Juan García Sentandreu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Joan Garcia Sentandreu»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Juan García Sentandreu
Juan Garcia Sentandreu
Juan García Sentandreu en Alboraya
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Advocat i polític.
Naiximent: 1960
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:
Juan Garcia Sentandreu en una manifestació valencianista

Juan García Sentandreu és un advocat i polític valencià i valencianiste[1][2][3], va nàixer en Valéncia en l'any 1960. Està casat i és pare de tres fills. Llicenciat en Dret, va realisar els cursos de Doctorat de Dret Autonòmic i Constitucional en el departament de Ciència Política de l'Universitat de Valéncia, pels que obtingué la suficiència investigadora.

És autor d'innumerables artículs i informes sobre la llegislació autonòmica, constitucional i internacional sobre la singularitat jurídica de la Llengua Valenciana.

Biografia[editar | editar còdic]

Joventut[editar | editar còdic]

Va militar en la seua joventut en el Sindicat Espanyol Universitari, adscrit a Falange Espanyola. En 1983 fundà Alternativa Universitària, associació estudiantil que va impugnar davant dels tribunals diversos acorts de la Junta de Govern i Claustre de l'Universitat presidida per Ramón Lapiedra, arribant a guanyar davant del Tribunal Suprem una sentència que declarava nula l'imposició llingüística per part de l'Universitat, conseguint en això notorietat social a causa del debat llingüístic valencià-català que encara existix en la societat i en la política valenciana.[4]

Funda l'Associació Valenciana de Professionals Universitaris i en juny de 1994 fon triat president del Grup d'Acció Valencianista substituint a Pere Aguilar, carrec que ocupà fins a l'any 2001 en el que abandona voluntàriament el càrrec per a fundar el partit polític Coalició Valenciana.

Coalició Valenciana[editar | editar còdic]

Coalició es presenta com a partit valencianiste[5][6][7] defensor del "foralisme constitucional" de tendència "conservadora". Des de Coalició Valenciana s'han promogut diverses campanyes de boicot als productes catalans[8][9] i s'ha encorajat el debat llingüístic del valencià com a llengua independent del català.[10]

Juan García és president Foral de Coalició Valenciana i va ser el candidat a l'alcaldia de Valéncia en les eleccions autonòmiques de maig de l'any 2007[11][12] i 2011[13] i al Senat de març del 2008.

Des de determinats círculs polítics i periodístics se li ha acusat de mantindre posicions "extremistes" i de promoure un discurs "xenòfop" enfront de Catalunya. També se li acusa d'haver participat en diversos atacs a entitats i partits contraris a la seua ideologia[14]. El 17 de juny del 2008 fon detengut a causa d'un altercat que va mantindre en el carrer en Elena Muñoz Carpi, número 2 del partit en la ciutat de Valéncia. Davant del Jujat de violència sobre la dona abdós varen negar que fora violència dins d'una relació de parella sino una discussió relacionada en el partit[15]. Per això, el Jujat de violència de genere aixina com el d'Instrucció varen archivar la causa i va ser posat en llibertat sense càrrecs [16]

Escritor[editar | editar còdic]

És autor de diversos llibres: Fronteres per estendre, Els claus del pacte de la llengua, Breu Història de Valéncia, La gran estafa de l'AVLl, estes tres últims en edició bilingüe castellà-valencià, l'últim llibre publicat ha segut El Palau Real de Valéncia [17]

Ha escrit també diversos manuals sobre temes de discapacitat: Dret pera la discapacitat; els CEE i Directori de CEE i llegislació aplicable. Està en possessió del Premi Nacional d'Integració per la seua dedicació a l'ocupació de persones en discapacitat síquica.[18]. És president fundador de la Federació Valenciana de Centres Especials d'Ocupació de Persones en Discapacitat (FEVALCEE).

Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia[editar | editar còdic]

Juan García Sentandreu és en l'actualitat el president de la Federació Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia (FCERV) des de l'any 2011.

Entitats en les que ha treballat[editar | editar còdic]

Llibres i informes publicats[editar | editar còdic]

Portada del llibre "Breu historia de Valencia"
  • Les Claus del pacte de la llengua. L'historia recent de la lluita valencianista (1999)
  • Breu historia de Valencia. Didactica elemental per a amar i defendre a Valencia (2004)
  • Derecho para la discapacidad. Los centros especiales de empleo. Ed. Fundación Aequitas del C. General del Notariado.
  • Directorio de CEE y legislación de medidas alternativas para contratación de personas con discapacidad. Ed. Generalitat Valenciana.
  • La gran estafa de l'AVLL (2008) Ed. Granada 3.
  • El Palau Real de Valencia (2011)
  • Todas las pruebas contra la mentira catalanista. Las 30 pruebas contra la mentira de que la lengua valenciana proviene del catalán (2016) ISBN: 978-84-617-6775-5
  • El origen de Cristobal Colón (2019) ISBN: 978-84-09-15147-9.

Cites[editar | editar còdic]

- ¿Com denominaven els classics a la llengua? Tots els escritors classics del sigle XV tenien plena consciencia de que la Llengua era valenciana i aixina la denominaven. El primer gran monument lliterari a on se cita expressa i directament la denominacio Llengua Valenciana es la nomenada Biblia Valenciana, traduccio d´una Biblia, 'de llengua llatina en la nostra valenciana', feta per Frai Bonifaci Ferrer, germa de Sant Vicent Ferrer, sent prior de la Cartoixa de Porta Coeli. Esta Biblia fon impressa en Valencia en 1477, Jaume Roig, Jacme March, Frai Antoni Canals ('en nostra volguda llengua materna valenciana'), Ausias March, Roiç de Corella ('en valenciana prosa'), Isabel de Villena, Jordi de Sant Jordi, Bernat Fenollar, Joan Escrivà, Lluïs de Fenollet ('en la present Llengua Valenciana'), Bernardi Vallmanya ('en stil de valenciana prosa'), Miquel Pérez... tots afirmaven en els seus escrits que escrivien en Llengua Valenciana.

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]


Predecessor:
Pere Aguilar
Escutgav.jpg
President del GAV

1994-2001
Successor:
Manuel Latorre