Iglésia d'El Salvador de Borriana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar

L’iglésia parroquial de El Salvador de Borriana és un clar exponent de l’arquitectura gotica migeval de la Baixa Edat Mija.

Jaume I ans de la conquista de la vila de Borriana, cap a la primera mitat del sigle XIII, ordena la seua fundació com a iglésia parroquial, sent de les primeres que se construiran. El temple reflexa cert estil de fortalea –són les iglésies conegudes com de “reconquista”-.

Elements més interessants[editar]

Els elements més interessants d’este monument, els quals li donen singularitat arquitectonica són:

  • Una nau única, de forma de salo, orientada a l’eixida del sol i en capelles entre els contraforts.
  • Un gran absit poligonal sense girola, d’estil gotic primitiu, segmentat en set espais i cobert per volta de creueria.

La frontera principal, que recau a la plaça Major, te dos portades:

  • La de El Salvador, barroca del sigle XVIII.
  • La de les Columnes d’estil rococo.

Als peus de la nau principal, en un accés independent, s’anexa una capella neoclàssica de planta quadrangular en forma de creu grega i cupula sobre el creuer, és la Capella de la Comunio.

Història[editar]

Esta decorada en pintures al fresc de Josep Vergara i fon acabada en 1762. El campanar o Torre de les Campanes, construït en la segona mitat del sigle XIV, presenta un cos octogonal que s’alca sobre una base quadrada; el seu remat es d’estil barroc realisat en época posterior (sigle XVIII).

Per últim, situada junt a la primera absidiola, al costat de l’Evangeli i feta en fabrica de pedra sellar, naix la Torre del Caragol. El seu orige és fundacional fins arribar al nivell de la terraca, a partir d’ací s’ha realisat una intervenció sobreelevantla en rajola.

Llum de les Imagens[editar]

En les intervencions artistiques dels restauradors per a l'exposició de La Llum de les Imagens, se destaca la recuperació de les decoracions originals d’esta iglésia considerada des de 1969 monument nacional.