Judes Valentins

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Judes Valentins o en castellà Judas Valentinos, és el títul d'un llibre, editat en l'any 1991 per l'autor J.P. Valencianos (pseudònim), que recull tota la problemàtica social valenciana respecte a la política, la cultura i el conflicte llingüístic valencià durant els anys 70 i 80 del sigle XX.

En el llibre apareixen notícies i artículs de prensa i d'atres publicacions, d'afamats i prestigiosos personages que opinen sobre la temàtica cultural valenciana, les senyes d'identitat valencianes i la llengua valenciana front als atacs del pancatalanisme.

El llibre per si mateix és una joya i d'a on se pot traure molta informació i documentació. Conté un index i una extensa bibliografia.

Ficha del llibre[editar | editar còdic]

Títul: Judes Valentins

Autor: J.P. Valencianos

Editorial: Arts Gràfiques Garcia Besó

Lloc i any: Valéncia, 1991, 3ª edició.

ISBN: 5035616.

Relació de personages[editar | editar còdic]

La relació de personages que defenen la cultura i llengua valencianes i que apareixen en el llibre és molt extensa, be per artículs publicats o en notícies de prensa en les que apareixen citats, citem els més rellevants:

Relació d'entitats[editar | editar còdic]

Relació de periòdics i revistes[editar | editar còdic]

Periòdics[editar | editar còdic]

En el llibre apareixen artículs i notícies dels següents periòdics, alguns d'ells ya desapareguts:

Revistes[editar | editar còdic]

Pancatalanisme[editar | editar còdic]

El llibre Judes Valentins fa referència a colectius i personages pancatalanistes que apareixen en les notícies de prensa per les seues accions en contra de la cultura i llengua valencianes, com:

Colectius[editar | editar còdic]

Relacionem els colectius més rellevants:

Personages[editar | editar còdic]

Relacionem els personages més rellevants:

Cites[editar | editar còdic]

Si els escritors de llengua valenciana pensen tot aço del catala, llogic es que intentaren esmenar-ho per mig dels seus llibres i escrits, fent lo possible per a que els catalans adoptaren com a millor la llengua valenciana, cosa que feren. Molts classics valencians ensenyaven a les ciutats principals de Catalunya i sur de França, i cal pensar que on estaven, anaven sembrant la seua bona diccio i parla valenciana, i més directament als seus discipuls, per lo que la seua sabuderia va fructificar doblement i va ser collita que arribà a tots, fent del nostre idioma la llengua més famosa d'aquella epoca, entre les llengües europees.
Judes Valentins pag. 295, de J.P. Valencianos (RACV, Valéncia, 1991)