Idioma àrap

De L'Enciclopèdia, informació lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Àrap
Al-arabiyya
Pronunciació: AFI:
Atres denominacions: Arabí (en Egipte)
Parlat en: 20px Aràbia Saudita

20px Argèlia Flag of Bahrein.png Bahréin Flag of Egipte.png Egipte 20px Emirats Àraps Units Proposed flag of Iraq (second proposal, 2008).png Iraq Flag of Jordania.pngJordània Flag of Kuwait.png Kuwait 20px Líban Flag of Libia.png Líbia 20px Marroc 20px Mauritània 20px Omà Flag of Qatar.png Qatar Flag of Siria.png Síria 20px Sudà 20px Territoris Palestins 20px Túnes Flag of Yemen.png Yemen

Regió: Món àrap
Parlants:
  • natius:
  • atres:
530 millons
  • 280 millons
  • 250 millons
Rànquing: 25º
Família: Afroasiàtica

 Semítica
  Occidental
   Àrap

estatus oficial
Llengua oficial de: Món àrap
Regulat per: Varia segons el país
còdics de la llengua
ISO 639-1 ar
ISO 639-2 ara
ISO/FDIS 639-3 ara
SIL
Dialectesaraps.png
vore també: llengua

L'àrap (antigament dit aràbic, arabia o algarabia) és una macrollengua de la família semítica, com l'arameu, l'hebreu, l'acadi, el maltés i atres llengües semblants. És l'única llengua oficial en vint països i cooficial en a lo manco atres sis, i una de les sis llengües oficials de l'Organisació de Nacions Unides. És també la llengua religiosa de l'islam.

La llengua àrap comprén tant una varietat estàndart com s'observa en llectura i escritura, en ocasions formals i en mijos massius de comunicació, com numerosos dialectes coloquials, que a voltes poden ser incomprensibles entre si degut a diferències lexicals i fonològiques, mentres que mantenen major continuïtat en el pla sintàctic. La denominació d'esta llengua en el propi idioma àrap és al-arabiyya (la llengua àrap), encara que en alguns dialectes com l'egipci se denomina arabí (en gènero masculí).

Varietats de l'àrap[editar]

L'àrap és un terme genèric que agrupa numeroses varietats:

  • l'àrap clàssic: la llengua de l'Alcorà, parlada en l'época de l'expansió islàmica
  • l'àrap lliterari: una forma moderna pero una miqueta diferenciada de l'àrap clàssic, que és la llengua escrita comuna de tots els països àraps
  • els dialectes àraps: llengües orals parlades en els països àraps derivades de l'àrap clàssic, en els substrats, superstrats i usos diferents segons les regions, que fa que de vegades siguen tan diferents entre sí com el valencià, l'italià o el rumà entre ells.

Influències de l'àrap[editar]

Arabismes[editar]

L'àrap ha llegat una série de paraules a atres llengües occidentals, sobretot al castellà, al portugués i al valencià, com ara les paraules d'orige àrap albercoc, alcohol, àlgebra, sifra, alquitrà o sénia. Els arabismes del valencià, el castellà, el portugués i el sicilià constituïxen un superestrat d'estes llengües. En el cas de les atres llengües romàniques, els arabismes constituïxen un adstrat.

L'influència de la llengua àrap en el valencià, i les diferents llengües, ve donada per la primacia de la cultura àrap a lo llarc de l'edat mija, aixina com al fet de que gran part de la Península Ibèrica (i les seues illes) estigué baix el domini d'Al-Àndalus.

Hi ha arabismes de difusió europea (alamí, albercoc, almirant, cotó, darassana, aduana, alquitrà, sucre, taronja, sifra, zero), procedents dels països que tenien frontera en Al-Àndalus, del comerç i de les expedicions de les creuades; atres arabismes se troben en les llengües europees que han tingut contacte en l'àrap en el seu mateix territori, contacte fronterer o relacions comercials. Formen part del primer, del segon i del tercer grup el valencià, el portugués, el castellà. El sicilià forma part del primer i del tercer grup. L'italià i l'occità formen part del tercer grup.

Entre els escritors no musulmans que han escrit en àrap, hi ha per eixemple el mege i filòsof judeu Maimònides o el balear Ramon Llull.

És interessant recordar que en Occident se gasta la numeració aràbiga gràcies al contacte en els àraps.