Lolita Garrido

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
Dolores Garrido Guardiola
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Cantant
Naiximent: 24 de març de 1928
Lloc de naiximent: Manises, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 15 de novembre de 2018
Lloc de defunció: Madrit, Espanya

Dolores Garrido Guardiola, coneguda popularment com a Lolita Garrido (Manises, 24 de març de 1928 - Madrit, 15 de novembre de 2018), fon una cantant valenciana.

Lolita Garrido fon una gran cantant que cultivava varis gèneros, en especial el bolero, encara que també va triumfar en el madison, el pop, el swing, e inclús el roc, sent molt coneguda en especial dels quaranta als xixanta, actuant fins a la década dels huitanta. Una de les intérprets més importants de la cançó en castellà. Estava considerada com "La novia del swing".

Biografia[editar]

Dolores “Lolita” Garrido Guardiola naixqué el 24 de març de l'any 1928 en la localitat valenciana de Manises.

En l'any 1945 es va traslladar en la seua família a Madrit. Fon vocalista d'orquestes com la de García Morcillo, en la que va cantar en el Gran Saló de Té Casablanca, el Club Belles Arts, entre atres sales conegudes de la ciutat de Madrit. En 1947 firma en Columbia i trau el seu primer Ep en el tema “Yo et demane compassió” seguit d'atres temes com “Ahir feu dos mesos”, “Dorm-te chiquet” i la seua famosa “En Pasapoga”, en el nom d'una atra important sala madrilenya. En “Espiritual boogie” s'introduïx en els nous ritmes i grava el seu conegut bolero “Viagera” en “la televisió” en la cara B.

Participa en comèdies musicals i conseguix escandalisar als censors de l'época en la seua interpretació del “Besa'm molt”. La varen multar i li varen prohibir interpretar-la. Triumfà en sales madrilenyes com a J’Hay, Pasapoga, Morocco o Casablanca, i també en la barcelonesa Saló Rigat o els Jardins de Vivers, de la ciutat de Valéncia. Unes atres de les seues cançons conegudes foren “Eres mec”, ”Camina com chencha la gambá”, “La faldibirita”, “Mil besos et donaria”, entre unes atres. En l'any 1955 conseguix el gran premi de la Cadena Ser per aclamació dels oyents.

En l'any 1960 participa en el II Festival de la Cançó de Benidorm, interpretant les cançons “Digues-li que es pose”, “Caramba”, “No em digues que hora és”, “Lluna de Benidorm” i “Eres diferent”; estes dos últimes serien guardonades pel festival, i apareixerien en un nou disc de Lolita, junt en “Tot és nou” i “Comunicant”, guanyadora d'esta edició.

A l'any següent intervé en la película titulada "Festival en Benidorm", escrita i dirigida per Rafael J. Sàlvia, protagonisada per Concha Velasco i produïda per la companyia cinematogràfica valenciana Cifesa. En la película, gravada durant la celebració de la segona edició del festival, Lolita interpreta en directe la cançó “Tot és nou”.

A finals dels anys xixanta va firmar per la discogràfica Zafiro traent 16 Eps. Va seguir sent popular en els festivals de Benidorm, Mediterràneu en Barcelona, i gravà temes com “Eres diferent”, “Enamorada”, “Ciao, ciao, el meu amor”, “Ciao, et diré”, “Comunicant” o “Lluna de Benidorm”, versionà el “El teu bes és com un Roc” de Celentano, o el “Pitàgoras” que també cantaria Bruno Lomas junt als Milos o els Top-Son, entre uns atres. També en els setanta estigué al front d'una orquesta nomenada Els Barons.

Durant els anys 70, Lolita aplega a dirigir l'orquesta Els Barons, en els qui actua regularment en diverses sales de festes, com Lido o Molino Rojo. En l'any 1982 participa en la banda sonora de la película d'Antonio Mercero “L'última estació” el bolero “Tota una vida”, més els temes “La conga” i “Això és l'amor”, protagonisada per Alfredo Landa i Lola Herrera. En la década dels 80 realisa vàries actuacions en sales madrilenyes, despedint-se de la seua carrera protagonisant una comèdia musical en el Teatre Alfil de Madrit.

El seu últim disc apareix en l'any 1965, publicat per Fonomusic. Lolita Garrido seguí actuant fins als anys huitanta.

Referències[editar]

Enllaços externs[editar]