La Font de la Figuera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Plaça Major de La font de la Figuera

La Font de la Figuera és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en el suroest de la província de Valéncia, en la comarca de La Costera. Conta en 2.038 habitants (INE 2019).

Geografia[editar]

Situat en la capçalera del vall de Montesa, en el sector oest de la Serra Grossa , en l'extrem suroest de la província de Valéncia, en el llímit en les províncies d'Alacant (en el terme municipal de Villena) i d'Albacete, Castella-La Mancha (en el terme municipal d'Almansa).

El riu Canyoles naix en el terme, creuant-lo d'oest a est. Drenen el territori els barrancs d'El Puig, Rojo, Caicón, Fonsanta i Basal.

Les altures més destacades són el pic del Capurucho, en 901 m., i a proximitat d'esta, la Penya Foradada (978 m). La montanya de l'Alt de la Silla, (1.004 m.), marca el llímit en el terme municipal d'Almansa en el que compartix el port d'Almansa (un dels 17 passos naturals de la Península Ibèrica).

En les zones forestals del Serre i dels Cloches poden observar-se eixemplars de cabra salvage.

La vila es troba edificada sobre uns turions que són contraforts del montanya Capurucho, que s'alça enfront d'ella.

Localitats llimítrofs[editar]

El terme municipal de La Font de la Figuera llimita en les localitats següents: Énguera, Fontanars i Moixent de la província de Valéncia, Villena de la província d'Alacant i Almansa de la província d'Albacete, Castella-La Mancha.

Comunicacions[editar]

S'accedix ad esta localitat, des de Valéncia, a través de l'A-7 (fins a Xàtiva) i es contínua per l'A-35 per a enllaçar en la N-344. Des de l'altiplà s'accedix a través del port d'Almansa per l'A-35 per a enllaçar també en la N-344.

Molts camions i d'atres vehículs que fan la ruta Alacant-Valéncia per l'interior aprofiten l'autovia Alacant-Madrit (A-31) fins a l'altura de Capdet de les Fonts; ací agarren la N-344 que transcorre pel núcleu urbà de La Font de la Figuera i finalment prenen l'Autovia Almansa-Xàtiva (A-35) i continuen despuix per l'A-7 fins a Valéncia. Per a evitar estos inconvenients i dotar d'unes millors infraestructures a Espanya, està aprovada pel Govern l'Autovia A-33 que va des de La Font de la Figuera a Blanca en la regió de Múrcia.

També conta en estació de ferrocarril de la llínea de Valéncia-Albacete-Madrit. (RENFE).

Història[editar]

Cap de cavall ibera de la Font de la Figuera (M.A.N.).

Els restants més antics d'ocupació humana en este terme pertanyen al neolític. Són ceràmiques impreses trobades en la Cova Santa del Capurucho i, possiblement, els fulls i gavinets de sílex apareguts en els Perches de Barberá.

La cultura ibèrica està representada per un important poblat que hi ha en la Mola de Torró, en ceràmiques àtiques de verniç negre i ibèriques en decoració geomètrica pintada, semblants a les de la Bastida dels Alcuses.

Hi ha abundants vestigis de la romanisació: monedes en la Cova de la Moneda de la Penya Foradada i una possible vila rústica en Els Campetes ha proporcionat diverses lluernes, ceràmica abundant i pedres de molí.

L'actual població va sorgir en la Carta de Poblament del 1301 en una partida de Moixent on hi havia un brollador que brollava al peu d'una figuera. Gonzalo García i quaranta pobladors més se varen establir allí segregant el lloc de Moixent. En 1348, se va constituir la baronia del seu nom de la que varen ser titulars els senyors de Moixent. En l'any 1548 va passar, per donació, als Lladró de Vilanova, i més tart als Mendoza, Ducs de l'Infantat, als Zúñiga, Ducs de Béjar, i als comtes d'Albatera. Finalment, en l'any 1737, per una concòrdia, va passar a les mans dels marquesos de Dosaigües. A principis del sigle XVIII tenia 675 habitants, aumentant la seua població de manera espectacular en el dit sigle: 2.250 habitants en 1794. Fins a l'any 1900, la seua demografia va continuar aumentant; 4.046 en eixe any, descendint despuix fins a arribar als 2.200 en 1994 i els 2.213 del cens del 2006.

Demografia[editar]

La Font de la Figuera conta en 2.237 habitants (INE 2007).

Evolució de La Font de la Figuera[1]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970
Población 3.641 3.858 4.046 3.958 3.779 3.428 3.189 3.439 2.974 2.571
1981 1991 1996 2001 2007 2018
Población 2.208 2.173 2.129 2.081 2.237 2.038

Economia[editar]

La major part dels cultius són de secà, principalment el cep, l'olivera i el cereal. En les hectàrees de regadiu es cultiva: alfals, cereals i hortalises. Hi ha ramaderia de llana, vacuna, cabria i porcina.

Població eminentment agrícola, destaquen el seu vi i l'aigua, que és distribuïx per tot Espanya.

Monuments[editar]

  • Iglésia Parroquial de la Nativitat de la Mare de Deu: del sigle XVI, en un retaule del pintor Joan de Joanes.
  • Ermita de Sant Sebastià' (del sigle XVI), situada junt en el vell camí d'Almansa, pròxima al Portal de Valéncia.
  • Ermita de Santa Bárbara. del sigle XVI, modificada en el sigle XX.
  • Jaciment arqueològic de Santo Domingo.
  • Creu dels caminants, ubicada en el portal de Villena.
  • Llavador municipal. Molt antic, encara en us.

Festes locals[editar]

  • Crist dels Afligits. El 6 d'agost és la festivitat del patró de la localitat.
  • Festes Patronals. Durant la primera semana de setembre es celebren les Festes Patronals, on és fa honor a la patrona, la Mare de Deu del Rosario dels Chiquets.

Política[editar]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
19791983 n/d n/d
19831987 n/d n/d
19871991 n/d n/d
19911995 n/d n/d
19951999 n/d n/d
19992003 n/d n/d
20032007 Santiago Micó Rivera PPCV
20072011 Santiago Micó Rivera PPCV
2011- n/d n/d

Notes[editar]

Enllaços externs[editar]


Municipis de La Costera
L'Alcúdia de Crespins    Barcheta    Canals    Cerdà    Estubeny    La Font de la Figuera    La Granja de la Costera    Génoves    Llanera de Ranes    Lloc Nou d'En Fenollet    Llosa de Ranes    Moixent    Montesa    Novele    Roglà i Corbera    Torrella    Vallada    Vallés    Xàtiva