Luis Racionero
| Luis Racionero Grau | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Economiste, escritor i intelectual | ||
| Naiximent: | 15 de giner de 1940 | ||
| Lloc de naiximent: | Seu d'Urgell, Lleida, Espanya | ||
| Defunció: | 8 de març de 2020 | ||
Luis Racionero Grau (Seu d'Urgell, Lleida, 15 de giner de 1940 - † Barcelona, 8 de març de 2020) fon un economiste, escritor i intelectual espanyol.
Biografia[editar | editar còdic]
Estudià Ingenieria i Ciències Econòmiques en l'Universitat de Barcelona i obtingué la beca Fullbright per a doctorar-se en Urbanisme en la de Berkeley. Va eixercir en l'any 1966 com a professor de Microeconomia en la Facultat de Ciències Econòmiques i d'Urbanisme en l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i en la Facultat d'Econòmiques. En 1994 fon by-fellow en el Churchill College de Cambridge.
Se presentà com a número 1 en les llistes de ERC per la província de Girona en les eleccions generals de l'any 1982.
En l'any 2001 fon nomenat director de la Biblioteca Nacional d'Espanya (BNE) despuix d'haver-ho segut durant quatre anys del Colege d'Espanya en París. Ha colaborat en diaris i revistes com El País, La Vanguardia, Ajoblanco, o (en l'actualitat) deportius com Mundo Deportivo. Ha escrit tant en català com en castellà. També ha participat en el programa de televisió Carta blanca com a colaborador d'Antonio Escohotado per a abordar el tema de les drogues.
En els seus llibres Sobrevivir i Sobrevivir a un gran amor seis veces -Memorias- apareixen, junt a la referència històrica i el context cultural, les parelles maritals de l'autor. Els seus noms apareixen baix pseudònim que pareix ser alguns d'ells s'identifiquen en María José R., Elena Ochoa o María Vidaurreta.
És l'autor del disseny del Claustre Modern de la Sèu d'Urgell, els capitels han segut tallats per l'escultor Manuel Cusachs, fon un encàrrec de l'Institut Catalá del Sòl (Incasol), dependent de la Generalitat de Catalunya i es troba en el Parc de la Valira.
En acabant de ser nomenat director de la Biblioteca Nacional fon acusat de reproduir decenes de pàgines d'un llibre de 1921 per a escriure el seu Atenas de Pericles (1993). Racionero es va defendre afirmant que no es tractava d'un plagi sino d'un cas de «intertextualitat».
Obra[editar | editar còdic]
- Ensayos sobre el Apocalipsis (1972)
- Filosofías del underground (1977)
- Sistemas de ciudades y ordenación del territorio (1978)
- Leonardo da Vinci (1978)
- Cercamón (1981)
- Del paro al ocio (1983) (Premio Anagrama)
- Textos de estética taoísta (1983)
- El Mediterráneo y los bárbaros del Norte (1985 y 1996)
- La forja de l'exili (1985)
- Los ángeles cuánticos (1986)
- Arte y ciencia (1988)
- El Arte de Vivir (1989)
- Florencia de los Médicis (1990)
- El nuevo paradigma (1990)
- Atenas de Pericles (1993)
- Oriente y Occidente: Filosofía oriental y dilemas occidentales (1993)
- El arte de escribir (1995)
- La cárcel del amor (1996)
- El genio del lugar (1997)
- Guía Práctica para Insatisfechos: Valores, Política y Futuro (1997)
- El progreso decadente (2000) (Premio Espasa de Ensayo)
- El pecado original (2001)
- La Costa Brava recuperada (2000)
- El alquimista trovador: una fascinante novela histórica sobre Rai Mundo Lulio (2003)
- La sonrisa de la Gioconda (2004)
- Conversaciones con Pla y Dalí (2004)
- El libro de los pequeños placeres (2005)
- Los complejos de la derecha (2006)
- Leonardo Da Vinci: genio del Renacimiento (2006)
- Sobrevivir a un gran amor seis veces -Memorias- (2009)
- El cráneo de Akenatón (2010)
- Memorias de un liberal psicodélico (2011)
- Sobrevivir a un gran amor seis veces -Memorias- (2011)
- La muerte de Venus (2011)
- Entre dos guerras civiles. Memorias sociales y políticas (2012)
- El mapa secreto (2013)
- El ansia de vagar (2013) (Premio Eurostars Hotels)
- Ética para Alicia (2014)
- Los tiburones del arte (2015)
- Gaudí, la última catedral de Europa (2016)
- Concordia o discordia (2016)