ISO 4217

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar


L'estàndart internacional ISO 4217 va ser creat per l'ISO en l'objectiu de definir còdics de tres lletras per a totes les divisas del món.

Açò elimina les confusions causades per alguns noms de divises com dólar, franc, pes o lliura, que són utilisats en numerosos països pero tenen tipos de canvi molt diferents.

Les dos primeres lletres del còdic són les dos lletres del còdic del país de la divisa segons l'estàndart ISO 3166-1 i la tercera és normalment l'inicial de la divisa en sí.

També existix un còdic de tres dígits assignat a cada divisa, de la mateixa manera que existix un còdic de tres dígits assignat a cada país com a part de l'estàndart ISO 3166. El còdic numèric s'utilisa en aquells casos en els que no s'usen els caràcters llatins.

Esta norma definix també les relacions entre l'unitat monetària principal i les seues subdivisions.

L'estàndar ISO 4217 inclou també còdics per a metals preciosos (or, argent, paladi i platí) i atres definicions utilisades en el món financer. També existixen còdics especials per a proves (XTS), i per a indicar transaccions no monetàries (XXX). Tots estos còdics comencen en la lletra «X». Els metals preciosos utilisen «X» i el símbol químic del metal (per eixemple l'argent és XAG). ISO 3166 mai assigna còdics de país començant en «X», per lo que ISO 4217 pot usar còdics que comencen en eixa lletra sense arriscar-se a colisions.