Herbasana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Herbasana

L'herbasana, albarsana, herbabona o herba d'aigua (Mentha aquatica L.) és una herba del gènero Mentha i distribució holàrtica que es troba en tota la Comunitat Valenciana en torrents i llocs humits.

Característiques[editar | editar còdic]

És una planta aromàtica labiada de les espècies Mentha viridis i Mentha sylvestris, les seues fulles són arrugades, oblongues i en el marge dentat, són de color vert fosc. Florix en agost i setembre i les flors són de color rosa, violàcees o blanc en espigues cilíndriques en bràctees en forma de llança que pot aplegar a tindre vora els noranta centímetros d'alçada.

Usos[editar | editar còdic]

Es planta a la vora dels torrents i en jardins i és molt usada com a adop.

En esta herba, de fort aroma, es fan infusions tòniques i estimulants. S'utilisa també per a aromatisar certs licors i per a donar gust a alguns guisats.

L'herbasana és molt amprada en gastronomia i perfumeria pel seu aroma intens i fresc.

Varietats endèmiques en la Mediterrànea[editar | editar còdic]

Una varietat d'esta espècie, la rodriguezii, és endèmica de Menorca, florix de juliol a setembre i es troba en zones a on hi ha aigua tot l'any, especialment en barrancs i acantilats del sur de l'illa, com per eixemple en el barranc d'Algendar.

Híbrits[editar | editar còdic]

En l'herbasana d'aigua i la menta de l'espècie Mentha spicata s'obté l'híbrit estèril Mentha × piperita, conegut en anglés com a peppermint i que s'usa en les cultures anglosaxones per a perfumar dolços i licors.

Classes[editar | editar còdic]

  • Herbasana borda, labiada de l'espècie Mentha aquatica.
  • Herbasana pudenta, Mentha rotundifolia.
  • Herbasana vera, Mentha piperita.
  • Herbasana silvestre, Mentha sylvestris.

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Blamey, M. & Grey-Wilson, C. (1989). Flora of Britain and Northern Europe. ISBN 0-340-40170-2
  • Blumenthal M, Goldberg A, Brinckmann J. Herbal Medicine, Expanded Commission E Monographs. Integrative Medicine Communications, Newton. First Edition, 2000
  • Flora of China Editorial Committee. 1994. Fl. China 17: 1–378. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis
  • Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Lista de espécies Flora do Brasil
  • Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. 2011. Flora de Antioquia. Catálogo de las Plantas Vasculares, vol. 2. Listado de las Plantas Vasculares del Departamento de Antioquia. Pp. 1-939
  • PDR for Herbal Medicines. Medical Economics Company, Montvale. Second Edition, 2000
  • Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las Plantas Vasculares del Cono Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguay y Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons