Illa de Tabarca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
Illa de Tabarca, enfront de la costa de Santa Pola.

L'illa de Tabarca, de Nova Tabarca o Plana és una illa de la mar Mediterrànea que es troba a uns vint quilómetros de la ciutat d'Alacant, a uns 8 km del port de Santa Pola i a poc més de 4.300 metros del cap de Santa Pola (2,35 milles nàutiques), sent la més gran de la Comunitat Valenciana i l'única habitada.

Geografia[editar]

Se situa a 38é 10' latitut nort i 0é 28' llongitut oest. Té una llongitut de màxima de 1.800 metros i una amplària de 380. El seu relleu tendix al pla, en una altitut màxima de 15 msnm. Prop de l'illa principal es troben els illots de la Nau, la Galera i la Pedrera.

Pertany a la ciutat d'Alacant i, encara que és considerada una partida rural, administrativament és part del districte sur de barris que comprén també el Palmerar, Aguamarga i Urbanova. Conta en 79 habitants (2008) i el seu còdic postal és 03138.

Tota la població es troba en la part oest de l'illa, geogràficament una chicoteta península de la mateixa. En la part est a soles es troben una antiga torre i uns camps de cultiu.

Destaca la seua iglésia i el conjunt amurallat de la zona oest de l'illa, que és la part habitada. Les cases són baixes i les úniques edificacions d'altura són l'iglésia mencionada i el far.

Història[editar]

Diverses poblacions han habitat l'illa o han estat en contacte en ella. Els grecs la varen denominar "Planesia" i els romans "Planaria".

Durant els atacs a la costa alacantina dels corsaris berberescs venguts d'Alger, fon ocupada en multitut d'ocasions per a organisar razzies des de El Campello fins a Guardamar del Segura.

Adés de l'any 1700 era coneguda com Illa de Sant Pau i Illa Plana, a pesar que els cronistes insistixen en considerar-la Alerons Illa i, inclús, illot de Santa Pola.

La seua denominació actual és conseqüència de l'assentament de xixanta-nou famílies d'orige ligur durant el regnat de Carles III, procedents de la chicoteta illa tunisenc de Tabarka, la qual dista uns tres-cents metros de les costes nort-africanes. Dependent de la República de Gènova, la Tabarka africana fon somesa en l'any 1741 pel bei de Tunis i en 1756 va passar a dependre dels algerins.

El monarca espanyol els va reduir en l'any 1768, traslladant-los a la ciutat d'Alacant a on, provisionalment, varen quedar instalats en el Colege de la Companyia de Jesús, buit despuix de l'expulsió dels jesuïtes (1767). Se'ls va instalar definitivament en l'illa de Sant Pau, a on d'acort en un pla urbanístic de l'ingenier militar Ferran Méndez es varen construir muralles, bateries, baluarts, almagasens i cases, que constituïxen una interessant i singular mostra de l'activitat colonisadora de Carles III. A partir de l'any 1770 l'illa va passar a denominar-se Nova Tabarca. L'orige genovés dels seus habitants actuals és fàcil de comprovar a través d'un seguiment històric dels llinages més comuns, alguns fonèticament hispanisats: Chacopino (Jacopino), Luchoro (Luccioro), Manzanaro (Mazzanaro), Salieto (Saglietto), Parodi, Pianello, Russo i alguns atres.

Hi ha una série d'illots i esculls que rodegen Tabarca: La Nau, l'Escull Roig, Cap del Moro, La Galera, La Sabata i l'Escull Negre.

D'atra banda, l'illa fon durant alguns anys una presó.

Llengua[editar]

Tabarca és l'única localitat del terme municipal d'Alacant en la que se conserva l'us cotidià del valencià, ya que degut al seu aïllament la substitució llingüística a favor del castellà no ha segut tan acusada com en la capital. La situació de Tabarca és semblant a la de Tàrbena ya que la gent de Tabarca descen de genovesos que poblaren l'illa i parlaven ligur pero que a l'igual que en Tàrbena, substituïren la seua llengua per la llengua nacional, el valencià (En Tàrbena es va substituïr el mallorquí pel valencià) sense casi mantindre influències del ligur, a part per supost, dels llinages. A pesar d'això, la llengua valenciana en l'illa està molt amenaçada degut a l'acusada emigració i a l'ausència de dotacions educatives.

Economia[editar]

El turisme és la principal activitat econòmica de l'illa, visitada per gran número de turistes durant els mesos d'estiu gràcies als barcos que des d'Alacant i sobretot des de Santa Pola efectuen viages durant tot el dia.

Vore també[editar]

Enllaços externs[editar]