Jonathan Swift

De L'Enciclopèdia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Jonathan Swift

Jonathan Swift (Dublín, 30 de novembre de 1667-ibíd., 19 d'octubre de 1745) va ser un escritor satíric irlandés. La seua obra principal és Els viages de Gulliver, que constituïx una de les crítiques més amargues, i al mateix temps satíriques, que s'han escrit contra la societat i la condició humana.

Biografia[editar]

Jonathan Swift va ser educat pel seu tio Godwin, ya que el seu pare va fallir ans que ell naixquera. Durant la seua chiquea, va viure en mig d'una gran pobrea. Va estudiar en el Trinity College de la seua ciutat natal. Conclosos els seus estudis, es va traslladar a Leicester per a estar junt a la seua mare, Abigail Erick. Pronte se li va presentar l'oportunitat de treballar com a secretari del polític anglés sir William Temple, escrivint per a ell i portant-li els seus contes, per a lo que es va traslladar a Moor Park en Surrey, Anglaterra, en 1689. A mesura que passava el temps, creixia la confiança de sir William en el seu empleat, per lo que este va aplegar a tindre coneiximent d'assunts de gran importància, sent fins i tot presentat al rei Guillermo III.

Quan Swift es va mudar a Moor Park, va trobar allí a una chiqueta de huit anys, filla d'un comerciant cridat Edward Johnson, qui va fallir jove. Algunes fonts asseguren que era en realitat filla illegítima de Temple. Segons el propi Swift, la chiqueta, Esther Johnson, va nàixer el 18 de març de 1681. Més tart reapareixeria en la vida de Swift en el nom de Stella.

Cap a 1694, Swift estava avorrit del seu treball, i veent que Temple, qui valorava els seus servicis, no tenia pressa en promocionar-li, va abandonar Moor Park i va tornar a Irlanda per a ingressar en l'Iglésia. Despuix de la seua ordenació, va obtindre el prebendado de Kilroot, en les rodalies de Belfast. En maig de 1696, Temple va convéncer a Swift de que retornara a Moor Park per a ajudar-li a preparar les seues memòries i les seues cartes, en vistes a la seua publicació. Allí es va retrobar en la chiqueta d'antany, convertida en una jove de 15 anys. Durant este temps, Swift va escriure la seua primera obra, La batalla entre els llibres antics i els moderns, que, no obstant, no es va publicar fins a 1704.

Swift va permanéixer en Temple fins a la mort d'este, en giner de 1699. En l'estiu d'eixe any, va rebre i va acceptar la secretaria i capellanía del comte de Berkeley; més en aplegar a Irlanda es va trobar en que la secretaria ya havia segut ocupada per un atre. De tots modos, es va fer càrrec de les iglésies de Laracor, Agher i Rathbeggan i en el prebendado de Dunlavin, en la catedral de St. Patrick en Dublín. En Laracor, a quatre quilómetros de Trim i trenta i dos de Dublín, Swift va predicar davant una congregació de solament 15 persones, lo que li va permetre cultivar el seu jardí i dedicar-se a la reconstrucció de la vicaría.

Com a capellà de Lord Berkeley va passar molt del seu temps en Dublín, i quan este va retornar a Anglaterra, en abril de 1701, Swift, despuix d'obtindre el seu doctorat, li va acompanyar. Un temps més tart va publicar anonimament un panflet polític titulat A Discourse on the Contests and Dissentions in Athens and Rome.

Quan va retornar a Irlanda en setembre del mateix any, ho va fer acompanyat per Stella, ara una jove de 20 anys. Entorn a la relació de Swift en Stella hi ha un gran misteri no exent de controvèrsia. Alguns afirmen que varen contraure matrimoni secretament en 1716, de lo que no s'han trobat proves definitives, encara que no es pot negar que sentia per ella un carinyo especial, que va conservar durant tota la seua vida.

Entre 1710 i 1714 va ser conseller del govern tory. En 1713 se li va nomenar decà de la catedral de St. Patrick de Dublín. La seua carrera es va parar en este punt, puix l'hostilitat de la reina Ana li va impedir seguir progressant. En 1714 es va traslladar definitivament a Dublín, a on va viure junt a Esther Vanhomrigh, una jove filla d'una important família anglo-irlandesa. Swift va inventar per a ella el nom Vanessa.

En 1728 va morir Stella, i Swift va sofrir una severa depressió. Va morir en 1745, deixant la major part de la seua fortuna als pobres i disponent que es construïra a les seues expenses un manicomni.

Curiositats sobre la seua obra[editar]

La seua novela Els viages de Gulliver va tindre una influència determinant en autors radicals anglesos com William Godwin i Thomas Paine.

Se li considera el creador del nom de dòna Vanessa, que goja actualment de gran popularitat. En 1713 va escriure un llarc poema, Cadenus and Vanessa, publicat com a llibre en 1726, que conté en el seu títul un anagrama i un neologisme. Cadenus és anagrama de Decà, Swift era deà/decà. El neologisme és Vanessa, en referència secreta a Esther Vanhomrigh. En les inicials del seu llinage i el seu nom (Van- i És-) va formar el seu renom. No existix registre algun del nom Vanessa abans d'açò.

Oficialment, les dos llunes de Mart (Fobos i Deimos) varen ser descobertes en 1877 per l'astrònom Asaph Hall, qui va poder vore-les des de l'Observatori Naval dels Estats Units, prop de Washington. No obstant, més de cent cinquanta anys abans Swift les havia descrit en prou exactitut en Els viages de Gulliver. Les coincidències en tamany, distàncies i velocitat de rotació en els satèlits mencionats en el relat són prou grans i, no obstant, l'òptica disponible durant la vida de Swift, no permetia vore eixos cossos celests tan chicotets i que se separen tan poc de l'esfera de Mart.

Curiosament Voltaire (1694-1778) també va mencionar als dos satèlits de Mart en la seua obra Micromegas, un conte publicat en 1752 que descriu a un ser originari d'un planeta de l'estrela Siri, i del seu companyer del planeta Saturn.

Per estes coincidències, els dos majors cràters en Deimos (d'uns 3 km de diàmetro cadascun) varen ser batejats com "Swift" i "Voltaire".

Bulo d'Isaac Bickerstaff[editar]

En l'edició de 1708 del seu almanac, John Partridge, astrolec molt conegut de la seua época, es va referir sarcasticament a la Iglésia d'Anglaterra com "La Iglésia infalible", lo que va atraure l'atenció del clerc Jonathan Swift.

Swift va inventar un personage fals, Isaac Bickerstaff, i va publicar en eixe pseudonim el seu famós Predictions for the Year 1708: “…yo pronostique solemnement que eixe vulgar escritor d'almanacs cridat Partridge, les prediccions dels quals són sempre vago, imprecises i errònees, morirà exactament el 29 de març, per lo que li recomane que pose els seus assunts en orde”.

Partridge va publicar en resposta una carta en la que assegurava que eixe Isaac Bickerstaff no era més que un astrolec de poca monta desijós de fama. El dia 30, Swift va publicar una atra carta anònima, en la que el supost autor relata cóm Partridge havia emmalaltit quatre dies abans i havia fallit en la seua residència a les 7:05 pm del dia 29 de març. La carta va ser publicada per atres escritors i periòdics, que la varen creure certa.

John Partridge es va afanyar a desmentir en una nova carta la mentira. Pero va ser inútil: el nom de John Partridge es va retirar del registre oficial, en lo que oficialment se li donava per mort, i tot lo món va creure que realment havia fallit, inclosos molts admiradors que es varen agrupar a la porta de la seua casa per a una vigília, i fins a enterradores que es varen acostar per a fer-se càrrec de les pompes fúnebres del famós astrolec.

A partir d'eixe moment, la carrera de John Partridge va caure en picat i va tindre que deixar de publicar el seu almanac en caure les seues vendes. Els seus detractors, que eren molts (puix Partridge havia indignat tant als seguidors de la Iglésia com a aquells la mort dels quals havia predit, als anti-whigs i a els que pensaven que l'astrologia era una completa patranya), varen continuar en el bulo com a venjança.

Swift va usar l'pseudonim de Bickerstaff per última volta en 1709 en Una reivindicació d'Isaac Bickerstaff. En ella aportava supostes proves de la mort de Partridge. Una d'elles, que era “impossible que cap home viu poguera haver escrit tanta bazofia“.

Obres principals[editar]

  • La batalla entre els llibres antics i els moderns (The Battle of the Books), 1704.
  • Història d'una barrica (A Tale of a Tub), 1704.
  • El comportament dels aliats (On the Conduct of the Allies), 1711.
  • El conte del tonel, 1713.
  • Cartes del panyero (Drapier's Letters), 1724.
  • Els viages de Gulliver (Gulliver's Travels), 1726.
  • Una modesta proposició per a impedir que els fills dels pobres d'Irlanda siguen una càrrega per als seus pares o per al país (A Modest Proposal), 1729.

Enllaços externs[editar]

Commons