Iglésia de fusta de Flesberg

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Iglésia de fusta de Flesberg.
Portal occidental.

L'iglésia de fusta de Flesberg és una stavkirke prou restaurada de la segona mitat del sigle XII o principis del sigle XIII en el municipi de Flesberg, Buskerud, Noruega. Conserva el seu caràcter de temple parroquial luterano.

Característiques[editar]

Actualment té planta de creu grega, en quatre braços equilàter. El braç occidental correspon a la nau, i posseïx un chicotet vestíbul, a on es troba l'entrada principal; el braç oriental és el cor (sense àbsit), i els braços nort i sur corresponen al transepte, un element extravagant del sigle XVII construït en una tècnica diferent al de les stavkirke migevals. Hi ha una torre central, pero no se situa sobre el travessia, sino sobre l'anguilera del sostre de la nau. El sostre, que en un principi era escalonat, hui no és més que un senzill sostre de dos aigües.

Conserva poques parts originals, entre elles els quatre postes dels cantons de la nau, una part dels voltons de fusta dels fonaments, aixina com alguns taulons del mur de la nau.

El portal occidental, encara que parcialment reconstruït, és l'original. Destaquen les seues columnes en capitells en forma de lleons i la seua rica decoració de art viking en elements vegetals i animals, com dragons i serps entrellaçats. La major part del portal està pintada de blau, pero la part superior permaneix al natural, degut a que anteriorment el vestíbul occidental tenia un trespol interior que cobria la part superior del portal.

Història[editar]

Interior del cor.

Fonts escrites nomenen l'iglésia per primera volta en 1359. L'edifici sol datar-se prou abans, a finals del sigle XII o principis XIII. Les peces de fusta més antiga daten de l'any 1111.

En els seus inicis es va tractar d'una stavkirke de tipo B, consistent en una nau rectangular de sala central en sostre elevat en quatre postes dels cantons (stav). El cor era més chicotet, en àbsit i tot el temple es trobava rodejat per un corredor, tal com succeïx en l'iglésia de fusta de Borgund. Una pintura de 1701 mostra l'iglésia encara en el seu aspecte migeval, encara que en finestres en les parets de la sala central de la nau.

En 1735 el mur occidental de la nau i la totalitat del cor varen ser retirats, i es va erigir un transept de fusta en tècnica laftverk, transformant la planta en una forma de creu. D'esta época data també el porche occidental. El cor va ser reconstruït en majors dimensions, perdent-se l'àbsit. Es va perdre també l'escalonament de la nau i els postes centrals que servien de columnes divisòries entre la sala central i el deambulatori. Baix el pis de l'iglésia es varen trobar restants dels voltons dels fonaments de la sala central, encara en les mosses on s'insertaven els postes-columnes.

Inventari[editar]

En conservar-se poques peces de la stavkirke original, solament queden escassos restants de la decoració migeval. El púlpit data del sigle XVII i l'aranya de llums del sigle XVIII. Hi ha alguns rastres de pintures migevals en els murs de l'interior. El retaule és una obra de 1745 i els seus motius són la crucifixió i l'últim sopar. El púlpit de fusta data de la década de 1660.