Institut d'Estudis Valencians

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «INEV»)
Saltar a: navegació, buscar
Escut de l'Institut d'Estudis Valencians.

L'Institut d'Estudis Valencians (IEV) és una institució fundada en l'any 1937 en la ciutat de Valéncia, a iniciativa de la Conselleria de Cultura del Consell Provincial Valencià, en temps de la República.

L'Institut d'Estudis Valencians té com a finalitat l'investigació i divulgació de les disciplines que formen la cultura valenciana i que van des de la ciència i la tecnologia fins a l'arqueologia, l'història o la llengua.

Fon el primer organisme valencià en competències normativisadores. La Conselleria de Cultura li va adscriure el Museu de Prehistòria i el Centre d'Estudis Econòmics Valencians. Va promoure la fundació d'una Biblioteca, pero la Guerra Civil espanyola va impedir bona part de les activitats i desaparegué en l'any 1939, en l'arribada de Franco al poder.

Història[editar]

L'Institut d'Estudis Valencians va ser fundat en l'any 1937. El seu primer director va ser el rector de l'Universitat de Valéncia José Puche i Álvarez.

En el moment de la seua fundació es varen formar quatre seccions:

  • Secció Històrica-Arqueològica
  • Secció Filològica
  • Secció de Ciències
  • Secció d'Estudis Econòmics

Refundació[editar]

No serà fins a l'any 1980 quan el IEV recupere la seua activitat i siga refundat per diversos intelectuals valencianistes, entre els que podem destacar a Pasqual Barrachina, Emili Beüt, Jesus Lopez i Sancho, Josep Senis, J. Mari Montañana, Bono i Barber, Agustí Alaman, etc. En eixe any inicia una fecunda activitat de cursos, excursions i estudis de la geografia valenciana.

Actualitat[editar]

En l'actualitat l'Institut d'Estudis Valencians consta de tres seccions[1]:

  • Història, Llengua i Etnografia.
  • Mig ambient, Desenroll sostenible i Salut.
  • Comunicació i Noves tecnologies.

Actualment l'Institut d'Estudis Valencians està presidit per Ferran Ribes.

Aixina mateix, l'Institut se compon de 25 membres de número, de la figura de membres colaboradors que s'incorporen a les distintes seccions i de membres corresponents en quantes poblacions s'estime oportú.

Entre les activitats que realisa l'Institut d'Estudis Valencians tenen interés prioritari les següents:

  • Cultiu de la llengua valenciana per mig del seu estudi,
  • Sessions de treball,
  • Viages en l'objectiu de conéixer les característiques geogràfiques, les costums i tota classe de manifestacions artístiques i folclòriques,
  • Seminaris i cursos de divulgació i conferències,
  • Proyeccions, concursos i actes de caràcter anàlec
  • Publicacions, etc.

Actualment el IEV desenrolla un Cicle de conferències sobre temàtiques valencianes, un Curs sobre Història Valenciana, un Curs de Llengua Valenciana i unes Jornades Mig Ambientals, totes en una periodicitat anual, junt a la promoció d'atres actes culturals diversos.

Cites[editar]

La llei de creació de la AVLL diu que la seua obligació es mantidre la tradició oral i lexicogràfica de la llengua Valenciana, en canvi l'única tradició que pareix que seguixquen és la que marca l'Institut d'Estudis Catalans i aixina ho reconeix el seu president Ramón Ferrer. Volguerem que mos explicara algun eminent filòlec de dita acadèmia de hon se han tret ells que la CH i el articul neutre LO no existixen en Valencià quan apareix en tots els llibres i documents des del s.XIII. Fet que deuria ser denunciable i s'ha denunciat pero el poder català ha fet la seua faena per a que tot seguixca igual, un clar eixemple el tenim en el llibre escrit en 1493 i titulat "Lo Caballer" per Pons de Menaguerra i que en u de tants capítuls diu lo següent: "E aXimateiX val, segons es dit, si per qualsevol cars Lo scut era esclafat, partit o trocejat, axi que per tal desmarCHament no pogues tornar a junyer, remetent açò a arbitre del jutge". Està clar en este text que existix una clara diferència entre com es pronuncia i llig la x i la ch de la mateixa manera que es fa en el Valencià actual i no com fan els científics de la AVLl que li apliquen la "x" a tot i es queden tan panchos, i lo mateix passa en l'artícul "Lo" tant utilisat actualment en l'Idioma Valencià. Des d'ací retem a qualsevol filòlec a que afirme lo contrari...
Font del text Lo Caballer: Els Caballers del Regne de Valéncia (Institut d'Estudis Valencians) 2013

Referències[editar]

Enllaços externs[editar]