La Plana d'Utiel-Requena

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
La Plana d'Utiel-Requena
Mapa de Requena-Utiel.png
País Espanya
Província Valéncia
Capital Requena
Àrea 1.725,90 km²
Habitants
Densitat
39.386 hab..
hab./km²
100ox
Localisació de la Plana d'Utiel-Requena respecte de la Comunitat Valenciana

La Plana d'Utiel-Requena (en castellà Altiplano de Requena-Utiel), és una comarca de la província de Valéncia (Espanya), situada en Comunitat Valenciana. La seua capital, com a centre administratiu, és el municipi de Requena.

Altiplà castellà que en la divisió provincial de Javier de Burgos de 1833, s'inclogué en la província de Conca. Pero, fon incorporada a la província de Valéncia en 1851, constituint (despuix de la divisió en dos províncies de les illes Canàries) la modificació més important que sofrí la divisió provincial de Javier de Burgos en posterioritat al seu establiment.

Geografia[editar]

Llimita pel nort i oest en Castella-La Mancha (comarca de La Manchuela ), al nordest en la comarca de Els Serrans, a l'est en la La Foya de Bunyol i al sur en La Vall de Cofrents. Delimitada per la Serra del Remei al nort, Serres del Tejo i Cabrillas a l'est, el riu Cabriel al sur i oest. Solcada pel riu Magre que naix en Utiel de l'unió del riu Mare o de Capdet i la rambla de La Torre.

La comarca forma una meseta o altiplà relativament pla, basculada de nortoest (900 m d'altitut en Camporrobles) a surest (600 m en Campo Arcís) i en una altura mija de 750 metros.

El clima és continental atenuat, en hiverns molt frets i prolongats en gelades tardanes, estius calorosos en tormentes estivals i pedregades. El màxim de precipitacions se produïx en autumne i primavera.

Pobles de La Plana d'Utiel-Requena[editar]
  • Requena. Població: 20.440 hab. Superfície: 814,20 km². Densitat: 25,10 hab./km².
  • Utiel. Població: 12.053 hab. Superfície: 236,90 km². Densitat: 50,87 hab./km².
  • Venta del Moro. Població: 1.445 hab. Superfície: 272,60 km². Densitat: 5,33 hab./km².
  • Camporrobles. Població: 1.405 hab. Superfície: 89,50 km². Densitat: 15,69 hab./km².
  • Sinarques. Població: 1.201 hab. Superfície: 102,50 km². Densitat: 11,71 hab./km².
  • Capdet de les Fonts. Població: 773 hab. Superfície: 34,60 km². Densitat: 22,34 hab./km².
  • Fuenterrobles. Població: 731 hab. Superfície: 49,50 km². Densitat: 14,76 hab./km².
  • Chera. Població: 664 hab. Superfície: 54,50 km². Densitat: 12,18 hab./km².
  • Villargordo del Cabriel. Població: 664 hab. Superfície: 71,60 km². Densitat: 9,27 hab./km².
  • Total població: 39.386 hab.
  • Total superfície: 1.725,90 km².
  • Total densitat: 22,82 hab./km².

Història[editar]

En roig,comarca de La Plana d'Utiel-Requena en Castella. Similar a la divisió territorial de 1833

Tota esta comarca posseïx un traç conflictiu en quant a la seua pròpia història a partir de la Reconquista. Açò se deu principalment a la seua situació frontera a lo llarc del temps entre el Regne de Valéncia i el Regne de Castella.

Esta història es característica de tota la zona. Ya en 1219 Utiel i en 1238 Requena son conquistades pel Regne de Castella, entrevistant-se eixe mateix any en Requena els monarques castellà i aragonés per a acordar les noves fronteres dels seus regnes. En 1369 Requena es conquistada pel rei d'Aragó, tornant al regne de Castella 3 anys despuix. Fins a l'unificació de tots els regnes de la península en els reis catòlics és una constant la dels enfrontaments entre les distintes viles situades en les fronteres. Des de llavors no tornaren els enfrontaments fins a les guerres carlistes en el sigle XIX, quant els distints municipis de la comarca prenen partit per uns o atres. En eixes guerres, per eixemple Requena pren partit per Isabel II mentres que Utiel ho fa per l'infant Carles.[1] El 2 de juliol de 1837 acaben els enfrontaments definitivament i es proclamada la nova Constitució, jurada per tots els municipis.

Atre eixemple és el de la població de Chera, fundada pels almoràvits, els quals construïren el seu castell en el sigle XII, que en 1238 passà a pertànyer al Regne de Valéncia situant-se en la frontera en el Regne de Castella. Per la seua situació, durant la Guerra de les fronteres fon presa per tropes castellanes passant a formar part d'eixe regne fins a 1436, quant finalisà el conflicte. En 1525 s'expulsen els moriscs i queda despoblada fins a 1540 quant se establixen en ella 12 famílies cristianes.[2] A partir d'ací s'unifiquen els regnes en Espanya, pero el territori seguix pertanyent a una família valenciana fins al 1800, quant passa a mans de la Duquesa d'Almodóvar (Córdova), en 1814 passa al Baró de Cortes de Pallars (Valéncia), pero ya a finals del sigle XIX un judeu madrileny (José Enríquez Juana) compra tots els terrenys del senyoriu, venent-los en 1921 a una família de Requena (Jordà) i a sis cherans. Anys més tart els Jordà veneren les seues terres a atres cherans.

Llengua[editar]

Se tracta d'una comarca monolingüe en espanyol de l'interior de la Comunitat Valenciana, en el llímit en Castella-La Mancha, puix fins a la seua incorporació a la regió valenciana en el sigle XIX, la plana d'Utiel-Requena va pertànyer a Castella, (concretament a la província de Conca).

Delimitacions històriques[editar]

Artícul principal → Història de les comarques valencianes.

La Plana d'Utiel-Requena és una comarca històrica que ya apareixia baix el nom de El Pla de Requena en el mapa de comarques d'Emili Beüt Comarques naturals del Regne de Valéncia publicat en l'any 1934. L'única diferencia és que els municipis de Chera i Sinarques, (històricament valencians), pertanyien a la comarca de Els Serrans, mentres que el resto de municipis de l'actual Plana d'Utiel-Requena, formaren part de Castella fins al sigle XIX.

Influencia castellana[editar]

Degut a que esta regió, mòs allà de divisions administratives, ha sigut a lo llarc de l'història territori de Castella i a que les seues tradicions i costums estan encara hui més lligades a la castellana província de Conca que a la Comunitat Valenciana, diferents partits polítics en ideologia castellanista inclouen a la comarca de la Plana d'Utiel-Requena com part de Castella, demanat el seu retorn a la província de Conca; aixina, per eixemple, partits com Tierra Comunera o Izquierda Castellana son d'este paréixer.

Vore també[editar]

Referències[editar]

  • Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Requena-Utiel de la Wikipedia en espanyol, baix llicència GFDL.

Comarques de la Comunitat Valenciana
L'Alacantí · L'Alcoyà · L'Alcalatén · L'Alt Maestrat · L'Alt Millars · L'Alt Palància · L'Alt Vinalopó · El Baix Maestrat · El Baix Segura · El Baix Vinalopó · El Camp de Morvedre · El Camp de Túria · El Canal de Navarrés · El Comtat · La Costera · La Foya de Bunyol · L'Horta Nort · L'Horta Oest · L'Horta Sur · La Marina Alta · La Marina Baixa · Els Ports · La Plana Alta · La Plana Baixa · La Plana d'Utiel · El Racó d'Ademús · La Ribera Alta · La Ribera Baixa · La Safor · Els Serrans · L'Horta de Valéncia · La Vall d'Albaida · La Vall de Cofrents · El Mig Vinalopó