Jardins de la Glorieta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Els jardins de la Glorieta de Valéncia

Jardí de la Glorieta, està situat en el barri de la Xerea, en el districte de Ciutat Vella en el carrer General Palanca, 4 de Valéncia. És un dels molts jardins de caràcter decimonònic que s'alcen en la ciutat de Valéncia.

Història[editar]

El jardí de la Glorieta ha patit numeroses transformacions des de el seu inici en l'any 1812.

El Jardí de la Glorieta va ser traçat per l'arquitecte de la fortificació Manuel Serrano Insa que va delimitar lo que seria el futur parc. Per a la seua construcció es varen aprofitar els solars originats pel derrocament de vàries cases situades entre Sant Dumenge i L'Aduana en ser edificat este nou edifici a fins del sigle XVIII.

A este fi varen ser adquirits els citats solars pel mariscal Suchet en l'any 1812. En aplegar Elio a la capitania general es va pensar en instalar en esta superfície un monument a Fernando VII rodejant-ho d'arboleda. El monument no va aplegar a realisar-se mai pero es va començar la plantació de tarongers, sauces i fresnos, en lo que es va començar a delinear el futur jardí.

Entre els anys 1817 i 1820 es varen adquirir una série d'obres escultòriques procedents de l'hort del canonge Pontons en Patraix per a l'ornamentació del jardí, entre elles la salamandra realisada per Ponzanelli i que encara es conserva, les quatre estacions i el Neptú.

Les obres paralisades en la caiguda del General Elio, no es recomencen fins a l'any 1826 sent Capità General O’Donell qui va manar tancar el jardí en una balustrada de fusta entre pilars de pedra arrematats per poms i gerros. Esta balustrada tenia una porta de certa monumentalitat front al carrer de la Mar, construïda baix la direcció de l'arquitecte Cristóbal Ixes i arrematada per dos lleons de pedra que subjectaven en les seues garres sengles esferes i portaven al llom genis en emblemes, escultures que va realisar Vicente Piquer, es construïx, ara ademés el primer pabelló de música, en este moment l'extensió del passege jardí era de 150 metros des de la porta de la plaça de Tetuán a la del Parterre i 20 metros d'ampla.

En cessar O’Donell en l'any 1833 es fa càrrec de les successives millores de la Glorieta l'Ajuntament de Valéncia.

En l'any 1844 s'eixamplen els molls i es desmonta la font de la Salamandra que va anar a parar a uns almagasens durant uns anys. El número de plantes aumenta en la plantació de saigones del Canadà, catalpas, castanyers d'índies, bananes orientals i tiles. En 1854 es planta gran cantitat de palmeres i en l'any següent magnolies, a l'hora que es construïx un hivernàcul junt al pabelló de música i es pensa en substituir el tancament de fusta per un atre de ferro, cosa que no es portarà a la pràctica fins a l'any 1860.

Jardí de la Glorieta de Valéncia en l'any 1870

La més profunda transformació de la Glorieta es va efectuar en l'any 1927, época de les grans reformes urbanes de Valéncia, sent alcalde de Valéncia Lluís Oliag, l'Ajuntament acorda portar a terme una total modificació del passeig; en uns mesos varen desaparéixer les reixes, la major part dels edificis allí existents i molts dels més antics i corpulents arbres.

En l'any 1950 es varen colocar en la Glorieta un determinat número d'antigues faroles de gas en instalació de llum elèctrica fluorescent i es va realisar una tancada de ciprer en supressió del carrer central obert i tancada més d'una volta, donant aixina major amplitut a la zona de chiquets.

La riuada que va sofrir Valéncia en l'any 1957 va arrasar la Glorieta aplegant a pujar l'aigua casi tres metros. El seu aspecte actual procedix de la reconstrucció realisada despuix d'eixa catàstrofe.

A partir de llavors La Glorieta queda reduïda a l'extensió que aproximadament té hui, en alguns monuments dedicats a personages valencians destacats com el del Doctor Gómez Ferrer , el bust dedicat al pintor Francisco Dumenge Marqués, fos en bronze, de Marià Benlliure, i els de els pintors Muñoz Degrain i Joaquín Agrasot, entre atres escultures més.

Descripció[editar]

Banc de pedra en escut en els jardins de la Glorieta de Valéncia

El tancament del jardí està format per elements purament vegetals, si exceptuem el banc de pedra que recorre un chicotet tram del seu perímetro. L'estructura interior està condicionada actualment pels tres passos de peatons que unixen el jardí en l'exterior i que constituïxen els tres punts principals d'accés.

Les úniques zones de circulació o de pas són les que travessen el jardí perimetralment, des de la plaça de la porta de la Mar en la de Tetuán, i el passeig central, travessant entre la zona de jocs infantils. Els atres camins del jardí fan recorreguts sinuosos marcats pel contorn de les illetes existents a nivell del sol, en un traçat caprichós.

El perímetro del jardí està recorregut per una bardiça de ciprer retallat a 70 cm d'altura i deixant lliure les zones d'entrada. La part que recau al carrer de la Pau no té eixe albarzer; per tant, el jardí queda obert des de la font de la Salamandra fins al cantó que enfronta en el Parterre, i està tancat pel restant dels costats, si exceptuem els punts d'entrada. Entrant per esta part lliure, es troba a l'esquerra la font de la Salamandra, en l'estàtua de Ponsonelli. En l'esquena de la font, s'alça la chicoteta montanyeta en una vetusta carrasca, considerat el millor eixemplar de Quercus ilex que es pot trobar en la ciutat.

També són de resaltar dos pins canaris i varis Populus de gran envergadura. Contigu al montícul, hi ha també un chicotet estany rodejat per moreres i algunes plantes aquàtiques. Completen la vegetació d'esta zona algunes yucas i arbusts com Buxus i Ligustrum.

Front a la font, està la nota de color més destacada del jardí, un parterre rectangular en bandes d'herba i flors alternades; és l'única reminiscència dels traçats geomètrics que va tindre la Glorieta. El restant de les plantes estan situades en pomes de formes redonejades i cobertes d'herba, en un disseny informal.

Ficus dels jardins de la Glorieta de Valéncia

Lo més cridaner de tot el jardí és la massa de color vert obscur formada pels Ficus macrophylla, que en els seus immensos troncs i la magnitut de la seua copa òmpliguen completament tota la llongitut del jardí que llimita en el palau de Justícia. El ficus central, el major dels tres, té un diàmetro de copa de 40 metros,​ i ademés s'enllaça en el següent, formant un continu de vegetació.

La part central és la més àmpla i desproveïda de vegetació, està destinada a jocs infantils. Contigu a esta zona de jocs, trobem el grup de palmáceas format per tres Phoenix canariensis i dos Washington. Estos arbres estan acompanyats per uns atres com casuarinas, Cupressus, Pinus, eucaliptus i Brachychiton.[1] [2] [3]

Referències[editar]

  1. Jardí de la Glorieta. Diputació de Valéncia
  2. Jardins de la Glorieta. Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana
  3. Jardins de la Glorieta.Concejalia de Cultura del Ajuntament de Valéncia
Monuments, edificis i museus de la Ciutat de Valéncia · Escutdevalencia.png
Llonja de Valéncia · Estació del Nort · Catedral de Valéncia · Mercat de Valéncia · Palau de la Generalitat · El Micalet · Palau de Justícia · Torres de Quart · Ciutat de les Arts i les Ciències de Valéncia · Plaça de l'Ajuntament · Sant Joan del Mercat · Basílica de la Verge dels Desamparats · Banys de l'Almirant · Torres dels Serrans · Plaça de la Mare de Déu · Palau de Benicarló · Plaça del Mercat