Herbers

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Vista d'Herbers

Herbers és un municipi valencià situat en la comarca d'Els Ports, en el nort de la Comunitat Valenciana, llindant en la província de Terol. Segons senyes de l'INE de l'any 2016 contava en 49 habitants. La població conta en patrimoni històric-cultural com el Castell d'Herbers, l'iglesia de Sant Bertomeu o l'Ermita de la Verge del Sargar. En el passat la població vivia del textil, en l'actualitat del turisme rural i de la ganaderia.

Descripció[editar]

Herbers és un chicotet poble de la comarca d'Els Ports, froterer en Terol. Està situat en la vertent del riu Tastavins (afluent del riu Matarranya), a una altura de 784 metros. En Herbers se preserve l'esència dels pobles de montanya, en carrers empinats i la visió de la naturalea en estat pur. El terme d'Herbers permitix conéixer llocs de gran bellea natural, de singularitat paisagística i respecte al mig ambient.

La població[editar]

El conjunt d'Herbers respira una gran tranquilitat. En els seus carrers es conserven cases en una arquitectura molt característica de la comarca d'Els Ports, predominant les fetes en pedra com a material de construcció, balcons de fusta i grans ràfols. En lo alt de l'entramat urbà destaca la figura del Castell del Baró d'Herbers. Es tracta d'una casa nobiliaria del sigle XVI, tota de pedra, que encara manté part dels seus elements arquitectònics defensius. Damunt de la porta d'entrada, en arc de mig punt i dovelat en pedra, se manté l'escut d'armes d'una de les famílies propietàries de la casa. Es tracta de la família Ram de Riu, que contà en un important personage, especialment en les Guerres Carlistes, que fon el Baró d'Herbers.

Ademés destaquen unes atres construccions, com la llonja. Es tracta d'un voluminós edifici, construït en pedra treballada, en el que encara se poden contemplar uns arcs gòtics del sigle XVI.

L'Iglésia Parroquial de Sant Bertomeu Apòstol és un atre edifici d'interés. Fon construïda en la primera mitat del sigle XVI, encara que presenta un estil indeterminat (gòtic, corinti i neoclàssic). És una iglésia de chicotetes dimensions, de planta rectangular, en tres naus i un cor alt. En el seu interior se conserven elements sagrats procedents del Real Monasteri de Santa Maria de Benifassà. Junt a l'iglésia se troba el fossar vell, que fon l'antic cementeri, i en front el calvari.

També podem resaltar les fonts de les Moreres (s. XVI) i del Bassi.

En el Museu Etnogràfic El Botador, per referència al mateix nom de l'Associació Cultural promotora de l'espai, podem trobar les tradicions més populars i els elements de la vida rural del pasat històric d'Herbers.

Llocs d'interés[editar]

  • El Botador. És un salt d'aigua, que darrere d'unes fortes pluges, se convertix se convertix en una preciosa cascada de gran bellea natural. La gent sol banyar-se en el parage.
  • La Tossa. És una de les montanyes que rodegen Herbers en 1.101 metros d'altura, és un dels llocs més interessants per les seues magnífiques vistes panoràmiques de l'entorn. Molt prop se troben les Coves Foradades, també molt interessants per les seues grans obertures.
  • Els Ullals de Pitarch. Situats en la confluència del barranc d'Herbeset en el riu de Castell de Cabres. Segons tradició popular l'aigua d'esta històrica font conté propietats medicinals, especialment per a les malalties del renyó.
  • La Coveta Oscura. Una de les curiositats més interessants del terme municipal d'Herbers és la Coveta Oscura, que se troba situada en el lloc d'una de les montanyes que rodegen l'ermita de la Mare de Deu del Sargar. Una cova que forma un bon número d'estalactites provocades per la forta acció càrstica del terreny. El seu accés supon ascendir uns 100 metros de forta pendent en un sol pedregós. Només se pot accedir a la part exterior de la cova per a vore les primeres estalactites, el restant es molt fonda i exclusiva per a gent experta.
  • Santuari de la Mare de Deu del Sargar. El Santuari se troba a uns dos quilòmetros a l'est d'Herbers, junt al barranc del mateix nom, nomenat d'eixa manera per abundar en ell la sarga, una espècie d'arbust en el que se fabriquen cistelles de vimen. El Santuari és un bell parage situat en la rostària de La Tramuja, encaixonat a uns 950 metros d'altura entre serres montanyoses que fomen part de la divisoria en les terres aragoneses. L'ermita del Sargar és una ermita de les nomenades de reconquista, se va construïr a finals del sigle XIII, poc de temps despuix d'haver obtengut la vila d'Herbers la Carta Pobla que data de l'any 1233 per part del noble aragonés Blasco de Alagón.

Productes típics[editar]

L'aiguardent és una beguda alcohòlica que s'obté de la fermentació del raïm ensucrat. La seua destilació és de temps immemorials i la seua producció en la Comunitat Valenciana es realisa de forma artesanal des de ben entrat el sigle XVIII. En la població d'Herbers encara es manté dita tradició artesanal de l'elaboració de l'aiguardent per a us domèstic. L'aiguardent se presente en quatre varietats, obtingudes a partir de la destilació del vi de raïm de la varietat Garnacha, típica de la comarca d'Els Ports.

Enllaços externs[editar]


Municipis d'Els Ports

Castellfort    Cinctorres    Forcall    Herbers    La Mata de Morella    La Todolella    Morella    Olocau del Rei    Palanques    Portell de Morella    Sorita    Vallibona    Villores