Guerra de Successió

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Guerra de Successió Espanyola»)
Saltar a: navegació, buscar
Villars en la Batalla de Denain.

L'últim rei de la casa d'Àustria, Carles II, muigué en l'any 1700 sense cap descendència ni hereter a la Corona hispànica. La Guerra de Successió fon una disputa bèlica entre els que estaven a favor de l'introducció de la dinastia borbònica en Felip V i els que estaven a favor de que seguixca avant la dinastia d'Àustria en Carles III d'Àustria.

La Guerra de Successió (1701-1714)[editar]

Carles III d'Àustria

Una part de les potències europees s'oponien al nou monarca de les espanyes, puix significava un enfortiment dels Borbons en Europa. Molt pronte, Gran Bretanya, Holanda, Portugal i l'imperi austríac declararen la guerra a França i a part de la Corona hispànica.

El candidat que varen opondre a Felip V fon l'archiduc Carles d'Àustria. Este enfrontament donà orige a la Guerra de Successió.

Castella es mostrà, en general, fidel al monarca borbònic. En canvi, la majoria dels territoris de la Corona d'Aragó, recolzaren al candidat austríac, temerosos de que els privara dels seus furs. En l'interior, la guerra fon favorable a les tropes felipistes que conseguiren la victòria en la Batalla d'Almansa (1707), despuix de la qual ocuparen Valéncia i Aragó.

En l'any 1713, l'archiduc Carles heretà la Corona d'Àustria al morir son germà. Temeroses ara de l'excessiu poder dels Habsburc, Gran Bretanya i Holanda retiraren el seu recolzament a l'archiduc Carles i firmaren el Tractat d'Utrecht (1713) que posà fi al conflicte i reconegué a Felip V com a rei d'Espanya.

Els territoris europeus de la monarquia hispànica passaren a Àustria (Milanno, Nàpols, Flandes i Sardenya). Gran Bretanya obtingué Gibraltar i Menorca, ocupada fins a l'any 1802.

Les Corts de Catalunya resistiren a les tropes del rei Felip V, que ocuparen la ciutat comtal, despuix de catorze mesos de sege, l'11 de setembre de 1714.

L'absolutisme borbònic[editar]

Felip V de Borbó

Els primers borbons espanyols (Felip V i Ferran VI) seguiren l'eixemple dels seus parents i implantaren el model d'absolutisme centraliste francés. Tots els poders residien en el monarca i les Corts quedaren aixina anulades.

Per a governar, el rei s'ajudava d'uns assessors o secretaris, nomenats directament pel monarca i es reunien en el Gabinet, antecedent del Consell de Ministres.

Les Corts desaparegueren, excepte les castellanes, i la llabor llegislativa depenia exclusivament de les institucions directament controlades pel monarca. Els consells se mantingueren, especialment el de Castella, pero la seua funció era merament consultiva.

L'uniformisme territorial[editar]

Ademés de centralisar tot el poder en les seues mans, els Borbons tendiren a unificar tot el territori de l'antiga corona hispànica (ara Espanya), imponent unes lleis úniques, una idèntica administració i l'homogeinisació de totes les seues institucions.

Com a castic pel recolzament al candidat austríac, Felip V anulà tots els furs i institucions dels estats de la Corona d'Aragó, i en els Decrets de Nova Planta s'impongué el sistema administratiu castellà en totes les terres de la Corona.

El nou estat quedà dividit en províncies, al front de les quals el monarca colocà un capità general en poder militar i administratiu, que eixercia com a governador.

En cada província se crearen audiències per a l'administració de justícia i s'implantaren corregidors per al govern dels municipis i intendents per a la arreplegada d'imposts.

Vore també[editar]