Ignaci Villalonga i Villalba

De L'Enciclopèdia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Ignaci Villalonga i Villalba
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Polític i financer
Naiximent: 13 de juliol de 1895
Lloc de naiximent: Valéncia, Espanya
Defunció: 4 de novembre de 1973 (als 78 anys)
Lloc de defunció: Benicàssim, Espanya

Ignaci Villalonga i Villalba (Valéncia 1895 - Benicàssim, 1973) fon un polític i financer de la Comunitat Valenciana, Espanya. Membre del Congrés dels Diputats, per la província de Castelló durant les dos últimes llegislatures en el periodo històric conegut com Segona República Espanyola.

Es doctorà en Dret per l´Universitat de Deusto en 1915 i en 1916 fon editada la seua tesis doctoral "Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el Consejo". En 1919 publicà l´opúscul "Substantivitat del valencianisme". Va presidir la Cambra de Comerç de Valéncia (1927-1930) i la Junta d´Obres del Port (1935). La seua participació i actuació política es remarcable, com a dirigent de l´Unio Valencianista Regional i com a Diputat a Corts espanyoles per Castelló de la Plana i pel partit de Lluïs Lucia, la Dreta Regional Valenciana. Fon membre destacat de Lo Rat Penat (vicepresident en 1927) i del Centre de Cultura Valenciana en el qual ingressà en 1928. Fon un dels firmants de les Bases del 32.

En 1935, durant el règim de suspensió de la Generalitat catalana, el govern espanyol el nomenà Governador General de la regió catalana. Villalonga dimití del càrrec despuix d´eixercir-lo dos semanes.

Fon una de les personalitats més internacionals i també més influents en el sector bancari, estant lligat al Banc de Valéncia i a nivell espanyol al Banc Central, del que fon president en 1943. En 1956 li fon concedida la Medalla d´Or de la ciutat de Valéncia i, en motiu d´açò, li fon oferit el llibre d´homenage "Pensamiento y acción".

Obres[editar]

  • Substantivitat del valencianisme (1919)
  • Régimen municipal foral valenciano (1926)