Jocs Olímpics

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Els anells olímpics son el símbol dels Jocs Olímpics i un dels emblemes mes reconeguts en tot el mon.

Els Jocs Olímpics, o Olimpiades són acontenyiments deportius multidisciplinaris en els que participen atletes de diverses parts del món. Hi ha dos tipos de Jocs Olímpics: els Jocs Olímpics d'Estiu i els Jocs Olímpics d'hivern, que es realisen en un interval, entre ells, de dos anys des de 1992. L'organisació encarregada de la realisació dels mateixos és el Comité Olímpic Internacional (per la seua abreviatura, COI).

Els Jocs Olímpics actuals es varen inspirar en els events organisats pels antics grecs en la ciutat de Olímpia, entre els anys 776 a. C. i el 393 d. C. En el sigle XIX, va sorgir l'idea de realisar uns acontenyiments semblants als organisats en l'Antiguetat, els que es concretarien principalment gràcies a les gestions del noble francés Pierre Frèdy, baró de Coubertin. La primera edició dels cridats Jocs Olímpics de l'Era Moderna es va realisar en Atenes, capital de Grècia. Des d'aquella oportunitat, els Jocs Olímpics d'Estiu han segut realisats cada quatre anys en diverses parts del planeta, sent les úniques excepcions les edicions de 1916, 1940 i 1944, a causa de l'esclat de la Primera i Segona Guerra Mundial.

Els Jocs Olímpics d'hivern es varen realisar per primera vegada en 1924, en la localitat francesa de Chamonix. Originàriament realisats com a part del event d'estiu, el COI els va considerar com un acontenyiment separat retroactivament, i des d'eixa data varen començar a realisar-se en el mateix any que els Jocs originals. Posteriorment, a fi de potenciar el desenrollament dels acontenyiments hivernals, el COI va decidir desfasar la realisació dels Jocs Olímpics d'hivern a partir de Lillehammer 1994. Des d'eixa data, els Jocs Olímpics Hivernals es realisen en els anys parixes entre dos Jocs d'Estiu. En 2007, el COI va decidir incorporar un nou tipos d'acontenyiment: els Jocs Olímpics Jovenils, que començaran a celebrar-se a partir de 2010 i 2012 en les seues edicions d'estiu i hivern, respectivament.

Els pròxims Jocs Olímpics d'Estiu se celebraran en Londres, Anglaterra, l'any 2012, mentres que els pròxims Jocs Olímpics d'hivern se celebraran en Vancouver, Canadà, en l'any 2010.

Antics Jocs Olímpics[editar]

Els antics Jocs Olímpics (cridats aixina per celebrar-se en la ciutat de Olímpia) varen ser festes religioses, culturals i deportives celebrades en l'antiga Grècia (776 a. C. - 392 d. C.) en honor als déus majors. En ells participaven els atletas, que havien de ser ciutadans i hòmens, i que s'entrenaven durant anys en els gimnasis.

Hi ha moltes llegendes sobre l'orige dels antics Jocs Olímpics. Una d'elles associa els primers Jocs en el concepte de l'antiga Grècia de ekecheiria o Treua Olímpica. La data d'escomençament dels mateixos servix com a referència al calendari helènic i es considera l'any 776 a. C., encara que les opinions d'alguns acadèmics la situen entre l'any 884 a. C. i el 704 a. C.

A partir de llavors, els Jocs varen prendre ràpidament una major rellevància en l'antiga Grècia, conseguint el seu zenit en els sigles sext i quinto a. C. Els Jocs Olímpics tenien una importància fonamentalment religiosa, en concursos alternats en sacrificis'i cerimònies en honor a Zeus, (la [ de la qual[Estàtua de Zeus en Olímpia|estàtua]] s'alçava majestuosament en Olímpia) i a Pélope, héroe diví i rei mític d'Olímpia, famós per la seua llegendària carrera de carros i en l'honor de la qual es varen celebrar. El número d'acontenyiments va aumentar fins a vint, i les celebracions es varen prolongar durant diversos dies. Les primeres competències es basaven en carreres a peu, i més tart se varen anar introduint la lluita; el pentatló, prova de diversos acontenyiments que incloïa llançament de javalina, llançament de disc i salt de llongitut; el pankration; les carreres de carros, i diverses competicions artístiques com música, poesia i dansa.

En Olímpia es varen arribar a celebrar 293 Jocs Olímpics, fins que l'emperador cristià Teodosi I els va abolir l'any 393 per considerar-los pagans.

Jocs Olímpics Moderns[editar]

Els Jocs Olímpics Moderns varen ser restablits en el seu aspecte deportiu en l'any 1896 pel Baró de Coubertin i fins a l'actualitat seguixen practicant-se.

En l'any 1829 el govern francés, i en 1875, el govern alemà, varen fer excavacions per a desenterrar Olímpia. En l'any 1881 varen quedar completament descobertes les ruïnes, i no hi ha dubte que els hòmens de ciència, al descobrir-les, també varen fer resorgir a la llum, l'esperit i la glòria dels antics Jocs, motivant un fort desig per reviure'ls.

Encara que sempre que es parla del renaiximent dels Jocs Olímpics, el fet se li atribuïx a França i al baró de Coubertin que és cridat el pare dels Jocs Olímpics Moderns, la veritat és que el primer intent es va fer en Grècia, gràcies a l'entusiasme d'un grec cridat Evangelis Zappas, molt abans que es pensara fer-ho en França. Fon aixina que en Grècia es varen efectuar els primers Jocs Olímpics Moderns el 15 de novembre de 1859, el 15 de novembre de 1870, el 18 de maig de 1875 i el 18 de maig de 1889.

L'intent va fracassar pel fet que el món no estava encara preparat per al retorn dels Jocs ya que Grècia no era un país prou important per a entusiasmar al restant del món en l'idea. Un atre factor important fon que el patrocinador no tenia moltes idees d'organisació, a diferència del baró de Coubertin, que va buscar els líders de l'atletisme escolar universitari i amateur del món, dels que va obtindre la seua ajuda.

Emocionat en l'esplendor de l'antiga Grècia i la bellea dels Jocs Olímpics, Evangelis Zappas, que residia en Romania, primer va contribuir al proyecte i, despuix del primer fracàs, a la seua mort va llegar la seua fortuna sancera per al renaiximent dels Jocs Olímpics a Grècia.

Encara que els jocs que varen formar part d'este primer intent no varen conseguir l'èxit - hem de recordar que el primer es va fer en l'any [[1859, trenta-set anys abans dels primers Jocs Olímpics Moderns oficialment -, varen formar un llaç d'unió entre el passat i el futur.

El baró Pierre de Coubertin va escriure, a principis del sigle XX: “Olímpia i les Olimpiades són símbols d'una civilisació sancera, superior a països, ciutats, héroes militars o religions ancestrals”. Sent cadet de l'Acadèmia Militar de St. Cyr, el noble Gal va renunciar als seus estudis de ciències polítiques i es va interessar per la sociologia i l'educació. Va viajar per tot lo món i va quedar impressionat per l'interés dels anglosajons (anglesos i nort-americans) en els deports. Atret pels treballs d'exploració en Olímpia, i pels vans esforços per reviure els Jocs Olímpics fets a Grècia per Zappas, i en la creència que la competència deportiva podia produir l'enteniment internacional, es va dedicar a la tasca de reviure, ell mateix, els Jocs Olímpics, en la participació de tots els països del món. en l'ànim i la colaboració del sacerdot catòlic Henri Didon , que seria l'inspirador del lema olímpic "Citius, Altius, Fortius" (Més ràpit, Més Alt, Més fort).

Coubertin va presentar el seu proyecte a l'Unió Deportiva i Atlètica de Paris, a finals de l'any 1892, despuix d'una cuidadosa llabor de relacions públiques.

Coubertin era un home persistent i pronte va tindre oportunitat de solicitar el recolzament d'atres països, quan l'Unió Deportiva Francesa va organisar un congrés internacional sobre Amateurisme. El congrés es va efectuar en 1894 i Coubertin va obtindre un sorprenent i fort recolzament d'hòmens transformistes tan prominents com el Duc d'Esparta, el príncip de Gales, el príncip hereu de Suècia, el rei de Bèlgica i el primer ministre de Gran Bretanya. Van estar presents, ademés, delegats de Argentina, Grècia, Rússia, Itàlia i Espanya. Aixina mateix, es varen rebre comunicats oficials de Alemanya i Àustria-Hongria, expressant interés en el proyecte.

Els entusiastes delegats varen decidir no esperar fins a l'any 1900, l'any que es considerava apropiat per a començar a computar les Olimpiades, sino que varen programar l'acontenyiment per a l'any de 1896, en Atenes, prop de la seu de les Olimpiades antigues. Es va acordar que els Jocs se celebrarien cada quatre anys, canviant-se la seu a diferents ciutats importants del món i que es triaria un Comité Olímpic Internacional en plena autoritat per a regir els Jocs.

El 23 de juny de 1894 es va crear el Comité Olímpic Internacional (COI), en seu en Lausana (Suïssa), integrat per representants de dotze països:

  1. Argentina (José Benjamí Zubiaur)
  2. Bèlgica (Màximament de Bousies)
  3. Àustria-Bohèmia (Jiri Guth-Jarkovsky)
  4. Estats Units (William Sloane)
  5. França (Ernest F.Callot i Pierre de Coubertin)
  6. Grècia (Demetrius Vikelas)
  7. Gran Bretanya (C. Herbert Ampfhill i Charles Herbert)
  8. Hongria (Ferenc Kemény)
  9. Itàlia (Mario Luccesi Palli i Andria Carafa)
  10. Nova Zelanda (Leonard A. Cuff)
  11. Rússia (Alexei General de Boutowsky)
  12. Suècia (Viktor General Balck).[1]

Demetrius Vikelas, un grec que havia figurat en l'organisació dels primers intents per reviure els Jocs Olímpics, fon el primer president del Comité Olímpic Internacional. El somi de Zappas, i posteriorment de Coubertin, s'havia fet realitat.

Deports[editar]

Durant els Jocs Olímpics d'estiu podrem gojar d'un total de 28 deports diferents, entre els que tindrem com a novetats el gòlf i el rugby 7 en les olimpiades de Brasil 2016. Els deports que podrem vore en els següents Jocs Olímpics:

   * Atletisme
   * Bàdminton
   * Bàsquet
   * Balonmà
   * Boxeig
   * Ciclisme
       BMX
       Montanya
       Pista
       Ruta
   * Deports aquàtics
       Natació
       Natació sincronisada
       Salts
       Waterpolo
   * Equitació
       Concurs complet
       Parkour
       Doma
       Salts
   * Esgrima
   * Fútbol
   * Gòlf
   * Gimnàsia
       Gimnàsia artística
       Gimnàsia rítmica
       Gimnàsia acrobàtica
   * Halterofília
   * Hockey sobre herba
   * Judo
   * Lluita
       Lluita grecorromana
       Lluita lliure
   * Canoa/Kayak 
       Canoa en eslalon
       Aigües tranquiles
   * Pentatlón modern
   * Rem
   * Rugby
   * Taekwondo
   * Tenis
   * Tenis de taula
   * Tir en arc
   * Tir olímpic
   * Triatló
   * Vela
   * Voleibol
       Voleibol
       Voleibol de plaja

Seus dels Jocs Olímpics[editar]

En el 2010, els Jocs Olímpics hauran tengut 41 seus en 22 països, pero a soles en ciutats de fora de Europa i Estats Units en 7 ocasions. Els Jocs d'Estiu de 2008 varen ser en Beijing, i els Jocs d'hivern de 2010 es realisaren en Vancouver. Esta taula no inclou els "Jocs Olímpics" organisats per Evangelos Zappas anteriors a la creació del COI en 1894. Inclou els "Jocs Intercalats" de 1906, pero el COI no els considera uns Jocs Olímpics oficials.

Referències[editar]