemala.


Este organisme o poder és eixercit pel President de la Republica de Guatemala, el Vicepresidente de la Republica de Guatemala i el Consell de Ministres i per les demés entitats publiques corresponents a este organisme.

El President i el Vicepresidente són elegits per un periodo improrrogable de quatre anys per mig del sufragi universal i secret. El President de la Republica és el Comandant en Cap de les Forces Armades de Guatemala i les Forces Publiques. L'actual President de la Republica de Guatemala és el Gral. Otto Pérez Molina i l'actual Vicepresident de la Republica de Guatemala és la Sra. Roxana Baldetti, primera dona en ocupar la segona magistratura.

Organisme llegislatiu[editar]

Artícul principal → Organisme Llegislatiu (Guatemala).
Artícul principal → Congrés de la Republica de Guatemala.


Este organisme o poder està eixercit pel Congrés de la Republica de Guatemala, el qual consta d'un hemicicle format per 158 diputats dels diferents distrits electorals per a un periodo de gestió de quatre anys podent ser reelectos mediant el sufragi universal i secret. La seua funció primordial és representar al poble, ademés te la potestat llegislativa, és dir està a càrrec de crear, derogar o modificar les lleis.

Els seus periodos o sessions ordinaries escomençaran el 14 de giner al 15 de maig i del 1 d'agost al 30 de novembre de cada any, sense necessitat de convocatoria, aixina també podra fer-ho en reunions extraordinaries quan siga de principal importancia. L'actual President del Congrés de la Republica de Guatemala és el Lic. Pere Muadi Menéndez.

Organisme judicial[editar]

Artícul principal → Organisme Judicial de Guatemala.
Artícul principal → Tall Suprema de Justicia de Guatemala.
Artícul principal → Tall de Constitucionalitat de Guatemala.
Artícul principal → Sistema de Justicia en Guatemala.
Artícul principal → Pluralisme juridic en Guatemala.


Este organisme és eixercit per la Cort Suprema de Justicia de la Republica de Guatemala la qual està conformada per 13 magistrats electes pel Congrés de la Republica per a un periodo de gestió de cinc anys. La funció de dit organisme està establida en la llei, que establix que la Cort Suprema de Justicia podrà administrar la justicia conforme ho dicte la Constitució i les demés lleis. L'actual President de l'Organisme Judicial i la Cort Suprema de Justicia es el Dr. Gabriel Antoni Medrano Valenzuela, Magistrada Vocal III. La seua seu se troba en el Palau de Justicia en la Zona 4 de la Ciutat de Guatemala.

El maxim tribunal en materia constitucional es la Cort de Constitucionalitat formada per 5 magistrats, els quals velen perque se complixca la Constitucio Politica de la Republica de Guatemala. Actualment l'Organisme Judicial encapçala el Sistema de Justicia en Guatemala.

Drets humans[editar]

Plantilla:Estatus-HRC-païs

Organisacio politica-administrativa[editar]

Artícul principal → Organisacio territorial de Guatemala.


Guatemala se troba organisada en 8 Regions, 22 departaments i 334 municipis:

Archiu:Guatemala Departaments.png
Guatemala reconeix a Belice com estat i manté el seu reclam territorial, qualsevol solució definitiva deu anar-se a consulta popular en cada país. Entre Guatemala i Belice no existix una frontera definida, a la separació entre Petén i Belice els governs d'abdós països varen resoldre denominar-la zona d'adyancencia.

Els Departaments de Guatemala són:

# Departament Escut Extensio </br>km² Municipis Capçalera
1. Guatemala Coat of arms of Guatemala Department.png 2126 17 Ciutat de Guatemala
2. Alta Verapaz Coat of Arms of Alta Verapaz Department 2.png 8686 17 Cobán
3. Baixa Verapaz Coat of arms of Baja Verapaz.gif 3124 8 Salamá
4. Chimaltenango Coat of arms of Chimaltenango Department.png 1979 16 Chimaltenango
5. Chiquimula 2376 11 Chiquimula
6. El Progres 25px 1922 8 Guastatoya
7. Escuintla Coat of arms of Escuintla.png 4384 13 Escuintla
8. Huehuetenango Archiu:Coat of arms of Huehuetango.png 7400 32 Huehuetenango
9. Izabal Coat of Arms of Izabal Department.png 9038 5 Port Barris
10. Xalapa 25px 2063 7 Xalapa
11. Jutiapa Coat of arms of Jutiapa.png 3216 17 Jutiapa
12. Petén Coat of arms of Peten Department.png 35854 13 Flores
13. Quetzaltenango Coat of arms of Quetzaltenango.png 1953 24 Quetzaltenango
14. Quiché Coat of arms of Quiche.png 8378 21 Santa Creu del Quiché
15. Retalhuleu 25px 1856 9 Retalhuleu
16. Sacatepéquez Coat of arms of Sacatapequez.png 465 16 Antiga Guatemala
17. Sant Marcs 25px 3791 29 Sant Marcs
18. Santa Rosa Coat of arms of Santa Rosa.png 2955 14 Cuilapa
19. Sololá Coat of arms of Solola.png 1061 19 Sololá
20. Suchitepéquez Coat of arms of Suchitepequez.png 2510 20 Mazatenango
21. Totonicapán Coat of arms of Totonicapan.png 1061 8 Totonicapán
22. Zacapa Coat of arms of Zacapa.png 2690 10 Zacapa

Economia[editar]

Almolonga la principal horta de Guatemala proveix d'hortalices als Estats Units, Canadà, Europa, tota Amèrica Central i Japó.

L'economia de Guatemala és la novena a nivell latinoamericano.cita requerida El sector més gran en l'economia guatemalteca és l'agricultura, sent Guatemala el major exportador de cardamom a nivell mundial, el quint exportador de sucre i el sèptim productor de café. El sector del turisme és el segon generador de divises per al país, l'indústria és una important branca de l'economia guatemalteca i el sector de servicis que any despuix de any cobra major importancia, per lo que convertix la tipica economia guatemalteca basada en l'agricultura en una economia basada en la prestació de servicis. Els sectors que més aportes generen al PIB en Guatemala són:

Agricultura, ganaderia i peixca El sector agricola conforma un quart del PIB, dos terços de les exportacions, i la mitat de la força laboral. Els productes agricoles principals són café, canya de sucre, bananos i bananes. També se conrea tabac, cotó, dacsa, fruites i tot tipo de hortalices. El país destaca pel cultiu de productes agricoles no tradicionals com brócoli, veça chinenca, col de bruselas, ajonjolí, esparregueres i chile, que en la seua major part se destinen al comerç exterior. Guatemala conta en ganaderia, basicament per a consum intern i un chicotet percentage per a exportació a Fondaries i El Salvador. La peixca és important principalment en la costa sur, els principals productes d'exportació són les gambes, llangostes i calamars. Els departaments d'Escuintla i Retalhuleu són els més importants per a la peixca.

Per la seua secor, el cridat corredor sec que cobrix part dels departaments de Baixa Verapaz, Zacapa, El Progres, Xalapa, Chiquimula, Jutiapa i Santa Rosa, és molt vulnerable a les seques, no conta en seguritat alimentaria ademés de tindre un alt grau de pobrea extrema.[24][25]

Mineria En Guatemala l'únic metal existent en grans cantitats és el níquel, cuya extracció se destina majoritariament a l'exportació; no obstant existixen en el país grans mines d'or i argent aixina com de jade i coure. La mina més gran del país pertanye a la companyia Canadiense Goldcorp, que se dedica a l'explotació d'or per a l'exportació.

Industria La manufactura i la construcció conformen un quint del PIB. Les principals industries són: transformació d'aliments, ajuntat de vehículs, aparats electrics, pintures, farmaceutiques, begudes alcoholiques i no alcoholiques, editorials i textils, entre atres. La Llei de Propietat Industrial vela pels drets de la propietat intelectual sobre patents d'invenció i signes distintius, lo que contempla la denominació d'orige i la marca de certificació. Les principals industries del país són de capital estranger com American British Tabac, Menarini, Laprin, Unipharm, Ambev. Existixen moltes atres de capital mixt com Toyota, Hino, Mabe, General Electric, i empreses guatemalteques com Kern´s, Cerveseria Centroamericana, Ciments Progres, etc.

Turisme El turisme es un dels motors principals de l'economia, una indústria que reportà més de $1,800 millons en l'any 2008. Guatemala rep al voltant de dos millons de turistes anualment.

En els ultims anys s'ha originat la visita de moltes travessies que toquen ports maritims importants de Guatemala, lo que conlleva la visita de més turistes al país.

En el seu territori se troben fascinants enclaves arqueologics miules (Tikal en el Petén, Quiriguá en Izabal, Iximché en Tecpán Chimaltenango, i en la Ciutat de Guatemala). Com destins de bellea natural se troba el llac d'Atitlán i Semuc Champey. Com turisme historic se troba la ciutat colonial d'Antiga Guatemala, que es Patrimoni Cultural reconegut per la UNESCO.

Comerç exterior[editar]

Exportacions a Importacions de
Païs Percentage Païs 'Percentage
Plantilla:USA 41,2% Plantilla:USA 34,3%
Plantilla:ESL 12,1% Plantilla:MEX 8,6%
Plantilla:HON 9% Plantilla:EUR 8%
Plantilla:MEX 7% Plantilla:ESL 4,1%
Plantilla:EUR 5% Plantilla:CRI 3,4%
Plantilla:NIC 7,2% Plantilla:NIC 4,3%
Restant mon 25% Restant mon 42%
Representacio grafica dels productes d'exportació del país en 28 categories codificades per color.

Principals productes d'exportacio:[26] sucre, banano, café, cardamom i petroleu.[27]

El valor total de les exportacions era d'US$8 mil 839.8 millons a principi de decembre de 2010 (uns US$808.3 millons més que l'any passat,i un pronostic d'US$10 mil 500 millons per al 2011 d'acort a un report al 11 de decembre del Banguat).

Els cinc principals productes d'exportació representen el 26.5% del total d'exportacions del país, que ascendí en US$ 1,516.6 millons. El creiximent del valor total de les exportacions guatemalteques aumentà en un 20.1% degut als alts ingressos per l'aument del preu del café, petròleu i cardamom en els mercats mundials. No obstant, el preu i volum de les vendes de sucre disminuí considerablement.

Principals productes d'importació: materies cosines, materials de construcció, combustibles, bienes de consum, bens de capital.

El valor CIF de les importacions ascendí al monte d'US$ 7,482.1 millons, major en US$ 1,082.6 millons equivalent al 16.9% respecte al registrat durant el primer semestre de 2007. El ritme de creiximent que tingueren les importacions en esta primera mitat de 2008 fon major al 12.7% (durant igual periodo de 2007). Este aument s'atribuix a l'alça en la factura petrolera.

A nivell dels bens de consum, cuyo monte (US$ 1,795.5 millons) absorbí el 24.0% de les importacions totals, aumentà 5.6% en comparança en el 15.8% de l'any anterior. En gran part, esta desaceleración se degué a la disminució en l'importació de bens de consum durador (-6.7%). En respecte a les importacions de combustibles i lubricantes, el seu valor CIF fon d'US$ 1,592.8 millons, major en US$ 510.5 millons (47.2%) al monte en que se situaren a igual data de l'any anterior.

Comerç exterior: en els Estats Units d'America[editar]

Durant els primers sis mesos de 2008, el 41.2% de les exportacions de Guatemala se destinaren al mercat dels Estats Units d'America, mentres que el 36.3% de les importacions tingué el seu orige en el mateix país. El valor de les exportacions fon d'US$ 1,646.3 millons major en 7.5% a les realisades en juny de l'any 2007, en tant que les importacions que ascendiren a US$ 2,712.4 millons resultaren majors en un 24.5%. Com resultat de lo anterior la balança comercial en dit país fon deficitaria en US$ 1,066.1 millons, en un increment d'US$ 419.0 millons (64.8%) en relació al primer semestre de 2007.

Les remeses són la principal font d'ingressos en moneda estrangera de Guatemala, i aplegaren a US$4.300 millons en 2008, superant al café, el sucre i atres exportacions. Aproximadament 1,35 millons de ciutadans guatemaltecs, o 10% de la població, viuen en EE.UU. Uns 3,5 millons de persones que encara viuen en Guatemala depenen d'estes remeses, segons l'Institut Centroamericà d'Estudi Socials i Desenroll, en Guatemala. [28]

Intercanvi comercial en atres països[editar]

En el mes de juny de l'any 2009, se trobaven en ple funcionament els tractats de lliure comerç subscrits en Centroamérica, Mèxic, Republica Dominicana, Taiwán, Panamà, Colombia i els Estats Units d'America.

La cobertura d'estos tractats comprengué el 78.2% de les exportacions i 57.5% de les importacions. Excepte el comerç en Estats Units, el montant de les exportacions realisades durant el primer semestre en els atres socis comercials se situà en US$ 1,480.9 millons major en 23.2% al registrat en igual periodo de 2007.

Per la seua part, el valor de les importacions fon d'US$ 1,583.9 millons en un aument de 24.0% sobre l'any anterior. El resultat consolidat de la balança comercial fon negatiu en US$ 103.0 millons.

Centroamérica. Com resultat d'exportacions per US$ 1,158.0 millons i importacions per US$ 795.0 millons, l'intercanvi comercial de Guatemala en els demes països de la regió centroamericana durant els primers sis mesos del present any, se traduí en un superavit d'US$ 363.0 millons, major en 22.7% a l'obtengut en igual periodo de l'any anterior. En El Salvador, Fondaries i Nicaragua la balança comercial, en la seua orde, fon favorable en US$ 127.3, US$ 173.3 i US$ 117.7 millons, respectivament, mentres que en Costa Rica el saldo fon negatiu en US$ 55.4 millons.

Mèxic. En un montant d'US$ 251.0 millons les exportacions a Mèxic s'incrementaren en 25.2% respecte al primer semestre de l'any precedent. Els principals productes exportats foren metals preciosos (US$ 68.3 millons); greixoses i olis menjables US$ 46.6 millons; caucho natural (US$ 35.6 millons); materials textils (US$ 14.5 millons); gamba i llangosta (US$ 16.9 millons); preparats a base de cereal US$ 5.7 millons; i, begudes alcoholiques US$ 5.2 millons. Per la seua part, les importacions que sumaren US$ 720.3 millons en un aument de 28.8%, generaren un saldo negatiu d'US$ 469.3 millons.

Republica Dominicana. Durant el semestre se realisaren exportacions per valor d'US$ 60.6 millons, major en 35.3% a les d'igual periodo de l'any anterior. Dins d'una varietat de productes venuts destacaren: detergents i sabos US$ 10.0 millons; vidre i les seues manufactures US$ 8.4 millons; insecticidas US$ 3.0 millons; i, preparats de cereals US$ 4.9 millons. Les importacions foren d'US$ 12.3 millons i, per lo tant, se registrà un superavit comercial d'US$ 48.3 millons.

Taiwán. Les exportacions efectuades a l'illa foren de l'orde dels US$ 11.3 millons en una disminució de 5.3% en relació a les del primer semestre de 2007. Els principals productes exportats foren: desperdicis i rebuijos de metals US$ 4.6 millons; café US$ 2.3 millons; sucre US$ 2.1 millons; i, tabac en branca US$ 1.4 millons. A la volta, les importacions cuyo montant aumentà 15.4% se situaren en US$ 56.3 millons. La balança comercial tancà en un saldo negatiu d'US$ 45.0 millons.

Patrimoni[editar]

El turisme en Guatemala ha creixcut de forma gradual, és un destí molt atractiu degut a les abundants i molt variades bellees naturals com les seues extenses plages d'arena blanca i d'arena oscura, cecs de coral, una abundant flora i fauna, aixina com bellees arqueológiques, la seua història colonial, ademés tota la seua cultura expressada en les seues costums i gastronomies tipiques.

Existix un marcat interés de la comunitat internacional per llocs arqueológics com la ciutat de Tikal fon construida i habitada en un periodo a on la cultura miula tingué la seua major expressió lliteral i artistica, fon governada per una dinastia de 16 reis, els miules de Tikal construiren molts temples, un parc de pilota, altars i esteles en alt i baix relleu.

Guatemala és molt visitada pels seus llocs arqueológics, ciutats prehispánicas, aixina com centres turistics-religiosos com la Basilica d'Esquipulas en la Ciutat d'Esquipulas i també les belles plages en el Pacific i l'Atlantic de Guatemala. Atres destins turístics són els parcs nacionals i les demés zones protegides com ho és la reserva de la biosfera miula.

Alguns destins turistics de Guatemala
Guatemala National Palace of Culture.jpg Esquipulas basilica.JPG 125px Tikal Giaguaro.jpg
Ciutat de Guatemala
Guatemala
Basilica d'Esquipulas
Ciutat d'Esquipulas
Llac d'Atitlán
Sololá
Tikal
Petén
125px Park in Quetzaltenango.JPG 125px 125px
Antiga Guatemala
Sacatepéquez
Quetzaltenango
Quetzaltenango
Volca d'Ipala
Chiquimula,
Illa de Flores
Petén
125px QuiriguáGlyphs1.jpg 125px 125px
Llac de Cinca
Jutiapa
Quiriguá
Izabal
Port Quetzal
Escuintla
Montanyes Miula
Petén


En relació al Patrimoni Cultural Immaterial, Guatemala posseix varies declaratories protegides per l'Estat, entre les que se poden mencionar: la Folga de Dolors de l'Universitat de Sant Carles de Guatemala, segons Acort Ministerial 275-2010, el Convit del 8 de decembre del Municipi de Chichicastenango, segons Acort 347-2010 i la Confraria de Sant Marcs Evangeliste, segons Acort Ministerial 532-2010.

Transport[editar]

Els distints mijos de transport que hi ha en el país són els següents:

  • Ferrovías, que tenen una trocha de 0,914 m i una extensió de 884 km, dels quals 102 km són de propietat privada i el restant està en desús.
  • Carreteras pavimentades de 3.616 km que inclouen 140 km de vies rapides, i sense emmanisar de 9.484 (estima a 1996) lo que dona 13.100 km en total. Segons la Cambra Guatemalteca de la Construcció, per a 2008 hi ha 6,409 quilometros pavimentats.[29]
  • Aeroports en número de 477 segons estima de 1999 classificats en esta forma:
11 aeroports en pistas pavimentades:
  • 2.438 a 3.047 m: 3
  • 1.524 a 2.437 m: 1
  • 914 a 1.523 m: 5
  • menys de 914 m: 2
466 Aeroports sense pistas pavimentades:
  • 2.438 a 3.047 m: 1
  • 1.524 a 2.437 m: 9
  • 914 a 1.523 m: 124
  • menys de 914 m: 332

Conta en els aeroports internacionals:Aeroport Internacional L'Aurora que és el més gran i presta el servici a la Ciutat de Guatemala i Aeroport Internacional Mon Miula que és el segon més gran i presta el servici a l'area central de Petén.

Guatemala en el context internacional[editar]

L'economia de Guatemala en l'actualitat goja d'una estabilitat duradora gràcies a un entorn polític favorable. Les bases de la seua economia són la generació d'energia, l'indústria petrolera i textil, aixina com el sector turistic, que en els ultims anys s'ha desenrollat vertiginosament. Considerant els indicadors socioeconómics, podem destacar l'evolució del seu Producte Interior Brut que s'ha incrementat un 143% en el periodo comprés entre l'any 2000 i el 2011. Per a este mateix periodo, l'increment de la població és considerable, un 31.4%, mantenint una taxa de fertilitat de 3.8 chiquets per dona. Per contra, observem que existix una gran brecha digital en el país, ya que el percentage de població que accedix a internet, el 11.7%, seguix sent molt baix.


Indicador Valor Posicio en el mon Increment
Producte Interior Brut (nominal) 46.899.999.000 $
Font: Banc Mundial (2011)
Països més rics del mon per PIB [30]
Posat 72º
19.290.566.656 $ en 2000 (incr: 143,1%)
Font: Ficha de Guatemala en Banc Mundial [31]
Superficie 108.890 km²
Font: Banc Mundial (2010)
Països més extensos del mon [32]
Posat 104º
108.890 km² en 2008 (incr: 0%)
Font: Ficha de Guatemala en Banc Mundial [33]
Poblacio 14.757.316 persones
Font: Banc Mundial (2011)
Països més poblats del mon [34]
Posat 65º
11.229.405 persones en 2000 (incr: 31,4%)
Font: Ficha de Guatemala en Banc Mundial [35]
Emissions de CO2 1,1 tonellades
Font: Banc Mundial (2009)
Països en majors emissions de CO2 [36]
Posat 127º
0,907 tonellades en 2000 (incr: 21,3%)
Font: Ficha de Guatemala en Banc Mundial [37]
Renda per cápita 3.178 $
Font: Banc Mundial (2011)
Països en major Renda Per Cápita [38]
Posat 86º
1.730 $ en 2000 (incr: 83,7%)
Font: Ficha de Guatemala en Banc Mundial [39]
Taxa de natalitat 3,8 persones
Font: Banc Mundial (2012)
Països en major natalitat (chiquets per dona) [40]
Posat 44º
4,76 persones en 2000 (incr: -20,2%)
Font: Ficha de Guatemala en Banc Mundial [41]
Creiximent economic 3,9 %
Font: Banc Mundial (2011)
Economies de major creiximent [42]
Posat 89º
3,61 % en 2000 (incr: 8%)
Font: Ficha de Guatemala en Banc Mundial [43]
 % usuaris Internet 11,7 %
Font: Banc Mundial (2011)
Països en major taxa d'usuaris d'Internet [44]
Posat 139º
0,71 % en 2000 (incr: 1547,9%)
Font: Ficha de Guatemala en Banc Mundial [45]
Promig de dies per a crear una empresa 37 dies
Font: Banc Mundial (2011)
Països més rapits per a montar una empresa [46]
Posat 41º
39 dies en 2003 (incr: -5,1%)
Font: Ficha de Guatemala en Banc Mundial [47]
Consum d'energia per habitant 590 kilogramos
Font: Banc Mundial (2008)
Països en major consum d'energia per habitant [48]
Posat 104º
636,36 kilogramos en 2000 (incr: -7,3%)
Font: Ficha de Guatemala en Banc Mundial [49]
Terreny dedicat a agricultura 41 %
Font: Banc Mundial (2009)
Països en més terreny dedicat a l'agricultura [50]
Posat 92º
42,12 % en 2000 (incr: -2,7%)
Font: Ficha de Guatemala en Banc Mundial [51]
Potencia electrica consumida 567 kilowatios-hora
Font: Banc Mundial (2010)
Països en més potencia electrica consumida [52]
Posat 83º
342,85 kilowatios-hora en 2000 (incr: 65,4%)
Font: Ficha de Guatemala en Banc Mundial [53]
Superficie forestal 36.570 km²
Font: Banc Mundial (2010)
Països en major superficie forestal [54]
Posat 78º
42.080 km² en 2000 (incr: -13,1%)
Font: Ficha de Guatemala en Banc Mundial [55]
Carreteres pavimentades 31 %
Font: Banc Mundial (2004)
Països en més carreteres pavimentades [56]
Posat 106º
34,5 % en 2000 (incr: -10,1%)
Font: Ficha de Guatemala en Banc Mundial [57]
Index de Competitividad Global 4,009
Font: Forum Economic Mundial (2013)
Països més competitius [58]
Posat 83º
3,91 en 2007 (incr: 2,5%)
Font: Ficha de Guatemala en Forum Economic Mundial [59]
Periodo Data
Preclassic 2000 a. C. – 250 d. C.
Classic 250 d. C. – 900 d. C.
Postclásico 900 d. C. – 1500 d. C.


Demografia[editar]

Artícul principal → Demografia de Guatemala.

La població de Guatemala es de 15.773.517 habitants,[60] dels quals el 40.8% està entre els 0 i 14 anys, el 55.5% està entre els 15 i 64 anys i el 3.6% dels 65 en avant.

La divisió etnografica és la següent:

  • Ladinos (conformats per entravessats i descendents de criolls): 70%,
  • Indigenes (grups de miules) i Garífuna: 30%,

Ascendencia[editar]

Segons senyes dels últims cens de població, el 50% dels guatemaltecs són entravessats. Blancs d'ascendencia europea en la seua majoria espanyola 10% i el 40% de la població és indigena(hi ha que constatar que la raça entravessada o ladina és més social que una raça en si. Se li considera entravessat a una persona que pot ser indigena o no pero que la seua llengua materna siga l'espanyol.

Població rural[editar]

La majoria de la població guatemalteca és rural, encara que la urbanisació s'accelera.

Religió[editar]

Plantilla:Barres

Artícul principal → Religio en Guatemala.


La religió predominant en Guatemala és la catòlica, que albarca aproximadament al 51% de la població. Pese a que és la religió majoritaria en el país en general, existixen zones a on ha deixat de ser la religió més professada degut a multiples factors com la pobrea, la delinqüencia, marginació, entre atres problemes. No obstant existixen arees del territori guatemaltec a on encara predomina fortament i te tradicions molt arraïlades en la població. Els departaments en més percentage de catòlics segons varis estudis són Alta Verapaz, Baixa Verapaz, Chiquimula, Sacatepéquez i Santa Rosa.

El Protestantisme albarca varies iglesies cristianes i és el segon grup més important per als guatemaltecs en un aproximat del 36% de la població. El creiximent de les iglésies protestants( evangelistes ), especialment pentecostales, en Guatemala s'ha degut a l'ardua llabor dels missioners protestants des de principis del sigle XX, quan s'assentaren en varis punts estrategics del país; des d'eixe llavors no han deixat de créixer i hui són majoria en varis sectors del país. Els departaments en més adeptes al protestantisme són Izabal, Zacapa, Sant Marcs, Huehuetenango i Retalhuleu.

Les religions miules són practicades per un percentage minoritari de la població, que se concentren especialment en varies comunitats indigenes de l'Occident i les Verapaces.

Catòlicisme romà[editar]

Seu Metropolitana ubicada en la Zona 1 de la Ciutat de Guatemala.

El Catòlicisme romà fon portada pels conquistadors espanyols com part de la doctrina que ensenyarien en el nou continent, inicià en Guatemala durant el Segle XXVII. Esta comunitat religiosa era l'única reconeguda durant l'epoca colonial.

Basilica d'Esquipulas es un dels centres de pelegrinage catolic mes important de Centroamérica.

El 18 de decembre de 1534 s'establí la Diócesis de Guatemala, hui Arquidiócesis de Guatemala. A finals de 1758 fon construida la Basilica d'Esquipulas, temple caòlic més gran de Guatemala. Entre 1782 i 1815 fon construida la Seu de Ciutat de Guatemala.

La Premi Nobel de la Pau Mare Teresa de Calcuta visità la Ciutat d'Esquipulas el 18 de juliol de 1980, el motiu principal de la seua visita se degué a que tindria que inaugurar la plaça centroamericana de la pau, ubicada en el convent Belem, en el Cerrito Morola de la mateixa ciutat.[61]

Guatemala ha segut un país a on el caòolicisme ha estat present en els moments historics d'este país. La primera visita del Papa Joan Pau II fon quan el país enfrontava la conflicte armat intern entre el Eixercit de Guatemala i la Unitat Revolucionaria Nacional Guatemalteca. Arribo al país el 6 de març de 1983, despuix de baixar de l'avió en el que viajava besà el sol guatemaltec, la seua visita fon durant el govern de facto de Efraín Rius Montt, Joan Pau II habia fet una peticio a Rius Montt per a que suspenguera l'eixecució de tres reus condenats a mort, encara en esta petició foren eixecutats els reus. La missa fon oficiada en el Camp Mart de la Ciutat de Guatemala el matí del 7 de març se considera la més gran concentració catòlica en l'història del país, ya que se calcula que movilisà entre 1.5 millons i dos millons de persones.[61]

Cerro Pasqual Abaj en Chichicastenango.

Guatemala rebe novament al Papa Joan Pau II, esta volta fon en la Ciutat d'Esquipulas. El 6 de febrer de 1996 aplegà a esta ciutat, la missa fon oficiada en la Vall de María en Esquipulas, havent unes 40.000 persones. Cridà varies voltes "Breçol de la Pau" a esta ciutat, degut a que esta fon seu del Acort de Pau de Centroamérica durant 1986 i 1987 i finalisats en Guatemala en 1996.[61]

Un dels successos que impactà a l'Iglésia Catòlica fon l'assessinat del Monsenyor Joan Gerardi, dos dies despuix de la publicació de l'informe "Guatemala: Mai més", el 26 d'abril de 1998, el bisbe Gerardi fon salvagement assessinat a colps en el garage de la casa parroquial de Sant Sebastián, en la ciutat de Guatemala. Els criminals usaren aparentment un bloc de concret per a destrossar-li el craneu, desfigurant-li al punt de que el rostre del bisbe quedà irreconocible i l'identificació se consegui soles despuix de l'identificació de l'anell bisbal en la seua ma.[61]

En 2002, Guatemala rep la tercera i última visita pastoral de Joan Pau II, el seu viage anterior a este país habia segut en 1996 en Esquipulas. El 30 de juliol de 2002, aplegà a la Ciutat de Guatemala, la missa fon oficiada en l'Hipodrom del Sur, sent està la visita més breu (27 hores) que feu a Guatemala.

Pere de Sant Josep de Betancur fon declarat sant per Joan Pau II. Aixina mateixa, fon inscrit en el santoral catòlic baix el nom de Sant Germà Pere de Sant Josep de Betancur, prop d'un milló de fidels assistiren a l'activitat. A les 17 hores (hora de Guatemala), partí cap al Aeroport Internacional L'Aurora, les últimes paraules que pronuncià en sol guatemaltec foren: "Guatemala te porte en el cor".[61]

Sincretisme religiós[editar]

La majoria de municipis de l'occident guatemaltec han barrejat les seues creencies religioses ancestrals miules en la religió catòlica. Chichicastenango és el municipi a on se dona més el sincretisme religiós miula-catòlic.[61]

La pràctica religiosa dels índigenas d'orige miula guatemaltecs és politeista, vol dir que adoren a molts o varis deus. Durant l'epoca de la conquista, els conquistadors espanyols impongueren com dotrina la religió catòlica cridat "proces d'evangelisació", no obstant molts índigenas no deixaren de practicar les seues creencies religioses, lo qual fusionà a estes dos denominacions religioses creant un sincretisme religios.[61] No obstant no soles els miules usen elements de l'Iglésia Catòlica, en Guatemala els elements miules són amprats per devots catòlics durant provessons o les elaboracions d'altars. Durant la Semana Santa, per a l'elaboració dels altars ocupen dacsa i atres fruits que són comuns en les ceremonies i rituals que elaboren els sacerdores miules índigenas.[61][61]

Ortodoxia[editar]

En el territori del país estan presents varies branques de l'Iglésia ortodoxa. La més numerosa es l'Iglésia catòlica ortodoxa de Guatemala (ICOG) de 527 000 fidels,[62][63] tenint 1 monasteri i 334 temples en Guatemala i el sur de México, 12 sacerdots, 250 ministres llaics, 14 seminaristes i 380 catequizadores, pertanyent administrativament al Patriarcat de Constantinopla. La Iglesia ortodoxa d'Antioquía també te en Guatemala[64] un monasteri en orfanato[65] prop de la capital i una parroquia.[66]

Protestantisme[editar]

En el Protestantisme, regularment se denominen cristians evangelics, iniciat com un moviment religiós portat a Guatemala per Just Rufino Barris a finals del Segle XIX. Per a eixe entoncés era una religió minoritaria i soles era coneguda en la Ciutat de Guatemala, de 1882 a 1940 la població evangelica representava prop del 2 per cent de la població guatemalteca. Per a 1980, els evangelics ya representaven el 19 per cent de la població, mentres que per al centenari del protestantisme guatemaltec, en 1982, la sifra s'havia elevat a un 22.34 per cent. Durant la década de 1950, mantingué un creiximent cap als departaments del país, principalment els de l'occident i sur de Guatemala.[61]

Se li coneix a l'any 1963 com any de l'avivament pentecostes, puix fon en enguany en el qual el número de creents i d'iglesies pentecostales i d'atres denominacions protestants créixeren en el país.[61]

En 1974 se fundà l'Associació Guatemalteca de Ministres Evangelics. Durant el terremot que assotà a Guatemala en 1976, organisacions missioneres estrangeres enviaren voluntaris que deixaren un llegat de fe. Algunes de les iglesies independents de major creiximent una volta terminada este periodo foren: Pluges de Gracia, Casa de Deu i El Shaddai.

Guatemala conta en els temples evangelics més grans de Latinoamérica, Iglesia Fraternitat Cristiana en capacitat per a 12,200 persones[61] i l'Iglesia Ciutat de Deu del Ministeri Casa de Deu en capacitat per a 12,000 persones, denominades mega iglesies, ubicades en la Ciutat de Guatemala.

Actualment les iglesies evangeliques tenen un fort creiximent i inclusive comencen a eixercir pressió en l'àmbit politic del país.[61]

Iglésies Protestants[editar]
Artícul principal → Anex:Iglesies Protestants de Guatemala.


L'iglésia pentecostes o pentecostal és l'iglésia protestant en més número de membres, segons l'Aliança Evangelica de Guatemala existixen registrades més de 700 iglesies pentecostes en el país i el seu número va en aument. El Ministeri Casa de Deu del pastor Cash Lluna és el ministeri en major membres en Guatemala i inclusive este ministeri te iglesies en el sur de Mèxic.

Existixen al voltant de 1.723 segons l'Aliança Evángelica de Guatemala i l'aliança Ajuda per a l'Iglésia Necessitada, i el seu número va en aument.

Religió miula[editar]

Les creencies tradicionals miules són practicades per un percentage mijà de la població, ya que en molts casos solen estar presents en les ceremonies católiques a través del mencionat sincretisme religiós. La pràctica de la religió tradicional miula aumentà com a conseqüència de les proteccions culturals establides baix els Acorts de Pau, existint ara grups religiosos indigenes que tenen els seus propis sacerdots miules, principalment en l'occident del país. Ultimament el govern ha instituit una política de proveir altars en cada enruna Miula trobada en el país, de modo que puguen ser realisades les ceremonies tradicionals per part d'estos grups religiosos.cita requerida

Atres religions[editar]

En Guatemala existixen també chicotetes comunitats de judeus (aproximadament 1,200 practicants)[67] que tenen les seues propies sinagogues, musulmans (també 1,200)[68] en aproximadament dos mesquites en el païs,[69] Sants dels Ultims Dies, Testics de Jehová, ateus i budistes.

Idiomes[editar]

Artícul principal → Llengües de Guatemala.


El espanyol és l'idioma oficial, encara que és utilisat com a segon idioma, per alguns grups etnics en l'interior de la republica. Existixen veintiún idiomes mayenses distints, que són parlats en les arees rurals i un idioma amerindio no-miula, el xinca, parlat en el sur-orient del país aixina com un idioma afro-americà, el garífuna, parlat en la costa del Atlantic (Izabal).

Encara que el idioma oficial és el espanyol, este no és universalment comprés entre la població indigena. No obstant, els Acorts de Pau firmats en decembre de 1996 asseguren la traducció d'alguns documents oficials i els materials de votació a varies Llengües indigenes.

El decret número 19-2003 promulgà la "Llei d'Idiomes Nacionals", en concordança en l'artícul 143 de la Constitució politica de la Republica, i reconeix als vintitres Idiomes vernaculs guatemaltecs com "idiomes nacionals" en lo qual s'autorisà l'utilisació dels idiomes en les activitats publiques i en la prestació de servicis d'educació, salut i de naturalea juridica, entre atres, en qualsevol dels 24 idiomes que se parlen en el país (incloent a l'Espanyol). [70]

Establida en 1990 pel decret N° 65-90, l'Acadèmia de Llengües Miules de Guatemala (ALMG) és responsable de regular l'us, l'escritura i la promoció dels idiomes miules que tenen representació poblacional en Guatemala, aixina com promoure la cultura miula guatemalteca. L'Academia de Llengües Miules de Guatemala oferix consultes al govern guatemaltec en aspecte llingüístic dels servicis públics.

Els acorts de pau de decembre de 1996 incorporaren la traduccio de documents oficials i materials de vot a varis idiomes indigenes i demandaren la forniment de dragomans en casos llegals per als no hispanohablantes. L'acort també demandà educació bilingüe en espanyol i en idiomes indigenes, pero en la pràctica els únics bilingües són els indigenes, posat que el sistema educatiu els obliga a deprendre l'espanyol mentres que la població hispanohablante no depren l'idioma propi del territori en el que residix. És comú per als guatemaltecs indigenes deprendre a parlar entre dos i cinc de les atres llengües nacionals, incloent l'espanyol.

En Guatemala també se parla alema en alguns llocs de Zacapa, Santa Rosa i Baixa Verapaz; els alemans aplegaren a Guatemala per l'apertura del president Just Rufino Barris en 1885 mediant les lleis de parcelizació. Varies companyies deslindadoras aplegaren i darrere d'elles, varies ones de immigrants s'establiren entre la frontera mexicana i guatemalteca. Ells li donaren major espenta al cultiu del café; els alemans provenien del sur i alguns de l'occident d'Alemanya. En el sigle XIX i principis del sigle XX, tingueren lloc atres migracions cap a Guatemala; destacant els italians, espanyols, alemans, libaneses i japonesos. Tots han contribuit a enriquir la cultura guatemalteca en la seua gastronomia, les seues empreses, les seues idees, etc.[71]

Guatemala és el quart país de Latinoamérica a on més se parla anglés. Encara que en Guatemala nomes el 5% de la població parla eixe idioma, l'empresa d'orige suec Education First, coloca al país en el 4° lloc de Latinoamérica en el coneiximent d'este idioma. L'estudi establix l'Index de Nivell d'Angles (EPI), i ubica als guatemaltecs en el lloc 27, en una calificació de 47.80 (Nivell Baix), soles superada en la regió per Argentina, que se colocà en el 16, en 54.49; Mèxic 51.48 (Nivell Mig) i Costa Rica 49.15 (Nivell Baix). El director per a Mèxic i Centroamérica d'Education First, Benigne Alfaro, precisà que més avall apareixen El Salvador, 28; Brasil en el 31, Republica Dominicana en el 33; Perú, Chile, Equador i Veneçuela en els llocs 35, 36, 37 i 38, mentres que Panamà i Colombia se coloquen en el 40 i 41. [72]

Edat ternaria[editar]

En el país existix un total de 7,003,337 hòmens i 7,358,328 dones dels cuáles se dividixen per edats segons el següent estadistica:[73]

Edat Total Percentage Homens Dones
0-14 5,878,677 4.9% 3,027,304 2,851,373
15-64 7,772,024 54.1% 3,682,854 4,089,170
65-avant 620,965 4.3% 293,177 327,788

Taxes[editar]

Segons l'estadística nacional de població de l'any 2000, la taxa de creiximent de població és de 2,63% per any. La següent estadística mostra les diferents raons del creiximent de la població nacional.

Taxa Percentage Persones (aprox)
Naiximent 35.05% 1,000
Decés 6.92% 1,000
Migració -1.89% 1,000

Raó de sexes[editar]

En Guatemala, existix una població superiora del sexe femení en una cantitat de 7,358,328 dones, mentres que del sexe masculí hi ha una cantitat de 7,003,337 hòmens segons l'estadistica realisada en l'any 2000.

  • Al nàixer: 1.05 masculi/femeni
  • Menys de 15 anys: 1.04 masculí/femení
  • 15-64 anys: 1 masculí/femení
  • 65 anys i mes: 0.88 masculí/femení
  • Total de la població: 1.01 masculí/femení

Naiximents i morts[editar]

Grups étnics[editar]

Artícul principal → Etnografia de Guatemala.

Historicament, el territori guatemaltec ha estat conformat per una majoria poblacional pertanyent a grups étnics indigenes a on predominen els grups culturals miules. La conquista i colonisació espanyola modificà els patrons culturals existents baix els fenomens de sincretisme i aculturació, generant un nou grup étnic denominat ladino o entravessat. Ademés, a lo llarc de temps, degut al fenomen migratori, diversos grups que han decidit establir-se en el país provocant una major riquea étnica. La composició dels principals grups étnics en Guatemala es mostra a continuació.

Etnia Percentage
Entravessat 45%
Indigena 40%
Blanc 15%

Alfabetisme[editar]

Definició: en Guatemala la població major de 15 anys que pot llegir i escriure és part de l'alfabetisme, l'alfabetisme és la manera en que les persones poden llegir, escriure, pensar i descriure les seues idees. En Guatemala existix una població total de: 79,6%. Masculina: 80,5%. Femenina: 78,6% que són persones que poden llegir i escriure, prenent en conte totes les demés persones que encara són analfabetes i estes entren en atre ranc diferent a l'alfabetisme.

Evolució demografica[editar]

La població guatemalteca ha patit un gran creiximent demográfic durant el sigle XX.

Basant-se en els censs historics, esta és l'evolució de la població guatemalteca:

Any Habitants Hab. Miules
1492 2,000,000 estimats
1778 355,000 248,500
1795 769,503
1880 1,224,602 844,000
1893 1,364,678 883.228
1921 2,004,900 1,299,927
1938 2,400,000
1940 3,283,209 1,820,872
1973 5,160,221
1981 6,054,227
1994 8,331,874
2002 11,237,196 2,123,457
2008 13,654,321
2010 15,361,667

Ademés s'estima que entre 5 i 6 millons de persones guatemalteques viuen en Mèxic, EE. UU. i Canada.

S'estima que en el futur la població de la tercera edat vaja creixent, es dir que experimentarà un paulati envelliment.

Any Poblacio total Poblacio major de 60
2000 11.385.300 602.200
2025 19.816.200 1.360.700
2050 26.912.700 3.877.500

Cultura[editar]

Artícul principal → Cultura de Guatemala.


Les actuals cultures de Guatemala reúnen en sí, numeroses influencies provinents de les miules, espanyoles, afrocaribeñas i mexicanes, aixina com també del restant d'Amèrica. Les influencies dels indigenes i dels colons espanyols encara poden ser vistes per tota Guatemala. Els teixits "tipics" i algunes vestimentes tradicionals s'elaboren de forma tradicional, no obstant, la transculturizació ha tengut la seua influencia en les maneres de vestir, principalment en la població indigena jove. També poden trobar-se importants llocs arqueologics en enrunes miules i alguns atres encara sense descobrir.


Festes i dies d'assuet oficials[editar]

Data Nom en espanyol Notes
1 de giner Any nou
marçabril Semana Santa Festa movil. Semana de la primera lluna plena despuix del 21 de març. (Pasqua de la Iglesia Catolica Romana: Dimecres sant, mig dia; dijous sant i divendres sant
26 d'abril Dia de la Secretaria Llei de les Secretaries Decret No. 25-94
1 de maig Dia del treball
10 de maig Dia de les Mares Assuet per a les mares faeneres
17 de juny Dia del Pare No hi ha assuet, a soles un assunt d'interés familiar
25 de juny Dia del Mestre No hi ha assuet, es en honor a mort de mestra María Chinchilla, en 1944, en repressió de manifestació de protesta, governava Jordi Ubique.
30 de juny Dia de l'Eixercit
15 d'agost Dia de l'Assunció de la Verge Fira de la Ciutat Capital (Guatemala de l'Assuncio)
15 de setembre Dia de l'Independencia Independencia Centroamericana del Regne d'Espanya, Fira de Quetzaltenango
1 d'octubre Dia del chiquet Aprovat per assamblea de les Nacions Unides en 1959
7 d'octubre Dia de la Verge del Rosari Patrona Guatemala (En la ciutat de Guatemala se celebra tot el més d'octubre i la Basilica Menor de la nostra Senyora del Rosari és visitada en romeria per mils de fidels) (en Quetzaltenango la festa comença l'últim dijous de setembre i termina l'últim dumenge d'octubre.)
12 d'octubre Dia de l'Hispanitat Celebració de la diversitat etnica
20 d'octubre Dia de la Revolucio Derrocamiento de Federic Ponce Vaides/culminación de l'Ubiquismo
1 de novembre Dia dels Sants
2 de novembre Dia dels Difunts
24 de decembre Nochebuena
25 de decembre Nadal
28 de decembre Dia dels Inocents
31 de decembre Fi d'any

En Guatemala, per la seua tradició religiosa, se celebra en cada un dels seus municipis la Festa Titular o Festa Patronal. Esta presa lloc en la semana de veneració del Sant o Santa Patrona de cada municipi i auge en el dia particular en assuet per a eixe dia, realisant-se celebracions especials. Per a la Ciutat de Guatemala per eixemple és el 15 d'agost en honor a la Verge de l'Assuncio.


La Semana Santa és una festivitat d'un gran valor artistic, ademés del fervor religiós. Les provessons de major tamany se realisen en Antiga Guatemala i en la Ciutat de Guatemala. En estes, ademés de la bellea de les andes, els pobladors s'organisen per a fer estores les quals són el major atractiu d'esta celebració deguda als seus detalls artistics que són característics de Guatemala i a la seua volta, atrauen a turistes quins observen la detallada elaboració d'estes. Les estores estan fetes d'aserrín, fruites , flors i distints materials, que són tota una expressió de fa i color. En Huehuetenango i en atres poblacions del país flama l'atenció la representació de la Passió de Crist en viu.

Arquitectura[editar]

Efraín Recinos Naixcut en Quetzaltenango, constructor i dissenyador del Teatre Nacional de Guatemala.

Lliteratura[editar]

El Premi Nacional de Lliteratura Guatemalteca reconeix el treball individual d'un escritor. És donat anualment des de 1988 pel Ministeri de Cultura i Deports.

Miquel Angel Asturies guanyà el premi Lenin de la Pau en 1966 i el Premi Nobel de Lliteratura en 1967. Entre les seues obres més famoses se troben Homens de dacsa i El senyor President, esta última basada en el govern de Manuel Estrada Cabrera.

Entre els escritors de Guatemala destaquen:cita requerida

Música[editar]

Artícul principal → Musica de Guatemala.

La música en la vida dels Miules i de les etnies indigenes que habitaven Mesoamérica a inicis del sigle XVI està documentada en vestigis arqueologics com gots policromats i atres artefactes ceramics. A partir de la presencia dels espanyols en 1524 s'introduix la música lliturgica europea com part de la religió catòlica. Se porten llibres manuscrits de cant lliturgic gregoria per a la musica de les hores canoniques que estructuren el temps.

Els principals compositorsón de l'epoca del Renaiximent en Guatemala són Hernando Franc, Pere Bermúdez i Gaspar Fernández. El sigle XVII introduix el barroc en la pràctica de la nadalenca en idiomes vernaculs i l'acompanyament instrumental de violins i baix continu, este últim a càrrec de vihuela, arpa, clavecín, orgue i els instruments del baix com el violo i el baixo. En el sigle XVIII el barroc musical guatemaltec aplegà a un notable floriment en la música de Manuel Josep de Quirós i Rafael Antoni Castellans, cuyos discipuls i oficials de capella Pere Nolasco Estrada Aristondo i Vicent Sáenz porten eixa herencia fins el sigle XIX. El primer compositor en abordar les formes grans instrumentals, no solament en Guatemala sino en tota America, és Josep Eulalio Samayoa, autor de música sacra, peces instrumentals com tocates i divertimentos, aixina com diverses simfonias. Entre els compositors que seguixen eixa escola destacaren Benet Sáenz fill, Josep Escolastic Andrino i Indalecio Castre.

A finals del sigle XIX s'enfortix el sistema de les bandes militars en protagonistes com Emili Dressner, Germa Alcantera, Fabià Rodríguez i Rafael Álvarez Ovalle. Se desenrolla la música pianística en virtuosos com Lluïs Felip Aries i Hercula Alvarado, formats en Italia, quins a la seua volta formaren a Alfret Wyld i Rafael Vásquez, entre molts atres pianistes compositores. La marimba és ampliada gracies a l'invent de Julià Paniagua Martínez i Sebastián Furtat en Quetzaltenango, convertint-se en l'instrument cromatic capaç de tocar sense llimitacions la música llaugera de l'epoca, fins llavors llimitada al piano. L'exploració de la musica autoctona és abordada per Jesus Castell i el seu germa Ricardo Castell.

Entre les agrupacions classiques de l'actualitat sobreixen el Cor Nacional i l'Orquesta Simfonica Nacional, que han segut subsidiados per recursos estatals des de 1945. Atres orquestes professionals adscrites a les universitats privades són l'Orquesta Classica i la Orquesta Millennium dirigida pel compositor i musicolec Dieter Lehnhoff, qui inicià i portà a veta el rescat i la divulgació de la música guatemalteca de totes les epoques. En l'àmbit de la música popular, la marimba fon declarada instrument nacional; en l'Associació Guatemalteca d'Autors i Compositors hi ha varis cents de socis que són compositors de música popular marimbística.

En el camp de la música llaugera i popular destacaren cantautors com Pasture Pérez, autor del vals cançó Lluna de Xelajú, cuyo eixemple fon seguit per numerosos cantautors. L'adveniment de la ràdio i la televisió fomentà la cançó romantica latinoamericana de tall sentimental, en diversos representants com Elizabeth de Guatemala, Gustau Adolf Palma, Joan de Deu Quezada i Tanya Zea guanyadora del segon lloc en el festival OTI 1974. Igualment s'observa activitat de musics pop com el cantautor Ricardo Arjona i cantants jóvens com el guanyador de la segona edició de Latin American Idol Carles Penya, Shery, aixina com Gaby Moreno, que ha triumfat en Els Angels com cantant de blues i jazz. El moviment de roc fon iniciat en 1969 per grups com Plastic Pesat, Apple Peu, Cavall Foll i atres, de les quals descendixen bandes populars com Alux Nahual i més tart el denominat "moviment dels noranta" que contava entre atres en: Bohemia Suburbana, La Tona, Ricardo Andrade, Divendres Vert, Radi Vella, Extincio, Raons de Canvi, Grip (banda), Planeta Panamerica, Legio, més recents com Vent en Contra, Malacates Trebol Shop, El tambor de la tribu, Gangster, entre atres. En el jazz sobreeixi el grup Terrissa, que desenrollà un estil musical orientat cap a l'inclusió d'elements folclorics d'arrelada Miula, aixina com el grup de Bob Porter, el Fantasma Sandoval i grans bandes com, Ferrando Pèrez i la seua Latin Jazz Band, Jazz Train Express.

Dansa classica[editar]

El principal grup de dansa classica guatemaltec, el Ballet Nacional de Guatemala, fon establit en juliol de 1948. Entre 1950 i 1980, quan ho integraren grans figures que li donaren gran impuls. En els anys de la Guerra Freda se tancà perque se pensà que els seus directors, de nacionalitat rusa, podien ser agents del comunisme internacional. Fon reobert en 1955 baix la direcció de Fabiola Perdomo. De 1962 a 1974 el mestre Antoni Rull estigue al front del Ballet.

En esta etapa, sorgí una generació de ballarines de calitat. Entre ells, Christa Mertins, Brenda Arévalo, Ana Elsy Arago, Richard Devaux, Sonia Juárez, Miquel Coves i Gladys Garcia. L'Escola Nacional de Dansa i Coreografia constituïx la principal font del Ballet Guatemala. De la Escola aplegà Mayra Rodríguez, qui inicià a ballar des de molt jove, sent descoberta per Antoni Rull colli varis fruits en el Ballet. El Ballet Guatemala fon reconegut com Patrimoni Cultural del païs, en març de 1992.

Pintura[editar]

Guatemala posseix molts pintors que han destacat des de temps colonials, en l'art Sacre passant pel Modernisme, i actualment destaquen el Primitivisme i l'Art Abstracte. Alguns Pintors destacats són:

Invents[editar]

Entre els inventors sobreix el Dr. Federic Lehnhoff (1871-1932), qui a partir de 1909 desenrollà el café soluble. Patentat a nivell internacional, l'invent tingué molt exit, guanyant la seua primera medalla d'or en l'Exposició Universal de Gante, Brusseles, en 1913. La Primera Guerra Mundial posà fi a la fabricació del producte impulsat per l'empresa Societé du Cafe Soluble "Belna" en Pariu. Posteriorment, el Dr. Federic Lehnhoff desenrollà la sulfa Sulfarsenol que serví de base per a numerosos antibiotics. Julià Paniagua Martínez i Sebastián Furtat inventaren i desenrollaren la marimba cromatica en Quetzaltenango en 1894. Atre inventor ha segut el Dr. Ricardo Bressani Castignoli (1926-),qui desenrollà productes nutricionales, entre ells l'Incaparina. El quetzalteco Miquel Angel Castroconde sobreix per ser el constructor del primer i únic avió fet en Centroamérica. Escomençà el proyecte en el seu fill que porta el mateix nom, és una menuda nau que tingué el seu primer vol en maig de l'any 2003. El nom de l'avió es "Quetzaltenango 1" en honor al seu poble natal.

Educació[editar]

Artícul principal → Educacio en Guatemala.

El govern controla un numero d'escoles primaries i secundaries. Estes escoles són gratuïtes encara que el cost d'uniformes, llibres, forniments i el transport els fa menys accessibles als segments més pobres de la societat.

Molts chiquets de classe mija i alta van a escoles privades. El país també te Universitats, 01 publica autonoma; l'Universitat de Sant Carles de Guatemala, que figura com la més important per tindre un alt nivell acadèmic i compromís en el desenroll de país, aixina com atres atribucions vinculades a l'Estat de Guatemala, i posseix 13 universitats privades, les quals destaquen l'Universitat Rafael Landívar, l'Universitat de la Vall de Guatemala, l'Universitat Francesc Marroquín, l'Universitat Rural de Guatemala, l' Universitat de l'Istme, l'Universitat Maria Gálvez, l'Universitat Panamericana, l'Universitat Galilea, l'Universitat Mesoamericana, l'Universitat de Sant Pau de Guatemala entre atres.

Periodisme[editar]

Guatemala conta en 6 diaris de circulació nacional; 5 noticiaris nacionals de televisió oberta i 5 noticiaris nacionals de televisió per cable, entre ells Canal Antic, Guatevision, Azteca Guatemala, Veja Canal i Albavision per cable; i numerosos noticiaris i programes d'opinió per radi tant nacionals com locals. Entre els noticiaris de radi més coneguts estan Patrullaje Informatiu i Radi Sonora, A Primera Hora d'Emissores Unides i L'Independent de Radi Nova Mon.

Els diaris són: Segle 21, Al Dia, elPeriódico, L'Hora, El nostre Diari i Prensa Lliure.

Els noticiaris de televisió oberta son Noti7, Telecentro Tretze i Guatevisión i el de cable és Fets Guatemala, A les 8:45 de Canal Antic, VEJA CANAL, i El Noticier de Guatevision per cable. D'acort en l'articul 35 de la Constitucio Politica de la Republica, en Guatemala és lliure l'emissió del pensament.

Alguns dels periodistes de l'història de Guatemala són Miquel Angel Asturies, Cessar Brañas, Aleixandre Cordova i Davit Vela del diari L'Imparcial, Ramiro Macdonald Blanc, Aleixandre Palmieri, Jordi Palmieri, Irma Flaquer, Pere Juliol Garcia, Isidor Zarco, Tere de Zarco, Alvaro Contreras Velez, Jordi Carpio Nicole, Mario Carpio Nicole i entre els contemporaneos des de la segona mitat del sigle XX, Mario Davit Garcia, Mario Antoni Sandoval, Jose Ruben Zamora, Oscar Climent Marroquin, Gonçal Marroquin, Marina Coronat, Lluïs Felip Valenzuela, Sylvia Gereda, Joan Lluïs Font, Estuardo Zapeta, Jose Raul Gonzales Griva, Mario Roberto Morals, Ramon Parellada, Manuel Ayau, Miquel Angel Albizurez, Alvaro Velasquez, Giovanni Fratti, Gustau Berganza, Humberto Preti, Marielos Monso, Margarita Carrera, Xavier Payeras, Ana Maria Rodes, Alvaro Castellans Howell, Dina Fernandez, Beatriu Abellars, Paola Furtat, Pere Trujillo, Alfret Balsells, Jose Eduart Valdizan, Dionis Gutierrez, Sam Colop, Jordi Jacobs, Marta Yolanda Diaz Duren, Lluïs Figueroa, Marcela Gereda, Jordi Carro, Jose Aleixandre Arevalo, Marta Baci de Pacheco, Siang Aiguat de Seidner, Armant de la Torre, Edelberto Torres Rivas, Edgar Gutierrez, Asisclo Valladares Molina, Pere Trujillo, Francesc Perez d'Anton, Harolt Shetemul, Irmalicia Velasquez Nimatuj, Pau Rodes Martini, Hugo Maul, Paulo Alvarado, Aleixandre Baldizon, Carrol Rios de Rodriguez,Ana Agnés Carpio entre atres

Servicis basics[editar]

Aigua potable i sanejament[editar]

Prop de 3 millons de guatemaltecs encara carixen de servicis publics (senyes del 2009) d'aigua potable i aproximadament 6 millons de sanejament. En l'area rural, la cobertura d'aigua potable és del 60,7% i de sanejament del 40,5%. Les zones rurals en major dèficit de cobertura són aquelles en alta població indigena. Per atra part, s'estima que soles el 15% de l'aigua que se distribuix en el país pot considerar-se potable i que soles el 5% dels sistemes d'aigüeral existents posseix algun tipo de tractament de l'aigua residual.

Sistema de salut[editar]

En Guatemala, el Ministeri de Salut Publica i Assistencia Social (MSPAS) és l'ent rector de la salut. El sistema de salut se brinda a través del sector public, l'Institut Guatemaltec de Seguritat Social (IGSS) i el sistema privat.

Plantilla:Ubicacio geografica

Deportes[editar]

Vore també[editar]

Referencies[editar]

  1. www.ine.gob.gt
  2. https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/gt.html
  3. https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/gt.html
  4. Informe sobre desenroll huma 2013 (html) Consultat el 2 d'agost de 2013
  5. «Origen del nom Guatemala». Revista Vida Diplomatica. Consultat el 14 de juny de 2010.
  6. CONAP
  7. Informacio general del país de Guatemala. Habitants, superficie, mig fisic, etc.
  8. «Demografía de Guatemala segons l'Institut Nacional d'Estadistica».
  9. Document d'informació general sobre l'Universitat de Sant Carles
  10. Pere Molina, promotor de l'Independencia de Centroamérica
  11. Acta de l'Unio de les Provincies de Centre America a l'Imperi Mexicano
  12. General Rafael Carrera i Turcios http://es.wikipedia.org/wiki/Rafael_Carrera_y_Turcios
  13. Llei 13 Creacio de la Republica de Guatemala http://es.wikisource.org/wiki/Ley_13_creaci%C3%B3n_de_la_Rep%C3%BAblica_de_Guatemala
  14. Mooser, F., Meyer-Abich, H., McBirney, A. R.,, 1958, Catalogue of the active volcanoes of the world including solftara fields. Part VI Central America: Napoli International Volcanology Asociation, 1-36
  15. (1958, Associacio Vulcanológica Internacional)
  16. Meyer-Abich, H., 1956, Els volcans actius de Guatemala i El Salvador: Anal. Serv. Geol. Nac., El Salvador, Bol. 3, p. 1-102.
  17. Sapper, K., 1925, Els Volcans de l'America Central: Trobe, 116 p.
  18. Williams, H., 1960, Volcanic history of the Guatemalan highlands: Univ. Californi Publ. Geol. Sci; v. 38, p. 1-86.
  19. Williams, H., McBirney, A.R. and Dengo, G., 1964, Geologic reconnaissance in southeastern Guatemala: Univ. Californi Publ. Geol. Sci., v. 50, p. 1-56
  20. Ministerio d'Ambient i Recursos Naturals. «Declaración sobre el procés d'elaboracio de la politica nacional mari costera».
  21. Cos d'Ingeniers dels Estats Units d'America. Evaluació dels recursos d'aigua de Guatemala. Guatemala, 2000.
  22. 22,0 22,1 Yahoo
  23. Se troba reglamentat per la Llei d'Arees Protegides (Decret 4-89 del Congrés de la Republica)
  24. La Prensa Lliure: Guatemala, 31 d'agost de 2009.
  25. Guatemala, en "estat de malastre" per una hambruna que ha deixat 462 morts Guatemala està des del dimecres oficialment en "estat de malastre publica", una mesura adoptada pel president Alvar Colom per a afrontar l'hambruna que patixen mils de families pobres per una seca i que ha deixat al menys 462 morts. 10/09/2009
  26. El comerç de Guatemala i com funciona
  27. Betancourt, Joan Enric. (2008) Comportament del Comerç Exterior durant el primer semestre de 2008. Guatemala: Ministeri d'Economia.
  28. La crisis econòmica global resulta en una caiguda generalisada de les remeses cap a America Llatina - WSJ.com
  29. Articul en Segle XXI
  30. Països més rics del mon per PIB Informe de Classora a partir de Banc Mundial
  31. Producte Interior Brut (nominal) en Guatemala Banc Mundial
  32. Països més extensos del mon Informe de Classora a partir de Banc Mundial
  33. Superficie en Guatemala Banc Mundial
  34. Països més poblats del mon Informe de Classora a partir de Banc Mundial
  35. Poblacio en Guatemala Banc Mundial
  36. Països en majors emissions de CO2 Informe de Classora a partir de Banc Mundial
  37. Emissions de CO2 en Guatemala Banc Mundial
  38. Països en major Renda Per Cápita Informe de Classora a partir de Banc Mundial
  39. Renda per cápita en Guatemala Banc Mundial
  40. Països en major natalitat (chiquets per dona) Informe de Classora a partir de Banc Mundial
  41. Taxa de natalitat en Guatemala Banc Mundial
  42. Economies de major creiximent Informe de Classora a partir de Banc Mundial
  43. Creiximent economic en Guatemala Banc Mundial
  44. Països en major taxa d'usuaris d'Internet Informe de Classora a partir de Banc Mundial
  45. % usuaris Internet en Guatemala Banc Mundial
  46. a-montar-una-empresa-segun-el-banc-mundial Països mes rapits per a montar una empresa Informe de Classora a partir de Banc Mundial
  47. Promig de dies per a crear una empresa en Guatemala Banc Mundial
  48. Països en major consum d'energia per habitant Informe de Classora a partir de Banc Mundial
  49. Consum d'energia per habitant en Guatemala Banc Mundial
  50. Països en mes terreny dedicat a l'agricultura Informe de Classora a partir de Banc Mundial
  51. Terreny dedicat a agricultura en Guatemala Banc Mundial
  52. Països en més potencia electrica consumida Informe de Classora a partir de Banc Mundial
  53. Potencia electrica consumida en Guatemala Banc Mundial
  54. Països en major superficie forestal Informe de Classora a partir de Banc Mundial
  55. Superficie forestal en Guatemala Banc Mundial
  56. Països en més carreteres pavimentades Informe de Classora a partir de Banc Mundial
  57. Carreteres pavimentades en Guatemala Banc Mundial
  58. Països mes competitius Informe de Classora a partir de Forum Economic Mundial
  59. Index de Competitividad Global en Guatemala Forum Economic Mundial
  60. Poblacio nacional segons Estadistiques
  61. 61,00 61,01 61,02 61,03 61,04 61,05 61,06 61,07 61,08 61,09 61,10 61,11 61,12 Viaje a Guatemala. «Cerrito de Morola Esquipulas» (en español). Consultat el 18 de març de 2013. Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre "" está definido varias veces con contenidos diferentes Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre "" está definido varias veces con contenidos diferentes Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre "" está definido varias veces con contenidos diferentes Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre "" está definido varias veces con contenidos diferentes Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre "" está definido varias veces con contenidos diferentes Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre "" está definido varias veces con contenidos diferentes Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre "" está definido varias veces con contenidos diferentes Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre "" está definido varias veces con contenidos diferentes Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre "" está definido varias veces con contenidos diferentes Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre "" está definido varias veces con contenidos diferentes Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre "" está definido varias veces con contenidos diferentes Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre "" está definido varias veces con contenidos diferentes
  62. American Orthodox Institute: The Observer - "Over 1/2 Million New Members to be received into the Holy Orthodox Church"
  63. El centre cientific eclesiastic "L'Enciclopedia Ortodoxa" - "Un monge serbio portà al si de l'ortodoxia a un mig milló d'indigenes de Guatemala" (en ru.)]
  64. Iglesia ortodoxa de Guatemala - Organisacio
  65. Llar Rafael Ayau - Who we llaure
  66. Iglesia catolica apostolica ortodoxa en Centre America - Guatemala
  67. Pagina oficial de la Comunitat Judeu de Guatemala
  68. Actes realisats per la Comunitat Musulmana en la Pau
  69. Una de les Mesquites musulamanas en el país
  70. http://alertanet.org/guate-idiomes.htm Decret Numero 19-2003
  71. .
  72. «Prensalibre Guatemala: Guatemala es el quart país de latinoamérica a on més se parla anglés».
  73. Poblacio nacional del Institut Nacional d'Estadistica de Guatemala. Informacio Demógrafica 2010

Bibliografia[editar]

  • Historia General de Guatemala. Guatemala: Associacio d'Amics del Païs, 1992-1999. ISBN 84-88522-07-4.
  • Dieter Lehnhoff. Creacio musical en Guatemala. Guatemala: Universitat Rafael Landívar, Fundacio G&T Continental, Editorial Galeria Guatemala, 2005. ISBN 99922707-7-0.[1]
  • Francis Pol Sifontes. Historia de Guatemala. Guatemala: Editorial Everest, 1996.
  • Carles Sabí. Guatemala: l'història silenciada (1944-1989).[2]
  • Jordi Luján Muñoz. Breu història contemporanea de Guatemala [3]
  • Sever Martínez. La patria del crioll: ensaig d'interpretacio de la realitat colonial guatemalteca [4]

Enllaços externs[editar]

Plantilla:Wikiquote Commons

Plantilla:Wikinoticias