Josep Climent i Avinent

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Josep Climent i Avinent
Nacionalitat: Valenciana
Ocupació: Religiós
Naiximent: 11 de març de 1706
Lloc de naiximent: Castelló de la Plana, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 28 de novembre de 1781
Lloc de defunció: Castelló de la Plana, Regne de Valéncia, Espanya

Joseph o Josep Climent i Avinent (Castelló de la Plana, 11 de març de 1706 - † 28 de novembre de 1781) fon un religiós valencià, que fon bisbe de Barcelona entre els anys 1766 i 1775.

Biografia[editar]

En l'any 1706 naix en la ciutat de Castelló de la Plana, Joseph Climent. Quan, en l'any 1719, acaba els estudis de primeres lletres i de gramàtica, en Castelló, es trasllada a la ciutat de Valéncia i ingressa en la seua Universitat. En l'any 1722 obté el grau acadèmic de Mestre en Arts i en 1726 es llicencia en Filosofia i es prepara per a les oposicions a càtedra. En 1727 conseguix el grau de doctor en Teologia i un any més tart ocupa la càtedra anual de Filosofia Tomista, que manté durant sis anys. En l'any 1738 és nomenat mestre de pages de l'arquebisbe Mayoral i en 1740 rector de la colegiata de Sant Bartolomé, a on funda una escola de primeres lletres. Des de 1748 eixercix de canonge magistral en el Capítul de la Catedral de Valéncia, i durant 18 anys. En l'any 1754 mana construir una escola de primeres lletres, en la plaça del Rosari o de Peixcadors, en Castelló i un any més tart obté, del seu ajuntament, el permís per a edificar dos forns per a còure pa, en els que mantindre les escoles del barri de Sant Félix i de la plaça del Rosari.

En l'any 1766 és nomenat bisbe de Barcelona, càrrec que ostentarà fins a l'any 1775. Durant el seu episcopat depurarà la llitúrgia religiosa, de les pràctiques supersticioses i impulsarà una formació més sòlida per al clero. Climent es va convertir en un dels més ilustrats i prestigiosos prelats del sigle XVIII. També va renovar el pla d'estudis del Colege Episcopal, convertit en l'únic centre d'ensenyança superior de Barcelona, ya que la seua universitat fon suprimida per Felip V. També es va ocupar de les aules de Gramàtica i Llatinitat de la seua diòcesis i va fundar dèu escoles gratuïtes de primeres lletres i doctrina cristiana, en la ciutat de Barcelona (1767).

Aixina mateix va participar en intervencions socials d'envergadura -com la remodelació de l'Hospici (1772)- i va ordenar la construcció de la primera necròpolis, en l'actual recint del Poble Nou. També va promoure diverses iniciatives culturals, com la creació de la primera biblioteca pública de la Ciutat, en els fondos dels jesuïtes expulsats, els seus propis llibres i els que va manar adquirir a tal efecte. En l'any 1769 va propondre a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Per diversos acontenyiments ocorreguts en Barcelona, Climent es va adolir d'una tal injusta campanya contra la seua persona i va escriure al rei –Carles III- una llarga carta, presentant la seua renúncia a la mitra barcelonesa. L'intent de la Cort de suavisar la situació, oferint-li el bisbat de Màlaga, en l'argument de les seues quantioses rendes, que li permetrien practicar la seua generositat cap als més necessitats, no va fer canviar la decisió de Climent, que es va retirar al seu Castelló natal. El 28 de novembre de 1778, feu donació de tots els seus bens a la Fundació de la Casa d'Òrfens de Castelló, a través d'escritura pública. Va morir en Castelló el 28 de novembre de 1781 i fon enterrat en l'iglésia Major de Santa María –hui concatedral-.

Reconeiximents[editar]

En l'any 2006 es va celebrar el III centenari del seu naiximent, en les universitats de Castelló, Valéncia i Barcelona -i en la Facultat de Teologia de Catalunya-, que va culminar en la publicació d'un llibre commemoratiu. Aixina el Consell Valencià de Cultura (CVC) ha publicat el llibre Josep Climent i Avinent: antologia de texts, que profundisa en el seu pensament, a través dels seus escrits més emblemàtics.

Enllaços externs[editar]