Guerra dels dos Peres

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

La Guerra dels dos Peres, compresa entre els anys 1356 i 1375, va enfrontar la Corona d'Aragó i el Regne de Castella; i en certa mida fon també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel, i va ser un dels episodis de la primera guerra civil castellana.

Antecedents[editar]

Ya sobrepassat Lo mal any primer (1333), no obstant això encara en una demografia no recuperada per l'impacte d'epidèmies i fams, la corona aragonesa es trobava en una situació de debilitat. Les rutes comercials del Mediterràneu resultaven interessants per a les exportacions castellanes no tant afectada per l'epidèmia de pesta negra[1]

Desenroll de la guerra[editar]

En l'any 1357 va penetrar el rei de Castella per terres d'Aragó i es va apoderar de Tarassona el 9 de març. En aquell temps va fer eixecutar Juan Alfonso de la Cerda. A instàncies d'un cardenal llegat es va firmar el 8 de maig entre abdós reis una treua d'un any. Pere I el Cruel va tornar a Sevilla; una vegada més va desatendre els consells del Papa, que en un breu li recomanava el respecte a la seua esposa llegítima; va preparar les forces que havien de continuar la lluita contra Aragó; per proporcionar-se recursos va profanar els sepulcres d'Alfons X el Sabi i de la reina Beatriu, desposseint-los de les joyes de les seues corones; va tindre amors en Aldonza Coronel, i en va va tractar de seduir una germana d'esta, nomenada María.

Simone Boccanegra, que va pujar al poder de la República de Gènova despuix de la Guerra venecianogenovesa, es va aliar en el Regne de Castella per atacar la Corona d'Aragó, aliada dels venecians,[2] en un estol de sis galeres comandades pel seu germà Egidi Boccanegra, en els que va prendre Guardamar el 1358.

Referencies[editar]

  1. Catalunya Ràdio (ed.): (podcast). En guàrdia.
  2. (1977) , Aedos, pp. 286.