IRA

De L'Enciclopèdia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar

L'Eixercit Republicà Irlandés (de l'anglés Irish Republican Army, IRA), és una organisació terrorista republicana nacionalista irlandesa que va sorgir del grup armat Óglaigh na hÉireann (del gaèlic irlandés: Voluntaris Irlandesos). El seu braç polític és el Sinn Féin. Esta denominació va sorgir en la batalla de Lime Ridge (2 de juny del 1866) i va ser adoptada pels membres de la revolta de l'alçament de Pasqua, la qual va ser la seua primera aparició militar, i durant tota la Guerra de l'Independència Irlandesa (1919-1921) va lluitar contra l'eixèrcit britànic fins al reconeiximent de l'estat lliure d'Irlanda.

Després de la guerra de l'independència molts dels seus membres es varen integrar en el nou eixercit nacional. El nom d'IRA es va seguir utilisant durant la Guerra Civil Irlandesa (1922-1923) referint-se als partidaris republicans contraris al tractat que permetia la separació d'Irlanda del Nort. Després de la guerra civil va fer atentats de poca importància i no va ser fins el 1969 quan va reaparéixer en Irlanda del Nort.

L'IRA s'ha ha anat dividint a lo llarc de la seua història:

  • L'IRA Oficial (OIRA)
  • L'IRA Provisional (PIRA)
  • L'IRA de la Continuïtat (CIRA),
  • L'IRA Autèntic (RIRA),

Dels orígens al procés de pau[editar]

Al principi de la Primera Guerra Mundial el govern britànic va prometre que concediria una certa autonomia a Irlanda quan s'acabara la guerra, pero en la condició de que els sis comtats d'Irlanda del Nort quedarien exclosos del control del parlament irlandés. Això va provocar una hostilitat dels unionistes del nort que va quedar reflectida en la creació, en l'any 1913, del cos milicià, unionista i protestant Força de Voluntaris d'Ulster (UVF), la qual s'oponia a l'autonomia irlandesa. Alguns nacionalistes pensaven que esta autonomia era massa fluixa i varen instigar la revolta del dilluns de Pasqua (l'Alçament de Pasqua). De fet hi ha dos dates en que es considera que va començar la Guerra de l'Independència: en l'alçament de Pasqua (24 d'abril de 1916) o el 21 de giner de 1919 quan Sean Tracy (membre de l'IRA) va matar dos aguasils. Pero la data més reconeguda és el 21 de giner de 1919.

En la posterior Guerra Civil Irlandesa l'IRA es va dividir en dos faccions: la dels partidaris del Tractat Angloirlandès i la dels que no ho eren. Les negociacions per conseguir la reunificació del grup varen durar sis mesos i va acabar en la guerra. Després de la guerra civil una bona part es va integrar en l'eixèrcit de la república.

Fins a l'escissió del PIRA de l'OIRA, el grup va mantindre's prou inactiu, en alguns atentats de poca importància. Tot i això estos atentats, en un moment en que en Irlanda feya poc que s'havia aprovat la constitució que afirmava l'independència del país i que per tant es renunciara a l'esperança de que tota l'illa formara part de l'Estat Lliure d'Irlanda, varen produir que el parlament irlandés illegalisara la banda armada en l'any 1939.

L'IRA provisional va ser el que va continuar la lluita armada. Poc despuix de la seua fundació (1971), es va fundar la UDA (Associació de Defensa d'Ulster), un grup paramilitar unionista protestant que lluitava en contra de l'IRA. Els recolzava el DUP (Partit Unionista Democràtic), liderat actualment pel retor Ian Paisley. Va haver diversos enfrontaments armats entre estos que varen acabar en víctimes dels dos grups i també civils. Això va produir un clima de gran inseguritat en Irlanda del Nort. L'any 1981 10 presos republicans varen morir fent una folga de fam en que reclamaven que, ya que no havien comés cap delicte de sanc, se'ls reconeguera com a presos polítics.

El procés de pau[editar]

L'Acort de Belfast (o Acort del Divendres Sant) va ser un pas avant en el procés de pau. Fon firmat en Belfast el 10 d'abril de 1998 entre els governs irlandés i britànic i diversos partits polítics.

L'acort ha significat que l'IRA Provisional abandone les seues activitats armades. Com ya s'ha explicat anteriorment alguns membres del PIRA que no estaven d'acort en la fi de la violència s'escindiren formant l'IRA Autèntic. L'IRA de la Continuïtat tampoc ha firmat est acort.

El 28 de novembre del 2005 el PIRA va anunciar en un comunicat que deixava les armes per a dedicar-se, segons les seues paraules "al desenroll de programes purament polítics i democràtics" La diferència entre l'acort de pau de Belfast en el del 2005 és que en el segon és el PIRA i no el Sinn Fein qui firma el tractat (i fins i tot el propon). La banda es va desarmar davant de la Comissió Internacional Independent de Decomís.