José Isbert

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
Pepe Isbert
Pepe Isbert.jpg
Pepe Isbert en “Bienvenido Mister Marshall”
Nom real José Enrique Benito y Emeterio Ysbert Alvarruiz
Naiximent 3 de març de 1886
Madrit
Defunció 28 de novembre de 1966
Madrit
Parella Elvira Soriano Picazo
Fill/s Matilde Isbert, María Isbert, José Isbert y Julia Isabel Isbert
Ficha en IMDb

José Enrique Benito y Emeterio Ysbert Alvarruiz,[1] més conegut com a Pepe Isbert (Madrit, 3 de març de 1886Madrit, 28 de novembre de 1966), fon un actor espanyol.

Biografia[editar]

Naixqué el 3 de març de 1886 en Madrit, encara que sempre estigué més vinculat al lloc d'orige de la seua família, en Tarazona de la Mancha (Albacete), a on trobà a la seua parella i residí regularment. En l'any 1903 treballava com a professor mercantil, i ocupava un lloc en el Tribunal de Contes, pero decidí deixar-ho per a dedicar-se a l'interpretació. En eixe mateix any, debutà com a actor en el Teatre Apolo de Madrit, en l'obra El iluso Cañizares canviant el seu llinage original pel llinage artístic d'Isbert. Fon traslladat llavors a la companyia del Teatre Lara, a on va conseguir grans reconeiximents.

Es casà en Elvira Soriano; es el pare de l'actriu Maria Isbert i yayo de Tony Isbert.

La seua primera aparició en la gran pantalla data de l'any 1912 en el curtmetrage Asesinato y entierro de don José Canalejas . En ella interpretà a l'anarquiste Pardiñas, responsable de l'assessinat del polític lliberal, José Canalejas.

Durant l'época del cine mut, la seua carrera estigué centrada en el teatre ya que no li agradava com a la majoria de les estreles, en molt poques aparicions en cine, i casi sempre secundaries. En l'arribada del cine sonor en els anys 1930, reaparegué en la comèdia de Florián Rey, La pura verdad (1931).

La seua verdadera i destacada popularitat l'obtingué en la seua permanència en les cartelleres teatrals que no per èxits en sí, va arribar a retirar-se dos voltes de la professió i a argumentar-lo públicament. Mai deixa d'actuar, excepte en el temps de la Guerra Civil, en la que a les dificultats de les circumstancies sumava la de ser un fervent catòlic en el Madrit roig. Feu un èxit de totes les comedies incomparables de Pedro Muñoz Seca, que conseguien passar de centenàries, puix cap de públic es resistia al geni de l'autor i a la lluentor entranyable de l'actor (foren inoblidables La Eme, Equilibrios, entre decenes). Pràcticament entre els anys 1920 i 1936 fon exclusiu del Teatre de la Comedia, en el carrer del Príncipe, i de les gires organisades per la companyia. També ajudà a l'èxit de les comedies de Jardiel Poncela, particularment Angelina o el honor de un brigadier.

En els anys 1930 rodà mija dotzena de títuls, entre els que destaquen ¿Cuándo te suicidas? (1931) de Manuel Romero, La bien pagada (1935) d'Eusebio Fernández Ardavín o El bailarín y el trabajador (1935), dirigida per Luis Marquina i basada en l'obra teatral de Jacinto Benavente.

En els anys 40 va guanyant popularitat en el cine, i aumentà el número de películes. Destaquem: Orosia (1943) Te quiero para mí (1944) i El testamento del virrey (1944), dirigides per Ladislao Vajda; Ella, él y sus millones (1944) de Juan de Orduña; El fantasma y doña Juanita (1945) de Rafael Gil i Pacto de silencio (1949), dirigida per Antonio Román.

Pepe Isbert en la película “Bienvenido Mister Marshall”

La seua etapa més prolífica fon en els anys 1950 i la primera mitat dels anys 1960 destacant sobre totes Bienvenido, Mr. Marshall (1953), en la que interpreta a l'entranyable i sort alcalde del poble, i Los jueves, milagro (1957), abdós de Luis García Berlanga, El Cochecito (1960) de Marco Ferreri, i El verdugo (1963), de nou en Berlanga, en guió de Rafael Azcona.

Entre els seus últims treballs, fon molt popular el seu paper de yayo en La gran familia (1962). La cinta va constituir un gran èxit, per ser el reflex d'una família comú i molt numerosa espanyola, i donà lloc a dos seqüeles, La familia y uno más (1965), i La familia, bien, gracias (1979), i una série de televisió, La gran familia... 30 años después , en les que no participà pero que contribuïren a prolongar la seua popularitat anys despuix de la seua mort. Quatre décades despuix de la seua desaparició, tot lo món reconeix la seua peculiar veu ronca cridant al seu net Chencho o arengant als veïns davant de l'arribada imminent dels americans.

Pepe Isbert va faltar en Madrit el 28 de novembre de 1966 a l'edat de 80 anys. Fon enterrat en el cementeri de Tarazona de la Mancha (Albacete).

La seua calcigada ha quedat no a soles en les sus películes, sino també en diversos premis en el seu nom a lo llarc de la geografia nacional. El més veterà es el premi concedit en el Festival de Cine de Humor de Peníscola. També els Amics dels Teatres d'Espanya (AMITE, www.amiteatros.es) entreguen en el seu nom el premi nacional de teatre José Isbert que han obtengut els més importants actors i actrius d'Espanya. Este guardó que s'entrega en Albacete en el Teatre Circo d'Albacete ha anat a parar en la seua XII edició a Nuria Espert.

La Filmoteca d'Albacete ha editat en l'any 2009 les seues memòries, titulades "Mi vida artística", escrites per el gran actor en els últims dies de la seua vida, en l'ajuda de la seua filla i també actriu, Maria.

Películes (selecció)[editar]

Referències[editar]

  1. Bonilla, J. J., Payán, M. J., López, J. L. y Villalba, S. M. (1998). Diccionario mundial de actores (en español). Madrid, España: Ediciones JC. ISBN 84-89564-19-1.

Enllaços externs[editar]