José García Gómez

De L'Enciclopèdia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
José García Gómez
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Músic.
Naiximent: 1898
Lloc de naiximent: Castelló, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 1958
Lloc de defunció: Castelló, Regne de Valéncia, Espanya

José García Gómez, conegut en Castelló com Pepito Garcia, (Castelló, 1898-1958), va ser un músic i professor valencià. Autor del famós passodoble Rollo i Canya que s'interpreta durant les Festes de la Magdalena en la ciutat de Castelló.

Biografia[editar]

Les seues primeres classes musicals les va rebre del seu pare, pianiste de professió. El seu pare, García-Cubero, era un professor de prestigi en Castelló i va coincidir en unes audicions en el guitarriste vilarrealenc Tàrrega. Als nou anys ya tocava l'orgue en les Escoles Pies i als dotze va intervindre en un concert al piano en el Teatre Principal. Va obtindre per oposició una plaça de professor de piano en la Diputació i va crear la banda de música de la casa de Beneficència, aixina mateix va ser nomenat organiste de l'Ermitori de Lledó.

Creador de l'Orquesta Simfònica de Castelló, professor de l'Institut Francesc Ribalta, va conseguir gran popularitat, pero sobretot es va fer famós en guanyar el concurs convocat per l'Ajuntament de la capital de la Plana per a designar el passodoble que representaria a les festes fundacionals de la ciutat. Sense el seu Rollo i Canya serien impensables, en l'actualitat, molts dels actes de la semana gran.

El 22 de juliol de 1922, va contraure matrimoni en la Basílica del Lledó en la chicona Pepita Guinot Pascual, oficiant la cerimònia el bisbe de Sogorp, Lluís Amigó. La parella va establir la seua vivenda en el número 22 del carrer Núñez d'Arce i pronte la família va començar a incrustar-se en la ciutat. El matrimoni va tindre cinc fills, Josefina, José, Alejandro, Luis i María Lidón. Josefina és monja en la Consolació d'Almassora. José és un concertiste destacat que residix en Caracas, Veneçola. Alejandro es dedica també a la música.

Rollo i Canya[editar]

No m'el encendràs el tio per detràs

Anem anem, seguim tots a la processó

Seguiu avant, no vos deixeu cap rosegó

farem traguet a Sant Roc,

matarem lo cuc allí,

i després que dirà i després que dirà

que no som d'ací

Anem anem

Seguim tots a la processó

Seguiu avant, no vos deixeu cap rosegó

farem traguet a Sant Roc,

matarem lo cuc allí,

cantarem atres cançons i ballarem,

la tarara si, tarara no.

Roda i cavila a qui demanes,

trenca't les cames, busca qui te dixe dinés.

Paga el trimestre al propietari

de lo contrari,

se pert molt més, se pert molt més

¡¡¡ Som de Castelló !!!

la la ra la la la la la la ra la la la

Chorrocochoc, bresquillera i albercoc.

mon pare no té nas

Chorrocochoc, barriguera i correjot.

mon pare no té nas

ma mare és chata, ma mare és chata,

En la canya pel camí tots anirem

i de rollos també mos assesiarem

Tombatossals

menjarem confits i dolç torró

i a l'ermita pujarem

El tio Pep se'n va l'horta

¡Ole, pum!

Reconeiximents[editar]

El 14 de novembre de l'any 1967 l'Ajuntament de Castelló va adoptar l'acort de denominar Passage de José García el que unix el carrer D'Enmig en la Plaça Major. El passage durant l'història ha rebut diferents denominacions: Carrer del Forn, Carreró de la Presó o Passage del Mercat.

Referències[editar]