José Luis Olivas

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar

José Luis Olivas Martínez (Motilla del Palancar, Conca, Espanya - 1952) és un polític i advocat valencià d'orige castellà-manchec. Fon el tercer president de la Generalitat Valenciana de la nova etapa autonòmica, des del 24 de juliol de 2002 fins a les eleccions de l'abril de 2003. Posteriorment presidí el grup Bancaixa (2004-2011) qué baix el seu mandat es fusionaria en atres caixes d'aforro espanyoles com Caja Madrid per a crear (Bankia).

Biografia[editar]

José Luis Olivas Martínez naixqué el 13 d'octubre de 1952 en Motilla del Palancar (Província de Conca). Està casat i té dos filles. Cursà estudis de Dret en Madrit, especialisant-se despuix en Dret Internacional Públic. Arriba a Valéncia en 25 anys per a treballar en el despaig de l'advocat Emilio Attard, en el qual milità en el partit Unión de Centro Democrático (UCD) en la Comunitat Valenciana.[1] José Luis Olivas desenrollà l'activitat d'advocat també en Madrid i en Sueca (Ribera Baixa), i ha segut secretari general de la Federació Empresarial d'Hosteleria.

Activitat política[editar]

De 1977 a 1982, José Luis Olivas milità en la Unión de Centro Democrático (UCD), sent un dels seus fundadors. Fon Secretari d'Organisació d'UCD en Valéncia. En les primeres eleccions democràtiques municipals celebrades en Espanya el 3 d'abril de 1979 resultà elegit regidor de Valéncia i en decembre de 1981, és nomenat Director General de Pressuposts de la Conselleria d'Economia i Facenda de la Generalitat preautonòmica fins a decembre de 1982.

Ya integrat en el Partit Popular (PP), en les eleccions de 1987 i 1991 és triat novament regidor de l'Ajuntament de Valéncia, ocupant diversos càrrecs. En l'any 1990 resulta afectat en el Cas Naseiro i va a declarar davant del juge Manglano.[2]

En 28 de maig de 1995, el PP guanya les eleccions autonòmiques i José Luis Olivas és escollit Diputat a les Corts Valencianes. El nou president Eduardo Zaplana el nomenà conseller d'Economia i Facenda, convertint-se aixina en l'home fort de Zaplana tant en el govern com en el partit, a on ocupava la secretaria general regional des de setembre de 1993. Olivas estigué al costat de Zaplana fins a que este es marcha a Madrit com a Ministre de Treball i Seguritat Social en el govern de José María Aznar i Olivas es designat president interí de la Generalitat Valenciana el 24 de juliol de 2002 fins a esgotar la legislatura un any despuix. En les eleccions de maig del 2003 Olivas deixà la Generalitat Valenciana i la secretaria general del PPCV a Francisco Camps abandonant aixina la política.

Presidència de Bancaixa[editar]

José Luis Olivas és nomenat president de Bancaixa en giner de 2004. L'explosió de la crisis financera a finals de la década dels 2000 destapà la roïna situació en la qual es trobaven les caixes d'aforros com la CAM o la pròpia Bancaixa. Esta es va fusionar en Caja Madrid i en atres de menor tamany per a crear el Banco Financiero y de Ahorros (BFA), matriu de Bankia de la que Olivas fon nomenat Vicepresident i el també polític Rodrigo Rato president (com a dirigent de la caixa madrilenya).

En novembre de 2011, el Banc d'Espanya nacionalisa el Banc de Valéncia del qual Olivas era el president també, i provoca una crisis dins del BFA que desemboca en l'eixida d'Olivas de la vicepresidència, encara que este es nega a deixar la presidència de Bancaixa.[3] L'empresari valencià Francisco Pons el substituirà en la vicepresidència de Bankia a proposta de l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE).[4] Olivas es beneficià d'un pla de pensions de 2,9 milions d'euros que el seu càrrec de vicepresident comportava.

En maig de 2012 dimití Rodrigo Rato com a president del BFA i de Bankia a la volta que el Govern d'Espanya anunciava la seua intervenció i la caiguda de les accions en la bossa espanyola.[5]

Corrupció[editar]

En l'actualitat està sent investigat en el marc d'un cas de corrupció pel saqueig del Banc de Valéncia i es troba imputat pel presunt delicte d'apropiació indeguda, juntament en Domingo Parra (que era el seu conseller delegat) i Aurelio Izquierdo (que era director general de Bancaixa). Segons consta en la querella del FROB, els imputats pogueren provocar un perjui mínim de 120 milions d'euros a l'entitat a causa de diverses operacions de dubtosa racionalitat econòmica en el grup immobiliari de Ramón Salvador.[6]

El 28 de febrer de 2014, l'Audiència Nacional avala que continue l'investigació iniciada contra ell i el restant de la direcció del Banc de Valéncia, rebujant el recurs que havia presentat contra l'acte d'admissió d'una querella del FROB contra la que era la directiva del Banc de Valéncia. L'Audiència Nacional ssenyala que l'acusació ha proporcionat abundant documentació que ostenta una òbvia aparencia delictiva.[7]

Referències[editar]

  1. Error en el títul o la url.«» (en Espanyol). El País, 27 novembre 2011. [Consulta: 9 maig 2012].
  2. Olivas declara avant Manglano, ABC, 19/4/1990,
  3. Error en el títul o la url.«» (en Espanyol). El País, 30 març 2012. [Consulta: 9 maig 2012].
  4. Error en el títul o la url.«». Levante-EMV, 1 de desembre de 2011. [Consulta: 1 de desembre de 2011].
  5. Error en el títul o la url.«» (en castellà). Levante-EMV, 9 maig 2012. [Consulta: 9 maig 2012].
  6. Erro en la cita: L'element <ref> no es vàlit; puix no n'hi ha una referencia en text nomenada 2013-03-02-ElPa-1
  7. Erro en la cita: L'element <ref> no es vàlit; puix no n'hi ha una referencia en text nomenada 2014-02-28-ElPa-1