Humanisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar

L'humanisme és un fet de renovació cultural que va sorgir en Itàlia, en el sigle XIV i que fon expandit per Europa durant els sigles XV i XVI.

L'humanisme és l'estudi de les lletres humanes, els estudis clàssics i la filologia grecorromana com a una genèrica doctrina o actitut vital que concep de forma integrada els valors humans.

Una de les concrecions de l'humanisme fon el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins que es desenrollà a partir del sigle XVI, la vertent cultural de la qual fon el Renaiximent. L'erasmisme és u dels exponents més emblemàtics.

Per un atre costat, també es denomina humanisme al «sistema de creències centrat en el principi de que les necessitats de la sensibilitat i de l'inteligència humana poden satisfer-se sense tindre que acceptar l'existència de Deu i la predicació de les religions»,​ lo que s'aproxima al llaïcisme o a postures secularistes.

S'aplica com a denominació a distintes corrents filosòfiques, encara que de forma particular, a l'humanisme renaixentiste​ (la corrent cultural europea desenrollada de forma paralela a la Renaixença a partir dels seus orígens en l'Itàlia del sigle XV),​ caracterisat al mateix temps per la seua vocació filològica clàssica i pel seu antropocentrisme front al teocentrisme medieval.

Enllaços externs[editar]