Llaurí

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Llaurí

Llaurí és un municipi valencià que es troba en la comarca de la Ribera Baixa.

Geografia[editar]

Llaurí està situat al peu de la Serra de Corbera.

La part més septentrional està tota ella sobre un pla de sediments quaternaris recents, coberts per camps d'arròs. El sector meridional, sobre el qual es troba el núcleu de població, participa de la plana i de la montanya.

Des de dalt del Cavall Bernat (584 m.), situat a l'extrem nort del terme municipal de Llaurí, fins a la séquia, a l'extrem nort, se succeïxen el jurassic, el cretàceu i el quaternari. Dominen els materials calcàreus i el sol és pedregós, excepte en les seues parts més baixes.

A la montanya naixen les fonts de Sansofí, de la Penya i del Gripau. De sur a nort discorren els barrancs de la Corbella, la Penya i Umer, que s'unixen per formar el de Cambrils.

Des Valencia, s'accedix ad esta localitat a través de la N-332 per enllaçar en la CV-510.

Localitats limítrofs[editar]

El terme municipal de Llaurí llimita en les següents localitats: Alzira, Corbera, Cullera, Favareta, Fortaleny i Sueca.

Història[editar]

Els restos més antics corresponen a l'época romana. Hi ha notícies de que en la partida de Safarejot varen aparéixer fa ya molts anys ceràmiques i atres materials que varen ser destruïts en realisar una plantació de tarongers. Atres restos semblants s'han recollit a la zona de Sansofí.

L'orige de la població és d'época islàmica. Primitivament va rebre els noms de Llauria, Laurin i Aurín. Posteriorment a la conquista de Jaume I, les terres que actualment abasta el terme de Llaurí foren incloses baix la jurisdicció de la Vila i Honor de Corbera.

El 4 de novembre de 1437 Alfons el Magnànim segregà els districtes de tres alqueries morisques, Llaurí, Benihomer i Beniboquer i les vengué a Jaume de Romaní. En 1535 es va erigir en rectoria de moriscs. Posteriorment a l'expulsió dels moriscs, el rei donà les terres a Lluís de Vic, qui les va repoblar en nous pobladors, va rebre el títul de baró de Llaurí i la seua família entroncà més tart en les baronies de Vallvert, Càrcer, Terrateig, Beniomer, Almiserà i Alcalalí.

Quan es produí l'expulsió dels moriscs en l'any (1609) quedaren completament abandonats diversos caserius identificats en l'actual terme de Llaurí. Després de la repoblació en cristians vells, Llaurí arribà a la sifra de 18 cases en 1646 (menys de 100 persones). Sigle i mig més tart, en l'any (1794), havia pujat, segons Cavanilles, 83 cases i 400 habitants. En el sigle XIX duplicà el número d'habitants (963 en 1897 i 959 en 1900).

Política[editar]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
19791983 Vicente Climent Cardona PSOE
19831987 Vicente Climent Cardona PSOE
19871991 Vicente Climent Cardona PSOE
19911995 Vicente Climent Cardona PSOE
19951999 Antonio Tur Toran UV
19992003 Bernardo Sanz PP
20032007 Ana Maria González Herdaro / Juan José Cucarella Huguet PSOE / PP
20072011 Juan Carlos Ribes / Ana Maria González Herdaro Gent de Llaurí [1] / PSOE
2011- Juan Carlos Ribes Gent de Llaurí [2]

Demografia[editar]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 2019
1.512 1.360 1.418 1.336 1.288 1.118 1.335 1.269 1.229 1.245 1.280 1.209

Economia[editar]

Basada tradicionalment en l'agricultura. La totalitat dels cultius són de regadiu, collint principalment taronges.

Monuments[editar]

Iglésia de la Puríssima Concepció de Llaurí
  • Iglésia Parroquial. Està dedicada a la Puríssima Concepció i és d'orde toscà, construïda en l'any 1690, en un retaule en l'altar major.

Festes locals[editar]


Municipis de La Ribera Baixa
Albalat de la Ribera    Almussafes    Benicull    Corbera    Cullera    Favara    Fortaleny    Llaurí    Polinyà    Riola    Sollana    Sueca