Jardí del Túria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Jardins del Túria
Jardins del Túria

El Jardí del Túria és un parc urbà públic de 110 ha; situat en la ciutat de Valéncia. Este parc és un dels més visitats de Valéncia i d'Espanya. És el major jardí netament urbà d'Espanya i el jardí més llarc d'Europa.

Es va fundar en l'any 1986 varis decenis despuix de la Gran riuada de Valéncia. Despuix de la riuada, l'ajuntament i el Govern d'Espanya varen planejar en la década de 1960 la construcció d'un gran eix de comunicacions (autopistes i atres mijos de transport) que conectara el port en l'aeroport i solucionara també el tràfic intern. Posteriorment i despuix del moviment ciutadà 'el riu és nostre i ho volem vert' es va donar una bolcada cap a la seua conversió en un lloc d'oci i naturalea per als ciutadans i visitants.

En l'any 1986 s'inaugura el parc en un dels seus trams més cèntrics junt als Jardins del Real (popularment, 'Vivers'). El Jardí creua la ciutat des de pràcticament el port, més concretament des de la Ciutat de les Arts i les Ciències fins al nou Bioparc, que substituïx l'antic Zoo de Valéncia.

Història[editar]

En l'any 1957 Valéncia vivia un dels episodis més tràgics de la seua història. El 14 d'octubre de 1957 la gran riuada de Valéncia va inundar la ciutat i va causar la mort d'al voltant d'un centenar de persones. El govern d'Espanya i l'ajuntament de Valéncia varen decidir que el Turia no podia seguir passant pel centre de Valéncia pel perill que suponia noves inundacions. De modo que en 1958 es decidix traslladar el riu a un lloc propenc desviant-ho en el cridat Pla Sur (en contraposició a atres alternatives que es estudiaren) i convertir el caixer que travessa la ciutat en una autopista urbana. El vell caixer va ser més tart reclamat pels ciutadans com a espai vert per a la ciutat, per #lo que l'antic caixer es va convertir en un jardí públic en el pas dels anys, i l'intervenció dels millors equips d'urbanistes i dissenyadors del moment, mentres que les vies ràpides de circulació es varen construir als costats del jardí, esguitades de túnels per a minimisar el seu impacte. Va ser una decisió totalment al contrari de lo que el sentit urbanístic racional aconsellava, que és que els jardins i passejades hagueren estat junt a les vivendes i el tràfic circulara pel centre semienterrat en el vell caixer. Ricardo Bofill (pare) va dissenyar el tram del jardí en la zona noble de la ciutat, en tarongers i palmeres, la zona pròxima al Palau de la Música. L'equip [sic] "Vetges Tú - Mediterrania" va dissenyar el tram des de la Casa de l'Aigua fins a Nou Centre, incloent les instalacions deportives i algunes fonts. La Conselleria d'Agricultura va dissenyar el tram del "Bosc Urbà" comprés entre Nou Centre i la zona deportiva de Serrans, colocant mils de pins. Posteriorment, es va realisar el jardí de Gulliver. Ya entrats en el 2000, despuix de l'inauguració de l'estació de metro d'Albereda

Descripció[editar]

El Jardí del Túria està situat en l'antic caixer del riu Túria. Quan este riu se desvià del seu curs, se reutilisà el seu espai com zona lúdica.

En l'actualitat el parc és un lloc de trobada referent en Valéncia en més de tres millons de visitants anuals, és el més visitat d'Espanya. Supera en dimensions a grans parcs de París o Madrit, convertint-se en el més gran de Espanya.

El parc posseïx integrat en el seu interior el Parc Gulliver i el Parc de Capçalera i, en terrenys anexos fora del caixer històric, el Palau de la Música, el Bioparc i la Ciutat de les Arts i les Ciències.

Se dividix en vàries parts:

  • El Parc de Capçalera (en castellà Parque de Cabecera), és troba en la capçalera de l'antic caixer del riu Túria, en el mateix llindany en el municipi veí de Mislata. En el seu interior trobem un llac artificial navegable, grans extensions de jardins, jocs infantils i el zoo de Valéncia (nomenat BioParc), de configuració vanguardista. Les antigues instalacions del zoo, que se trobaven en els jardins de Vivers, tancaren les seues portes el 31 de juliol de 2007, després de 42 anys funcionant en una ubicació provisional.[1]
  • Veges-tu, este tram adquirix eixa denominació de l'estudi d'arquitectura Veges tu i Mediterràneu que s'encarregà del seu disseny a principis dels 80. És d'estil vanguardista, i junt als jardins i passareles s'inclou una simbòlica font en forma de tetera i inclús un edifici que estaja un reten de la policia local.
  • El Parc Gulliver, parc infantil que emula una jagantesca figura gitada del mític Gulliver, del qui les robes, cabells, etc. formen grans tobogans. L'idea és que els chiquets simulen als habitants de Lilliput que apresonaren a l'home en la novela de Jonathan Swift.
  • La Ciutat de les Arts i les Ciències, quasi arribant a la seua desembocadura en el barri de Nazaret, mos trobem en una verdadera ciutat de ciències i arts, un complex futurista en el que s'inclouen i fusionen els més diversos arts i plaers. Junt a passeigs i estanys, podem trobar museus, exposicions, una gran sala de cine IMAX, representacions, etc.

Enllaços externs[editar]