L'Avellà

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar

L'Avellà és un parage ple d'encant que pertany al terme municipal de Catí situat a uns 5 quilòmetros de la població.

L'Avellà és un Santuari-Balneari rodejat de montanyes que oferix una excelent vista de boscs de carrasques milenàries, situat en un clot a uns 900 metros d'altitut junt a un santuari d'antiga devoció i a on se troba un balneari que es beneficia de les preciades aigües que brollen de l'alvertent junt a l'ermitori.

El conjunt del Santuari o Balneari de la Mare de Deu de l'Avellà està format per l'ermita, un hostal adjunt i la Font de l'Avellà. Al rededor ha sorgit tota una indústria del turisme i de l'aigua, en una Fonda, la Casa de Banys, apartaments turístics i una planta embotelladora.

Des de Catí es pot eixir pel Prigó de l'Avellà i començar una progressiva ascensió pel Camí Vell o per la carretera fins a arribar a l'Avellà.

  • L'Ermita o Santuari. L'actual ermita de la Mare de Deu de l'Avellà es va construir a principis del sigle XVIII, substituint a l'anterior que datava del sigle XVI. En el seu interior destaquen els frescs de Pascual Mespletera que cobrixen la volta i les parets del santuari.
  • Alvertent. Junt a l'ermitori hi ha un alvertent d'a on brolla l'aigua, la fama del qual era ya coneguda pels àraps. L'aigua brolla d'un ullal d'una roca calcinosa, a on la tradició oral situa la miraculosa aparició de la Mare de Deu de l'Avellà. El naiximent d'aigua sulfurosa està declarat d'utilitat pública des de l'any 1928, posseïx propietats curatives per a la pell i el renyó. L'aigua de l'Avellà és l'aigua de Catí, és famosa per les seues propietats, digestiva, diürètica i dermatològica, de gran prestigi en la comarca del Maestrat i Castelló.
  • Balneari. En eixe mateix lloc també es va construir la casa de Banys, que fon l'orige del actual balneari.

Per als catinencs és un lloc sagrat i venerat per la miraculosa aparició de la Verge.

Des de l'Avellà es poden efectuar passejades per tota la serra. Alguns s'atrevixen a aplegar fins a l'ermita de Santa Llúcia, en Salvasoria i els més jóvens no desdenyen la possibilitat d'acostar-se fins a Gibalcolla, per a passar la jornada en la finca a on pasten les resses braus i l'eguada.

Vore també[editar]

Enllaços externs[editar]