Jibuti

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar



جمهورية جيبوتيYumhūriyyat Yībūtī
République de Djibouti
República de Jibuti
Bandera de Jibuti Escut de Jibuti
Bandera Escut
Lema: Unité, Egalité, Paix
(francés: «Unitat, Igualtat i Pau»)
himne nacional: Flag Song
 
Situació de Jibuti
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Jibuti
466.900 (2004)
n/d
ciutat més poblada Jibuti
Idioma oficial Àrap i francés
Forma de govern República semipresidencialista
Ismail Omar Guelleh
Dileita Mohamed Dileita
Independència
 •  • Data
De França
27 de juny de 1977
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 150º
23.000 km2
Despreciable
516 km
Població
 • Total
 • Densitat
Lloc 161º
476.703 (2005 est.)
21 hab/km2
PIB (nominal)
 • Total
 • PIB per càpita


PIB (PPA)
 • Total (2005)
 • PIB per càpita
Lloc 168º
US$ 1.686 millones
US$ 1.957
IDH (2007) 0,516 (149º) – mig
Moneda Franc jibutí (DJF)
‎Gentilici Jibutí,-ina.
Fus horari
 • en estiu
UTC+3
UTC+3
Domini Internet .dj
Prefix telefònic +253
Prefix radiofònic J2A-J2Z
Còdic ISO 262 / DJI / DJ
Membre de: ONU, UA, Lliga Àrap

La República de Jibuti o 'Jibuti' (en francés: Jibuti, en àrap: جيبوتي) és un chicotet país a l'est d'Àfrica ubicat en el Corn d'Àfrica. Llimita en Eritrea al nort, en Etiopia a l'oest i al sur, i en Somàlia al surest, el restant de llímits són el mar Roig i el golf d'Aden. A tan sols 20 quilómetros de la costa de Jibuti creuant el mar Roig es troba Yemen.

Història[editar]

L'àrea de Jibuti ha segut ocupada per diverses ètnies i influïda principalment per dos cultures: la etíop i l'àrap. Actualment els Afar o danaquiles en els dos terços septentrionals del territori i la parcialitat somalí dels issa en el terç meridional coexistixen conflictivament en este chicotet estat. Estes ètnies tenien contactes comercials regulars en els àraps des de temps remots i varen adoptar l'islam com a religió.

En el sigle XIX, França establí un protectorat en esta àrea, cridat Somàlia Francesa governada per Léonce Lagarde. En 1967, el nom fon canviat al de Territori francés dels Afar i dels issa. El 27 de juny de 1977, se li va concedir la independència com Jibuti.

Una guerra civil liderada per rebels Afar en els primers anys 1990 fon detinguda per un acort de pau en 1994.

No obstant, l'història de Jibuti, registrada en la poesia i cants dels seus pobles nómades, es remonta milers d'anys arrere a un temps en que els habitants d'eixes terres comerciaven pells per perfums i espècies d'Egipte, Índia, i China. És a través dels contactes estrets en la península aràbiga per més de 1000 anys, com les tribus Somalí i Afar en esta regió es convertiren en un dels primers pobles en el continent africà en acceptar l'islam. Jibuti és un país musulmà que regularment pren part en les reunions de països islàmics i àraps.

Govern i política[editar]

Jibuti és una república semipresidencialista on el poder eixecutiu recau en el govern i el poder llegislatiu en el govern junt en el parlament. El president és el cap d'estat i nomena a un Primer ministre com cap de govern. La Cambra de Diputats de Jibuti, el parlament del país, està formada per 65 membres.

La política de Jibuti està completament dominada per la Concentració Popular pel Progrés, que governa des de 1977. El president actual és Ismail Omar Guelleh, en el lloc des de 1999. L'oposició política a penes té pes i ni tan sols té representació en l'Assamblea Nacional. La participació electoral se sol situar en torn al 50% de l'electorat.

Organisació polític-administrativa[editar]

Jibuti està dividit en sis districtes o círculs:

Distrits de Jibuti.
  1. Jibuti
  2. Arta
  3. Ali Sabih
  4. Dikhil
  5. Tadjoura
  6. Obock

Geografia[editar]

Jibuti es troba en l'est d'Àfrica, vorejant el golf d'Aden i el mar Roig entre Eritrea i Somàlia.

El seu territori és principalment desèrtic i el seu clima molt càlit. El centre del país és montanyós i dividix a Jibuti en la plana costera i un altiplà en l'interior. El punt més baix és el llac Assal (-155 metros), i el més alt és Moussa Ali (2.028 metros). Els recursos naturals de Jibuti inclouen l'energia geotèrmica. No hi ha superfícies de terra llaurable, irrigació o collites permanents, ni classe alguna de bosc. El 9% del país forma part de terres de pasturage permanent.

Economia[editar]

Mapa de Jibuti.

L'economia de Jibuti està basada principalment en servicis relacionats en la localisació estratègica del país i la seua condició de zona de lliure comerç en el nordest africà. Dos terços dels seus habitants habiten la ciutat capital, en el terç restant compost principalment per pastors nómades. La reduïda precipitació llimita la producció de productes agrícoles, per lo qual la majoria dels aliments han de ser importats.

Hi ha molt pocs recursos naturals, encara que estan molt ben aprofitats ya que des del 2004 han proliferat les empreses de deports d'aventures en la zona montanyosa del país. Entre les activitats oferides en les zones desèrtiques es poden realisar excursions en boogie, quad i gamell. Hi ha una absència casi total de l'indústria. Jibuti és, per tant, altament dependent en ajuda internacional per a sostindre la seua balança de pagaments i finançar proyectes de desenroll. La major ajuda internacional es rep de França, que representa un 40% del presupost nacional. A canvi, França té la seua major base militar en territori estranger en Jibuti. El país també és un centre de suministrament de petròleu.

Ecologia[editar]

Tot el territori de Jibuti s'engloba en l'ecorregió denominada pradera i xara xeròfils d'Etiopia, excepte la franja costera més septentrional, en l'estret de Bab-el-Mandeb, que correspon al desert coster d'Eritrea.

Demografia[editar]

A inicis de 2007, Jibuti tenia una població de 496.300 habitants. Segons esta estadística, el 95% és de raça negra i el restant 5% està compost per blancs (d'orige francés i italià) i àraps. Els idiomes oficials són el francés i l'àrap. L'esperança de vida és de 43 anys. La mija de fills per dòna és de 5.23 una de les taxes més altes del món, lo qual podria provocar greus problemes econòmics i ambientals. El 67.9% de la població esta alfabetisada. Es calcula que el 2.9% de la població està infectada en el virus de VIH (SIDA).

Jibuti dona allojament a numerosos refugiats que emigren des de països veïns com Somàlia, Eritrea i Etiopia. El camp d'Ali Adde, és el principal lloc de recepció de refugiats del país; és el primer de la seua classe en el seu tipo, i la seua administració es porta en forma conjunta pel govern de Jibuti, ONGs locals i dependències de les nacions Unides. El camp està ubicat en el districte d'Ali-Sabieh, uns 120 km al surest de la ciutat capital de Jibuti. Actualment posseïx una població d'uns 10.000 refugiats.[1]

Evolució demogràfica.
  • Taxa de naiximents: 39,07 naiximents/1000 població (2007)
  • Taxa de mortalitat: 19,23 morts/1000 població (2007)
  • Taxa de mortalitat infantil: 100,7 morts/1000 naiximents vius (2007)
  • Expectativa de vida al naiximent: 43,25 anys (2007)
  • Expectativa de vida per sexe: Hòmens 41,88 anys, Dones 44,65 anys (2007)
  • Taxa d'alfabetisació: Total població 67,9%, Hòmens 78%, Dònes 58,4%.[2]

Cultura[editar]

La cultura de Jibuti és molt pareguda a la dels seus veïns. Ademés la llarga dependència de França ha donat traces pròpies a la cultura jibutina. La cultura islamica influïx molt ya que la població és musulmana en un 94 %, mentres que el percentage de cristiàns és a soles del 6 %. En quant a la música les majors influències provenen de la música d'Etiopia en elements de música àrap. En Jibuti han naixcut diversos escritors de renom internacional, que escriuen generalment en francés, valguen com a eixemples Waberi Abdourahman, Mouna-Hodan Ahmet i Abdourahman Waberi, encara que est últim és considerat somalí a pesar d'haver naixcut en Jibuti.


Encara que el francés i l'àrap són els idiomes oficials, ademés, el somalí i l' [Idioma afar|afar]] estan molt estesos.

Referències[editar]

  1. UN Office for the coordination of Humanitarian affairs – IRIN
  2. Europeten Institute for Research on Mediterranean and Euro-Arab Cooperation (MEDEA) - Artícul sobre Jibuti

Enllaços externs[editar]


 
Països d'Àfrica
Africa (orthographic projection).svg
Àfrica del Nort : Algèria    Egipte    Líbia    Marroc    Mauritània    Sudan    Tunísia
Àfrica Occidental : Benín    Burkina Faso    Camerun    Cap Vert    Costa d'Ivori    Gabon    Gàmbia    Ghana    Guinea    Guinea Bissau    Guinea Equatorial    Libèria    Mali    Níger    Nigèria    República del Congo    São Tomé i Príncipe    Senegal    Serra Leone    Togo
Àfrica Central : Burundi    República Centreafricana    República Democràtica del Congo    Ruanda    Chad
Àfrica Oriental : Jibuti    Eritrea    Etiopia    Kènia    Seychelles    Somàlia    Sudan del Sur    Tanzània    Uganda
Àfrica Austral : Angola    Botsvana    Comores    Lesotho    Madagascar    Malawi    Maurici    Moçambic    Namíbia    Suràfrica    Suazinlàndia    Zàmbia    Zimbaue