Idioma estonià

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
(Redirigit des de «Idioma estoni»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Estoni
Eesti
Pronunciació: AFI:
Atres denominacions:
Parlat en: Estònia
Regió: Mar Bàltic
Parlants: 1.100.000
Rànquing: No està entre els 100 primers
Família: Uràlica

 Fino-ugri
  Estoni

estatus oficial
Llengua oficial de: Estònia
Regulat per: Eesti Keele Instituut
còdics de la llengua
ISO 639-1 et
ISO 639-2 est
ISO/FDIS 639-3 est
SIL
vore també: llengua

L'idioma estoni (eesti keel) és una llengua fino-ugria parlada per alrededor de 1.100.000 persones que, en la seua gran majoria viuen en Estònia.

Clasificació[editar]

L'estoni no està emparentat en ninguna de les llengües veïnes, letó o lituà, les quals són llengües bàltiques, sino en el finés, parlat a l'atre costat del golf de Finlàndia, i també, encara que molt lluntamanet, en el húngar. Encara que, a pesar de la creencia d'alguns, els dialectes del estoni del nort no són molt similars al finés com per a permetre que s'entenguen els uns en els atres.

Fonologia[editar]

Característiques fonològiques generals[editar]

Una de les característiques distintives del estoni és que els fonemes que utilisa poden contar en tres distints graus d'extensió: fonemes breus, llarcs i extrallarcs. La diferència entre els fonemes llarcs i els extrallarcs residix tant en la seua accentuació com en la seua prolongació. Ad estos dos fonemes no se'ls distinguix en estoni escrit.

Desripcio fonemàtica i alofònica[editar]

õ, so vocàlic no redondejat, pestorior i baix. (Sona distint que la mateixa lletra en portugués, és paregut al vietnamita o-horn).

Escritura[editar]

Característiques generals del sistema d'escritura[editar]

Al igual que el letó i el lituà, el estonià emplea els caracters del alfabet llatí. No obstant, el seu alfabet careix de les lletres c, f, q, w, x, y (a soles se empleen per a escriure noms i cites que proceixen d'atres llengües) i contenen les lletres š, ž, ä, ö, ü i õ.

Breu vocaublari[editar]

  • linn > ciutat
  • vana > vell
  • tere! > ¡hola!
  • head aega > Adeu
  • olgu > val
  • aitäh > gràcies
  • täna > hui
  • eile > ahir
  • raamat > llibre
  • vesi > aigua
  • isa > pare
  • ema > mare

Eixemple de llengua[editar]

MUSTA LIPU VALGUSES
Tule ümber on kogunend mõned.
Ridva otsas must laperdav kalts.
Ahnelt neelab mu saamatud kõned
Sügistuule käes kahisev malts.
Keegi sult suurt kirjaoskust ei nõua:
Piisab, kui seinale kritseldad “A”.
Veel plankusid lõhu, kui müüre ei jõua –
Mu vaikiva heakskiidu pälvid sa taas
Ja ikka ja jälle on lahus su soovid
Sellest, mida sa tohid ja pead.
Kui käimas on mässud ja revolutsioonid,
Siis meiegi kohal. Me tõstame pead.
Kui naine kord aeg avab meilegi süle.
Öös süttivad silmad, kus peegeldus õud.
Siis vaenlusetormid meist tuiskavad üle.
Vihaselt rõhuvad tumedad jõud.
Nüüd üheskoos hümni me laulame ööle,
Sest öö meid ju varjab ja katab ka sind.
Me laulame: “Julgesti, vennad, nüüd tööle!”
Täis piirita ohvrimeelt leegitsev rind.
Läbi riikluse ajastu lehvib see kangas,
Must nagu lõpmatu maailmaruum.
Kuni püsivad seadused, kohtud ja vanglad,
Teil pilkavalt naeratab surnupealuu.
Tony Blackplait

Vore també[editar]

Llengües uràliques
Finés · Estoni · Húngar · Mari · Komi · Udmurt · Moksha · Erzia · Set · Võro · Careli · Ingri · Livoni · Vepsi · Voti · Janti · Mansi · Nenezo