Joan de Ribera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar

Sant Joan de Ribera (Sevilla, 27 de decembre de 1532 -Valéncia, 6 de giner de 1611), fon un Sant Patriarca llatí d'Antioquia i home d'estat espanyol.

Biografia[editar]

Sant Joan de Ribera, també conegut com el Patriarca Ribera, naixqué en la ciutat de Sevilla, i morí en giner de l'any 1611. Abans de ser Arquebisbe de Valéncia i patriarca de Antioquia havia segut bisbe de Badajoz, fon l'anima de la restauració espiritual de la diòcesis valentina a l'aplicar les directrius del Concili de Trento. Durant el seu pontificat en l'Arquebisbat de Valéncia fundà un total de 83 convents. Fon beatificat pel Papa Joan XXIII el 12 de juny de 1960.

De posició noble, son pare, Per Afán de Ribera, fon Duc d'Alcalà, Marques de Tarifa i posteriorment al nàixer Joan, Virrei de Nàpols. Es va quedar orfe de mare sent molt jove i, en este sentit, va créixer sense l'amor d'una mare.

Estudià en la prestigiosa per a l'época Universitat de Salamanca, en teòlecs tals com Melchor Cano i Domingo de Soto. Quan tenia uns pocs anys de ser sacerdot i contava solament en 30 anys d'edat, en l'any 1562, en el Papa Pius IV, fon nomenat bisbe de Badajoz. Allí es dedicà en tota la seua anima a adoctrinar als catòlics i anar en contra del nou moviment dels protestants.

Va ser nomenat Arquebisbe de Valéncia en l'idea de que poguera afrontar els greus problemes plantejats pels moriscs valencians i Patriarca de Antioquía (1568), despuix el rei el va nomenar Virrei de Valéncia, i aixina arribà a ser al mateix temps cap religiós i cap civil. Algunes fonts diuen que utilisà tot el seu poder civil i religiós per a pressionar el rei cap a l'expulsió dels moriscs, que es va realisar en l'any 1609, atres diuen que els va defendre i intentar que l'expulsió no arribara a terme.

Va escriure numeroses obres. Des de ñ'any 1569 fins a l'any 1610, va fer 2.715 visites pastorals a les parròquies i els resultats d'estes visites els va deixar en 91 volums en 91.000 pàgines. Celebrà set Sínodos, o reunions en tots el retors.

Va crear i va fundar el Real Colege del Corpus Christi, conegut entre els valencians en el nom de Colege del Patriarca, que va tindre com a comés principal la formació de sacerdots segons l'espirit i les disposicions del Concili de Trento, tal com arreplega el mateix fundador en les constitucions, i se va convertir aixina en un eixemple i paradigma de la Contrarreforma en Valéncia. El clima religiós de la Contrarreforma i la personalitat i el mecenage artístic del fundador, el va convertir en una de les figures més influents d'este periodo, que va arribar a ostentar els càrrecs d'arquebisbe de Valéncia, patriarca d'Antioquia, virrei, capità general, president de l'Audiència i canceller de l'Universitat de Valéncia.

En ñ'any 1597 impulsà la fundació d'una orde religiosa femenina reformada, en la llinea de les carmelites descalces. En no conseguir que Teresa de Jesús fundara un convent en Valéncia (Joan de Ribera volia que quedara baix la jurisdicció episcopal, cosa que la santa fundadora volia evitar en totes les seues fundacions), ell mateix va fundar un orde, el de les Agustines Descalces, que seguia la Regla de Sant Agustí i les constitucions de les carmelites descalces. La primera fundació fon la d'Alcoy, el 18 de decembre de 1597.

Fon beatificat en l'any 1796 i declarat Sant pel Papa Joan XXIII en 1960. El Papa Sant Pius V el nomenà "Lumen totius Hispaniae" (Llumbrera de tota Espanya).

Vore també[editar]

Referencies[editar]