Joseph Mallord William Turner

De L'Enciclopèdia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Joseph Mallord William Turner
Turner selfportrait.jpg
Nacionalitat: Britànic
Ocupació: Pintor
Naiximent: 23 d'abril de 1775
Lloc de naiximent: Londres, Regne Unit
Defunció: 19 de decembre de 1851 (76)
Lloc de defunció: Chelsea, Regne Unit

Joseph Mallord William Turner (Covent Garden, Londres, 23 d'abril de 1775[1] - Chelsea, Londres, 19 de decembre de 1851) fon pintor anglés especialisat en paisages. Fon considerat una figura controvertida en el seu temps, pero hui en dia és vist com l'artiste que va elevar l'art de paisages a l'altura de la pintura d'història.[2] Encara que és renombrat per les seues pintures a l'oli, Turner també és un dels grans mestres de la pintura paisagista britànica en aquarela. Està considerat comunment com "el pintor de la llum"[3] i el seu treball està considerat com un prefaci romàntic a l'impressionisme.[4]

Vida i carrera[editar]

Son pare fon un fabricant de peluques que més en avant es convertí en barber.

Sa mare, Mary Marshall, ama de casa, va anar perdent la seua estabilitat mental paulatinament sent jove, potser per la mort de la germana menuda de Turner, en l'any 1786. Ella va morir en 1804, reclosa en un psiquiàtric[5].

Possiblement esta situació va conduir a que el jove Turner fora enviat en 1785 en el seu tio matern a Brentford, un chicotet poble a l'oest de Londres, prop del riu Tàmesis. Allí Turner va mostrar per primera volta el seu interés per la pintura. Un any despuix va assistir a l'escola en Margate, en Kent, a l'est de Londres, en l'àrea de l'estuari del Tàmesis. En aquells dies ya havia realisat vàries obres, que varen ser exhibides en l'expositor del comerç del seu pare.

El temerari remolcat a dic sec, (1839).

Turner va entrar en la Royal Academy of Art en solament 14 anys. Va ser acceptat als 15, puix, a diferència dels seus contemporàneus, estava interessat en formar part d'esta. Al principi, va mostrar un entusiasta interés per l'arquitectura, pero la seua activitat pictòrica va ser estimulada per l'arquitecte Thomas Hardwick (junior). Sir Joshua Reynolds, president de la Real Acadèmia en aquell temps, va admetre a Turner abocant-ho definitivament al món de l'art. En 1790, despuix de solament un any d'estudi, una aquarela seua va ser acceptada per a l'exposició estiuenca de la Real Acadèmia d'aquell any[6]. El seu primer oli, Fishermen at Sea, va ser exhibit en 1796. Durant el resto de la seua vida, va expondre regularment en l'Acadèmia.

En la seua joventut va deprendre les tècniques de l'aquarela en companyia del pintor Thomas Girtin, en qui va colorejar vàries làmines per a ilustrar llibres de viage[7].

És comunment conegut com el pintor de la llum, renombrat no solament pels seus olis sino també com acuarelista, puix se li considera un dels fundadors de la pintura paisagística anglesa a aquarela.

Un dels seus quadros més famosos és El temerari remolcat a dic sec, pintat en 1839, depositat en la National Gallery de Londres. Vore també La branca dorada.

Turner va viajar molt per Europa, iniciant la seua travessia en França i Suïssa en 1802, estudiant en el Louvre de París, en el mateix any. També va visitar Venècia i Roma. Durant una visita a Lyme Regis, en Dorset, Anglaterra, va pintar una escena de tormenta, ara en el museu de Cincinnati, Ohio.

El naufragi, oli sobre llenç.

Conforme envellia, Turner es va tornar més excèntric. Va tindre pocs amics, llevat el seu pare, que va conviure en ell trenta anys, assistint-li eventualment en el seu estudi. El seu pare va morir en l'any 1829, lo que li va produir una fonda impressió, per la que va entrar en depressió[8].

Va morir en la seua casa en Cheyne Walk, en Chelsea, Londres, el 19 de decembre de 1851. Segons els seus desijos, va ser enterrat en la catedral de S. Pablo (St Paul's Cathedral), a on descansa al costat de Sir Joshua Reynolds. La seua última exposició en la Real Acadèmia va ser en 1850[5].

Estil[editar]

El talent de Turner va ser reconegut molt pronte, convertint-li en un acadèmic als 23 anys. Tal independència econòmica li va permetre innovar de manera sorprenent per a molts. D'acort en l'Història ilustrada de l'Art, de David Piper, les seues últimes pintures varen ser denominades fantastic puzles (trencacaps fantàstics)[9]. No obstant, Turner és reconegut com un geni: el crític anglés, John Ruskin, va descriure a Turner com l'artiste «que més commovedorament i encertadament pot medir el temperament de la naturalea»[9].

Turner és un pintor romàntic interessat en la filosofia sublim; retrata el sorprenent poder de la Naturalea sobre el ser humà. Fòcs, catàstrofes, afonaments, fenomens naturals són descrits pel pintor. En els seus llenços, constata que la humanitat no és més que un conjunt de peons de la Naturalea. Com atres romàntics, considera el paisage natural com un reflex del seu humor. Turner va mostrar el poder violent de la mar, com en Dawn after the Wreck (1840) o el Barco d'Esclaus, 1840.

Els seus primers treballs, com Tintern Abbey (1795) o Venècia: S. Giorgio Maggiore (1819), conserven les tradicions del paisagisme anglés. No obstant, en Aníbal travessant els Alps (1812), el seu émfasis en el poder destructor de la naturalea ya comença a sorgir. El seu peculiar estil de pintura, el qual es caracterisava per l'us de tècniques exclusives de l'aquarela en l'eixecució de les seues obres pictòriques a l'oli, generava lluminositat, fluïdea i efectes atmosfèrics efímers[9].

En els seus últims anys, va amprar cada volta menys olis, i es va centrar en la llum pura, en els colors del reflex. Eixemples d'este estil tardà són visibles en Pluja, vapor i velocitat pintat en (1844), a on els objectes són vagament reconeixibles.

Turner, junt en John Constable, va ser un estandart de la pintura anglesa en els seus últims anys[10], i va ser popular en França també. Els impressionistes varen estudiar cuidadosadament les seues tècniques, per a dilucidar el poder dels seus llenços. En l'era de l'art modern, fins a l'art abstracte s'ha vist influenciat per ell[11].

S'ha sugerit que els alts nivells de cendra en l'atmòsfera durant 1816 varen poder inspirar el treball de Turner[12][13].

Obres selectes[editar]

Steam-Boat off a Harbour's Mouth in Snow Storm , 1842

Llegat[editar]

L'incendi de les Cambres dels Lors i dels Comuns (1835).

Turner va deixar una generosa fortuna que va desijar que fora invertida en ajudar a lo que ell cridava artistes desmarjats. El llegat de la colecció va permanéixer en la nació britànica, que va construir en la que fora la seua casa una galeria especial. Despuix de problemes governamentals, vintidós anys despuix de la seua mort la seua colecció va ser enviada a museus fòra de Londres, per lo que va començar a disgregar-se en contra dels desijos de Turner. En 1987, la major part de la colecció estava en la Clore Gallery, en la Tate Gallery, pero el seu disseny va ser fortament criticat.

Existix un prestigiós premi anual, el Premi Turner, creat en el seu honor en 1984, que s'ha tornat controvertit lloc que promociona un art no conectat en la tècnica de Turner. Una exhibició àmplia, "Turner's Britain", ha viajat al voltant del món, i va ser penjada en el museu de Birmingham del 7 de novembre de 2003 al 8 de febrer de 2004.

En 2005 el Temerari va ser triat com el millor quadro anglés en una votació pública organisada per la BBC [2].[3]. En abril de 2006, Christie's va traure a subasta un quadro en una vista de Venècia, el qual es va vendre per 35,8 millons de dólars americans, marcant un nou récort per a Turner. El comprador va ser un magnat de cassinos de Las Vegas cridat Stephen Wynn. En 2010 el Museu J. Paul Getty de Califòrnia va pagar 35,7 millons de dólars per una Vista de Camp Vaccino en Roma, roçant per tant el récort abans citat.

Turner en el cine, teatre i televisió[editar]

Leo McKern va interpretar a Turner en The Sun is God (1974), una producció britànica de Thames Television dirigida per Michael Darlow. L'episodi va ser emés el 17 de decembre de 1974, durant el bicentenari de l'exhibició de Turner en Londres.

En giner de 2011 es va estrenar en el teatre Arcola de Londres The Painter, una obra de teatre biogràfica sobre la seua vida escrita per Rebecca Lenkiewicz.

El director britànic Mike Leigh va escriure i va dirigir Mr. Turner, un biopic sobre els últims anys de la vida de Turner, película estrenada en 2014. El film va ser protagonisat per Timothy Spall en el paper de Turner, Dorothy Atkinson, Marion Bailey, i Paul Jesson, i va ser nominada a la Palma d'Or en el Festival de Cannes de 2014, guanyant Spall el premi al millor actor.

Referències[editar]

  1. Senya exacta discutida
  2. "At the turn of the 18th century, history painting was the highest purpose art could serve, and Turner would attempt those heights all his life. But his real achievement would be to make landscape the equal of history painting." Lacayo, Richard, The Sunshine Boy, TIME Magazine, 11 October 2007. [1]
  3. Turner, Joseph Mallord William National Gallery, London
  4. «Joseph Turner». Consultat el 21 de mayo de 2010.
  5. 5,0 5,1 «Conferencia sobre la acuarela inglesa». Consultat el 21 de mayo de 2010.
  6. «Reproducciones de cuadros y pinturas de Joseph Mallord William Turner». Consultat el 21 de mayo de 2010.
  7. Robb 1951, pàg. 725.
  8. «Joseph Mallord William Turner» (en inglés). Consultat el 21 de mayo de 2010.
  9. 9,0 9,1 9,2 Piper 2004, pàg. 320. Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre "Piper1" está definido varias veces con contenidos diferentes
  10. http://www.museodelprado.es/enciclopedia/enciclopedia-on-line/voz/pintura-britanica-de-hogarth-a-turner/
  11. «Claude Monet, impresionista y abstracto». Archivat des d'el original, el 24 de noviembre de 2015. Consultat el 21 de mayo de 2010.
  12. «Volcanes y clima. 1816, un año sin verano en el Hemisferio Norte». Consultat el 21 de mayo de 2010.
  13. «MAESTRO DE ATMÓSFERAS - William Turner». Consultat el 21 de mayo de 2010.
  14. http://michanforo.net/lluvia-vapor-y-velocidad-el-gran-ferrocarril-del-oeste-t5405.html

Bibliografia[editar]

  • Piper, David (2004), The illustrated history of art, Bounty Books, Londres, 0-7537-0908-2
  • Robb, David (1951), The Harper History of Painting: The Occidental Tradition, Harper & Brothers, Nova York, 517655