Lliga Àrap

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
جامعة الدول العربية
Yāmi`at ad-Duwal al-`Arabiyya
Lliga de Estats Àraps
Flag of the Arab League.svg
Bandera
{Plantilla:Emblema 
 
Arab league updated.png
 
Flag of Egipte.png El Cairo, Egipte
Bandera de la Lliga Àrap

La Lliga d'Estats Àraps o simplement Lliga Àrap (en àrap: جامعة الدول العربية Yami`at ad-Duwal al-`Arabiyya), és una organisació que agrupa als Estats àraps.

Fon fundada el 22 de març de 1945 per sèt Estats. El seu objectiu principal és:

Servir el be comú de tots els països àraps, assegurar millors condicions per a tots els països àraps, garantisar el futur de tots els països àraps i complir els desijos i expectatives de tots els països àraps.

La seua diferència en atres organisacions com l'Unió Europea és que no ha conseguit un grau important d'integració regional i que l'organisació no manté relacions directes en els ciutadans dels seus estats membres. La carta fundacional de la Lliga Àrap declara que coordinarà assunts econòmics, incloent relacions comercials, comunicacions, cultura i salut. La sèu permanent (Secretaria General) de la Lliga es troba en El Caire, Egipte. Excepte entre 1979-1989 que va estar ubicada en Tunis.

En la seua carta fundacional, la Lliga Àrap fixa com els seus objectius inicials els de conseguir que el restant d'estats àraps que inclús se troben colonisats per països europeus s'independisen i que en el protectorat britànic de Palestina, la minoria judeua no cree l'estat d'Israel. També especifica que no es tracta d'una Unió d'estats ni d'una Federació, sino una Lliga en que tots els estats sobirans mantenen una total independència.

Fundació[editar]

Durant la Segona Guerra Mundial, El Caire fon el centre de la presa de decisions tant econòmiques com militars dels britànics per a tot Orient Pròxim. Esta posició estratègica clau, permeté al govern egipci entrar en conversacions en atres països àraps per a consolidar una unió més estreta entre tots ells. En eixe moment, la situació en tots els Estats Àraps era molt diferent; mentres que en els governs d'Irac i Síria hi havia una clara voluntat de fomentar els vínculs entre els països àraps, en el Líban (en una important població cristiana) no es vea en tan bons ulls. En Yemen, Aràbia Saudita i Egipte el sentiment d'unitat àrap ya estava més estés, encara que sempre mantenint per davant els interessos nacionals.

Lo que estava fora de tot dubte, era el fet de que la guerra havia contribuït notablement a consolidar el sentiment d'unitat entre tots els àraps. Este estretament de llaços va desembocar en un primer intent de creació d'una Lliga d'Estats Àraps, afavorit ademés, per l'impuls britànic, que s'assegurava aixina l'influència en la zona.

El primer borrador, desenrollat pel primer ministre d'Irac i per Gran Bretanya, establia cinc punts pels quals s'hauria de regir l'unió:

  • 1. Formació d'una Gran Síria, que estaria formada per Síria, Palestina, TransJordània i Líban.
  • 2. Creació de la Lliga Àrap, formada per l'unió d'Irac i de la Gran Síria.
  • 3. La Lliga tindria un consell permanent encarregat de coordinar les qüestions relatives a l'administració i govern, els assunts exteriors, la defensa, les qüestions econòmiques i la protecció de les minories.
  • 4. Se concediria una chicoteta autonomia als judeus de Palestina.
  • 5. Els Maronites de Líban tindrien un règim privilegiat.

També s'establia que esta unió estaria dirigida per la família Hachemita. No obstant, este primer proyecte contà en una important oposició; clarament en contra es manifestaren la comunitat judeua, gran part de l'opinió pública libanesa, una part dels sirians que defenien la seua pròpia nacionalitat al marge del restant de pobles àraps, Egipte, que aspirava a una unitat baix la seua hegemonia i el Rei d'Aràbia, que no vea en bons ulls que es forjara en la seua frontera nort una unió tan forta dominada per la família Hachemita. Esta forta oposició va acostar el proyecte al seu fracàs. Davant del poc èxit dels Hachemites en el procés d'unitat, el president egipci Nabas, va llançar un segon proyecte que suponia un menor grau d'integració pero en un major soport, especialment per part dels anglesos. Despuix de dos conferències (Aleixandria en 1944 i El Caire en 1945) i una intensa llabor diplomàtica es conseguí, pressionant als països més reticents, crear la Lliga dels Estats Àraps. Esta va unir a sèt països en relativa capacitat d'acció: Egipte, Síria, Líban, Transjordània, Irac, Aràbia Saudita i Yemen, junt en un representant dels àraps palestins, deixant les portes obertes a la possible entrada del restant de països àraps que volgueren unir-se ad ells una vegada conseguiren la seua independència.

S'establí la seua seu fixa en El Caire. Encara que es prohibia l'ingerència en assunts interns d'atres països, sí que es varen marcar una série d'objectius: enfortir les relacions entre els estats membres, coordinar les seues polítiques per a salvaguardar la seua independència i sobirania, i en general, tot quant afectava als assunts i interessos dels països àraps. També s'estretia la cooperació en matèria econòmica, en comunicacions, en assunts culturals i en les polítiques de benestar social. Se conseguí l'acort de no recórrer a la força per a resoldre conflictes entre els membres de la Lliga.

Membres[editar]

Estats membres de la Lliga Àrap

Membres de la Lliga Àrap (i data de la seua admissió):

La suspensió d'Egipte es va deure a la firma dels acorts de Camp David i a establir relacions diplomàtiques en Israel. Durant esta suspensió fon quan la sèu de la Lliga es traslladà de El Caire a Tunis.

Organisació[editar]

La Lliga Àrap està composta pels organismes següents:

  • Consell de la Lliga Àrap, integrat per tots els estats membres. Cada país té un vot i les decisions aprovades no són necessàriament vinculants;
  • Consell Econòmic i Social Àrap;
  • Comités tècnics;
  • Agències àraps especialisades;
  • Unions o associacions àraps;
  • secretària general, nomenat pel Consell

Secretaris Generals de la Lliga Àrap Abdul Razek Azzam (Egipte) 19451952 Abdul Khlek Hassouna (Egipte) 19521972 Mahmoud Riyadh (Egipte) 19721979 Chedi Klibi (Tunis) 19791990 Dr. Ahmad Esmat Abd al Meguid (Egipte) 19912001 Amr Moussa (Egipte) 2001 a la data

Vore també[editar]

Referencies[editar]

Enllaços externs[editar]