L'Alt Millars

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
L'Alt Millars
País Espanya
Província Castelló
Capital Cirat
Municipi 22
Àrea 647 km²
Mapa del Alto Mijares.svg

L'Alt Millars és una comarca de l'interior de la província de Castelló, en la Comunitat Valenciana (Espanya). La seua capital no oficial és el municipi de Cirat, (encara que el municipi més gran i de major activitat és Montanejos).

Geografia[editar]

Llimita pel nort en la comarca del L'Alcalatén, a l'est en La Plana Baixa, al sur en L'Alt Palància, i a l'oest en la comarca Gúdar-Javalambre (en la província de Terol). La conca alta del riu Millars traça gran part de l'orografia montanyosa d'esta comarca.

Els relleus propis del Maestrat, taules i moles sobre substrat caliç delineats per barrancs encixats, finalisen practicament en la comarca de l'Alt Millars.

De primordial importancia és estudiar l'orografia ya que cal senyalar per a evidenciar la seua rellevancia, que el 90 per 100 de la superficie comarcal te cotes per damunt dels 500 m. Al nort el massiç de Penyagolosa forma una barrera entre la comarca i les terres més occidentals de la comarca de Penyagolosa (Vistabella, Chodos, Adzaneta). És d'obligada referencia citar l'altitut del cim de Penyagolosa ya que en els seus 1.813 m., és la més alta de la Comunitat Valenciana, despuix del pic Calderon en la Serra de Javalambre, que es situa en el llimit del terme municipal de Pobla de Sant Miquel en Terol. Al sur discorix en direcció NO-SE, la serra d'Espadan que s'estén des de Pina fins Eslida. Entre les dos formacións montanyoses, el terreny presenta una altitut elevada, sent travessats pels profunts talls excavats per la ret hidrografica.

Rius[editar]

La ret fluvial està dominada pel riu Millars del qual regim aplega a un nivell de suficiencia tot l'any gracies a que replega les precipitacions de les serres terolanes, en especial Gudar i Javalambre. Al baixar de l'erm de Terol el Millars s'encaixa considerablement donant lloc en el tram entre Puebla de Arenoso i Montanejos a una profunda gola de gran valor paisagístic. El curs del riu a lo llarc de la comarca està molt aprofitat per a fins hidroelectrics com ho demostra la proliferació d'embassaments existents: Arenoso-Montanejos, Cirat i Vallat.

L'afluent més important que rep el Millars és el riu Villahermosa que travessa la comarca en direcció nort-sur i s'unix al principal en Vallat. Prove de Terol, a on replega aigües de la zona oriental de la Serra de Gudar i de la Serra dels Monegros. El restant d'afluents són barrancs de menor importancia: Maimona, Montan, Palos, Pequeño, etc. Tots estos rius i barrancs han llaurat en els materials cretacius de la comarca fondos talls i estretes valls que configuren un element important del paisage.

Clima[editar]

El clima dels Alts de Millars mante les caracteristiques mediterranees continentals, suavisats en les zones baixes, a on la mija en giner és de 6 a 8 graus i en el més d'agost de 22 a 24 graus, en els erms occidentals les temperatures són més baixes en miges inferiors als 450-600 mm. anuals, si be esta última cantitat és superada en les serres més altes.

Llengua[editar]

Vore també: Predomini llingüístic

La comarca es troba situada en l'àmbit llingüístic del idioma espanyol.

Vore també[editar]


Comarques de la Comunitat Valenciana
L'Alacantí · L'Alcoyà · L'Alcalatén · L'Alt Maestrat · L'Alt Millars · L'Alt Palància · L'Alt Vinalopó · El Baix Maestrat · El Baix Segura · El Baix Vinalopó · El Camp de Morvedre · El Camp de Túria · El Canal de Navarrés · El Comtat · La Costera · La Foya de Bunyol · L'Horta Nort · L'Horta Oest · L'Horta Sur · La Marina Alta · La Marina Baixa · Els Ports · La Plana Alta · La Plana Baixa · La Plana d'Utiel · El Racó d'Ademús · La Ribera Alta · La Ribera Baixa · La Safor · Els Serrans · L'Horta de Valéncia · La Vall d'Albaida · La Vall de Cofrents · El Mig Vinalopó