Jordi Pujol

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Jordi Pujol en Eduardo Zaplana
Jordi Pujol en Eduardo Zaplana

Jordi Pujol i Soley (Barcelona, Espanya, 9 de juny de 1930) és un polític espanyol, d'orientació nacionalista catalana. Fon president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1980 i 2003 i president de Convergència Democràtica de Catalunya des de l'any 1974, aixina com president fundador de la federació de Convergència i Unió des de novembre de 2004, moment en que va deixar la presidència eixecutiva. És pare del polític Oriol Pujol, imputat per un delit de soborn i tràfic d'influències en un escàndal de corrupció conegut com el Cas ITV.[1][2]

Pujol fon detengut en l'any 1960 per les seues protestes contra el règim de Francisco Franco (sucessos del Palau de la Música Catalana) i condenat a set anys de presó, acusat d'organisar la campanya de l'oposició. Segons les seues declaracions fon somés a tortures durant la seua estada en la presó.[3] Va eixir de la presó despuix d'haver estat dos anys i mig, encara que va estar confinat durant un temps en Girona. Immediatament va començar una nova llínea d'activitat política en l'eslògan "construint el país". En açò pretenia aumentar el nivell de consciència nacional dels catalans i crear les institucions culturals i financeres suficients per al desenroll de Catalunya.

Fon president de Banca Catalana entitat que va quebrar i va tindre que ser rescatada per a no danyar als depositaris. Algunes fonts afirmen que el motiu que portà a la bancarrota fon la política de finançació del catalanisme.

En l'any 1974, Pujol va passar definitivament a l'esfera política quan va fundar el partit Convergència Democràtica de Catalunya , del que fon el primer secretari.

Fon triat president de la Generalitat de Catalunya per primera vegada el 24 d'abril de 1980, sent reelegit consecutivament en els anys 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999.

En l'any 1996 participà en el Pacte de Reus a on el Partit Popular valencià i Convergència i Unió pactaren la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la fusió de les llengües valenciana i catalana a canvi del recolzament polític de Convergència a José María Aznar.

Pujol es va retirar en l'any 2003, deixant el cap del partit (CDC) a Artur Mas.

Referències[editar]

Bibliografia[editar]

  • Pujol, Jordi; Cuyás, Emmanuel. Memorias (1980-1993): tiempo de construir, Destino, Barcelona, 2009.
  • Novoa, Josep María. Jaque al Virrey. Editorial Akal, Madrit, 1998.
  • Garcia Sentandreu, Juan. La gran estafa de l'AVLL. 2008. Imprenta la plaça, Valéncia, 2008.

Enllaços externs[editar]