Kuomintang
| 中國國民黨 Partit Nacionaliste Chinenc Kuomintang | |
|---|---|
| |
| President | Eric Chu |
| Líder | |
| Portaveu | |
| Fundació | 24 de novembre de 1894 (Societat per a la Regeneració de China) 20 d'agost de 1905 (Aliança Revolucionària) 25 d'agost de 1912 (Kuomintang) 8 de juliol de 1914 (Partit Revolucionari Chinenc) 10 d'octubre de 1919 (Partit Nacionaliste Chinenc Kuomintang) |
| Dissolució | |
| Sèu | Avinguda Pa-to 232-234, secció 2, districte de Chung-shan, T'ai-pei, T'ai-wan, República de China |
| Ideologia política | Tres Principis del Poble Nacionalisme chinenc Republicanisme Socialisme (històric) Anticomunisme Conservadurisme Reunificació chinenca |
| Afiliació internacional | Unió Internacional Demócrata |
| Partits que la componen | |
| Web | www.kmt.org.tw |
El Kuomintang o KMT (chinenc tradicional: 中國國民黨, chinenc simplificat: 中国国民党, pinyin: Zhōngguó Guómíndǎng, Wade-Giles: Chung-kuo Kuo-min-tang, lliteralment «Partit Nacionaliste Chinenc») és un partit polític nacionaliste chinenc de la República de China fundat despuix de la Revolució de Xinhai de 1911. Esta va comportar a l'abdicació de Puyi en l'any 1912, últim emperador de la dinastia Qing, i l'abandó del govern imperial pel republicà.
Actualment, està considerat com un partit conservador, membre de l'Unió Internacional Demócrata (a la que pertanyen partits com el Partit Conservador britànic, el Partit Republicà dels Estats Units i el Partit Popular espanyol).
Inicis (1912-1926)[editar | editar còdic]
El KMT va ser fundat en la província de Cantón en agost de 1912, per l'unió de varis grups revolucionaris, com el moderat Tongmenghui. Els seus fundadors varen ser Sun Yat-sen (el seu primer líder) i Song Jiaoren. Inicialment, era un partit democràtic nacionaliste socialiste moderat, que va guanyar per majoria les eleccions parlamentàries d'eixe mateix més.
En 1913, el president chinenc Yuan Shikai, que havia aplegat a president com a conseqüència del pacte per a que l'emperador abdicara, i el govern del qual era cada volta més autocràtic, va illegalisar el partit, expulsant-ho del govern i el parlament, i va fer assessinar a Song.
El KMT va establir en 1918, despuix de la Primera Guerra Mundial un govern revolucionari opositor en Cantón (sur de China). En la seua busca de reconeiximent internacional, va aplegar a enviar una delegació a la conferència que va donar lloc al Tractat de Versalles, pero solament va obtindre el respal de l'URSS.
En el seu primer congrés nacional (1924) es varen admetre delegats de molts grups aliens al Kuomintang, inclosos representants del Partit Comuniste de China. En ell es varen assumir les idees de Sun de que la reconstrucció nacional de China devia començar en un govern militar, seguida del govern del KMT, per a aplegar finalment a la sobirania popular. Ademés, es varen adoptar com a ideologia bàsica els nomenats "tres principis del poble" (三民主义 en chinenc simplificat, 三民主義 en chinenc tradicional i Sān Mín Zhǔyì en pinyin): nacionalisme, democràcia, i benestar del poble.
El poder dels comunistes en el KMT es va incrementar enormement. Agents de la Komintern com Mijaíl Borodin i V. K. Blücher, varen ajudar a reorganisar i consolidar el partit, segons l'ideari del Partit Comuniste de l'Unió Soviètica. Aixina, el KMT va adoptar una estructura [[Lenin|leninista que continuaria fins als anys 90. Ademés, el Komintern va ordenar al Partit Comuniste Chinenc recolzar al Kuomintang, animant als seus membres a pertanyer a abdós partits, en la finalitat de formar un front unit. Els consellers soviètics varen ajudar també a formar un institut polític per a formar experts en propaganda i movilisació de les masses.
Durant la guerra civil (1926-1949)[editar | editar còdic]
Despuix de la mortde Sun Yat-sen en l'any 1926, el seu successor, el general Chiang Kai-shek va llançar l'Expedició del Nort en contra del govern de senyors de la guerra de Pequín, partint des de Cantón, en la finalitat d'unificar tota China baixe el KMT. Despuix d'una pausa momentànea en Shanghái en 1927 per a porgar als comunistes del partit, va començar la Guerra Civil China. Les forces del Kuomintang varen conquistar Pequín en 1928, lo que els va guanyar el reconeiximent diplomàtic internacional. Aixina va començar el periodo de "tutela política" preconisat per Sun, durant el qual el partit devia educar al poble sobre el funcionament de la democràcia i els seus drets polítics.
Finalment, els comunistes varen ser obligats (entre 1934 i 1935) a abandonar les seues bases en el sur i centre del país, i establir atres noves en el noroest. El Kuomintang va continuar la guerra, ignorant la creixent amenaça japonesa fins que el nort de China va ser invadit per ells en 1937. Aixina, el periodo de tutela, que es va caracterisar per la corrupció i la burocràcia, no va finalisar en 1935, com estava previst. Ho faria en 1947, en la promulgació d'una nova constitució que permetia la participació de certs partits menors. En qualsevol cas, el control del KMT a nivell local i provincial mai va ser complet.
Despuix de la derrota japonesa en la Segona Guerra Mundial, la guerra en els comunistes, que operaven des de les seues bases en Manchuria i el nort de China, es va intensificar, mentres l'inflació es disparava. Els intents de mediació de Estats Units varen ser un fracàs. Chiang va decidir defendre els centres industrials i financers, deixant el camp en mans dels comunistes, i finançant-se en les reserves taiwaneses de sucre i arròs. En els sanguinosos enfrontaments, l'eixèrcit nacionaliste va sofrir una série de derrotes que varen fer que els comunistes controlaren per a 1949 la major part de la China continental.
El Kuomintang i els restants del seu eixèrcit es varen retirar en l'estiu de 1949 a l'illa de Taiwan.
Governant Taiwan (1949-2000)[editar | editar còdic]
El Kuomintang va restablir en l'any 1950, en el respal econòmic nortamericà, un règim autoritari en Taipei, en totes les seues atribucións, reclamant la sobirania sobre tota China, i baix lleis d'emergència que detenien els processos democràtics fins que es recuperara el continent. L'illa va sofrir llavors el nomenat "Terror Blanco" o repressió política a càrrec del KMT.
La República de China, nom de l'estat taiwanés (a l'estat continental comuniste se li crida República Popular China) va conservar el seu lloc en les Nacions Unides fins a 1971. Despuix de la mort de Chiang en 1975, el seu fill Chiang Ching-kuo va prendre les regnes del partit, fins que va morir en 1988. El seu successor, Lee Teng-hui, va ser el primer taiwanés que va liderar el partit.
En els anys 70, el Kuomintang va començar a permetre eleccions parcials, en la finalitat de reemplaçar als seus envellits representants. Aixina, encara que seguien sense permetre's partits opositors, es varen tolerar candidats no pertanyents al KMT, nomenats (dǎngwài en pinyin, 党外 en chinenc simplificat i 黨外 en chinenc tradicional). En els 80, el partit se centraria en deixar de ser un partit en un sistema de partit únic per a convertir-se en un de molts en una democràcia en molts partits, i en "taiwanisarse".
Finalment, Lee va declarar el fi de la llei marcial en 1991, moment en que varen tindre que enfrontar-se en el Partit Demòcrata Progressiste (PDP). Lee va desnugar les ires de la República Popular de China i gran part de l'electorat en defendre les relacions de "estat a estat" en el govern continental, lo que va ser associat en la independència de Taiwan.
En 1994 el KMT va sofrir una escissió menor, que va donar lloc al Partit Nou, que en la pràctica desapareixeria en les eleccions llegislatives de 2001.
El Kuomintang havia creat un vast imperi empresarial compost per bancs, empreses d'inversions, petroquímiques, i emissores de radi i televisió. Per a l'any 2000 era el partit polític més ric del món, en una fortuna estimada de més de sis mil millons de dólars nortamericans. Aixina, quan Lee va arrasar en les primeres eleccions presidencials taiwaneses de 1996, el KMT va ser acusat de comprar vots i estar implicat en el "or negre" (terme taiwanés per a la corrupció).
En l'any 1999 el partit va sofrir una atra escissió quan James Soong (antic secretari general), molest en la nominació com a candidat per a les eleccions de 2000 de Lien Chan, ho va desafiar, sent expulsat junt en els seus seguidors del partit, donant lloc al Partit Poble Primer (PPP). Finalment, el líder opositor Chen Shui-bian, del Partit Demòcrata Progressiste (PDP) va guanyar les eleccions, quedant Lien tercer despuix de Soong.
Actualitat[editar | editar còdic]
Lien es va alluntar de les polítiques separatistes de Lee per a adoptar una política més favorable a una reunificació, en la finalitat d'evitar desercions cap al partit de Soong. Açò va fer que Lee dimitira de la direcció del KMT, i fora expulsat a l'any següent, en acusar als seus líders d'intentar vendre Taiwan a Pequín. Açò va donar lloc a la formació de l'Unió Solidària de Taiwan.
Tot açò va debilitar enormement al partit, que perdia molts votants a favor dels partits de Soong i Lee. Pronte, la riquea del KMT va començar a ser vista com un problema més que una ventaja, lo que va fer que el partit renunciara a gran part de les seues possessions, encara que açò no va impedir les acusacions en les presidencials de 2004 de que havien retengut possessions adquirides illegalment.
El moment electoral més baix del Kuomintang va ser quan varen perdre la majoria en el parlament en les llegislatives de decembre de 2001. Posteriorment, obtindrien bons resultats en les eleccions municipals de 2002, moment des d'el que s'aliarien en el Partit Poble Primer (PPP), per a formar la Coalició pan-blau.
Recentment, les relacions entre la Coalició i el Partit Comuniste de China han millorat, havent olts contactes entre abdós. Actualment, el Kuomintang afirma que s'opon a qualsevol decisió immediata sobre l'unificació o l'independència i preferix vore resolt el tema per les futures generacions.
L'Aliança Pan-Blau es va presentar a les presidencials del 20 de març de 2004 en Lien com a candidat a la presidència i Soong a la vicepresidència. La vespra de les eleccions, Chen Shui-bian, independentista del PDP, va ser ferit lleu en un atentat. Al sendemà, l'Aliança Pan-Blau va ser derrotada pel PDP per menys de 30.000 vots (0,2% dels vots), #lo que va fer que demanaren un reconte dels vots, i acusaren a Chen de simular el seu atentat. El reconte de vots va revelar l'existència de 40.000 vots dubtables, dels quals la majoria eren per al PDP, a pesar de lo que no s'han anunciat noves eleccions.
Recentment, s'ha anunciat la fusió del KMT i l'PPP. En les eleccions llegislatives de l'11 de decembre del 2004 en Taiwan la coalició pan-blau (favorable a una eventual reunificació en China) liderada pel Kuomintang va guanyar 114 escans en el Yuan llegislatiu front als 101 de la coalició pan-vert (favorable a la independència de Taiwan) liderada pel Partit Democràtic Progressiste. Entre el 26 d'abril i el 5 de maig de 2005 el Kuomintang va realisar un viage històric a la República Popular China nomenat també "visita de pau a China" i els seus militants es varen trobar en el President de China Hu Jintao i en varis membres del Partit Comuniste de China i abdós es varen comprometre a treballar junts per la reunificació pacífica de China i Taiwan.
El 16 de juliol de 2005, Ma Ying-jeou va guanyar l'elecció com a nou líder del Kuomintang rellevant a Lien formalment en el 17º congrés del partit en agost.
En les eleccions llegislatives del 12 de giner de 2008, el Kuomintang va conseguir 81 dels 113 escans llegislatius front a 27 del gobernant Partit Progressiste Democràtic.
Per a les eleccions presidencials de 2008 en Taiwan, el Kuomintang va presentar la candidatura presidencial de Ma Ying-jeou, que va guanyar en prop del 58% dels vots.
L'oficialiste Partit Kuomintang de Taiwan, pròxim a China, va guanyar 64 escans del Yuan llegislatiu en el 44.5% dels vots en les eleccions llegislatives taiwaneses de 2012
El President de Taiwan Ma Ying-jeou va ser reelegit per a les eleccions presidencials taiwaneses de 2012 en el 51.60% dels vots.
El 17 de giner de 2015, Eric Chu Lip Lun va ser electe president del Kuomintang sense oposició.