José Royo Gómez
| José Royo Gómez | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Geòlec | ||
| Naiximent: | 14 de maig de 1895 | ||
| Lloc de naiximent: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 30 de decembre de 1961 | ||
| Lloc de defunció: | Caracas, Veneçuela | ||
José Royo Gómez (Castelló de la Plana, 14 de maig de 1895 - † Caracas, Veneçuela, 30 de decembre de 1961) fon un geòlec valencià que, despuix d'exiliar-se a causa de la Guerra Civil, va desenrollar gran part de la seua activitat professional com a catedràtic universitari en Colòmbia i Veneçuela, a on algunes institucions porten el seu nom.
Fon el primer dinòlec d'importància en Espanya, en investigar entre els anys 1918 i 1927 diversos jaciments paleontològics del mesozoic de zones de la mitat oriental de la Península, especialment entorn al Sistema Ibèric.
Biografia[editar | editar còdic]
Fill del comerciant del carrer O'Donell de Castelló, José Royo, natural de Tronchón, Terol i de Rosa Gómez de Castelló pero de raïls familiars de Morella i Forcall, una família de posició acomodada. Fon l'únic fill del matrimoni, que naixqué el 14 de maig de l'any 1895 en un carrer que es coneixia com la Valla del carrer d'Amunt.
Estudià el bachillerat en l'antic institut de Santa Clara, ya desaparegut. Es traslladà a Madrit per llicenciar-se en Ciències Naturals. Sempre que podia tornava a Castelló per seguir en els seus estudis de geologia en les poblacions castellonenques, en la Magdalena, les Serretes, el Tossal Gros i el Collet, també en Morella i Cinctorres. Arreplegava fòssils, roques, insectes i plantes. Els seus coneiximents l'obriren les portes del Museu Nacional de Ciències Naturals a on ensenyava tot allò que havia anat trobant en els diferents jaciments.
Fon membre de la Real Societat Espanyola d'Història Nacional. També estigué present en la creació de l'Ateneu de Castelló en l'any [[1925].
Catedràtic i divulgador de les Ciències Naturals i especialment de la Geologia fon mestre del també geòlec castellonenc Vicent Sos Baynat. També fon director general de Mines. Estudià en profunditat la Serra d'Irta.
José Royo Gómez formà part del partit polític Acció Republicana i fon diputat en les Corts Constituents de l'any 1931. S'exilià a França pel conflicte bèlic i estigué un cert temps en Toulouse en la Facultat de Ciències i més tart se'n anà a Colòmbia a on fon professor de la Facultat de Bogotà i també en Veneçuela a on seguí el seus estudis i investigacions. Fon nomenat catedràtic titular de l'Universitat Central de Caracas a on tramità la seua doble nacionalitat. Fallí en Caracas en l'any 1961.
Obra[editar | editar còdic]
També fon un divulgador dels seus estudis i investigacions, publicà els seus treballs en revistes i llibres. La seua obra, composta de 123 títuls, inclou 6 publicacions d'ensenyança i divulgació científica, 72 estudis de paleontologia, 35 de geologia, 9 de mineralogia i petrografia i 2 de prehistòria.
- El Mioceno continental ibérico y su fauna malacológica (1922)
- La Sierra de Altomira y sus Relaciones con la Submeseta del Tajo (1926)
- Clave minerológica para la determinación de las especies más comunes (1928)
- Introducción a las ciencias geológicas: El cosmos, la tierra, los cristales, los minerales y las rocas (Caracas. Ministerio de Educación, 1974)