Festes de la Magdalena

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Magdalena»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Gayata en les Festes de la Magdalena de Castelló de la Plana.
Gayata en les Festes de la Magdalena de Castelló de la Plana.

Les Festes de la Magdalena són les festes majors de la ciutat de Castelló de la Plana. En elles es commemora els orígens de la ciutat, recordant el trasllat de la ciutat des del tossal de la Magdalena fins al pla fèrtil litoral en l'any 1251.

Tenen una duració de 9 dies i se celebren a partir del tercer dissabte de la Quaresma.

Història[editar | editar còdic]

Les Festes de la Magdalena narren el fet de la fundació de la ciutat de Castelló, per tant és necessari conéixer l'història de la ciutat i la llegenda que la rodeja per a poder comprendre correctament el sentit de la festa i el seu significat en la vida quotidiana de la vila.

Llegenda del trasllat[editar | editar còdic]

Conta la llegenda més popular que els habitants del Castell de Fadrell o Castell Vell varen dispondre la seua baixada oficial per a la vesprada del tercer dissabte de la Quaresma. Eixa nit devien traslladar-se a la recent alçada nova ciutat les dònes, els chiquets, les autoritats eclesiàstiques en el Crist Yacent llavors patró de la vila i les autoritats forals dels recent constituïts Jurats, deixant en el seu antic assentament a un chicotet regiment militar i a l'Alcait de la fortalea. El trasllat va prendre un caràcter festiu i com eren coneixedors de que seria llarc i fatigós, varen penjar farols dels seus gayatos per a allumenar-se davant la previsible nit que passarien al ras i varen nugar als chiquets en cordes del seu gayato per a que no es pergueren durant el camí.

També varen agarrar recaptes, especialment grans rollos, pans redons en un forat en el centre per a penjar-li'ls al voltant dels seus colls per a transportar-los més fàcilment. Els antics habitants es varen trobar en mitat de la nit en una forta tormenta, que els va obligar a arreplegar les canyes que es trobaven durant el camí per a sortejar els torrents d'aigua. Els pobladors varen passar la nit al ras en la zona de lo que ara seria l'ermita de Sant Roc de Canet. Al matí següent varen aplegar a la vila despuix de sortejar gràcies a les seues canyes el riu Sec que anava fortament carregat d'aigua despuix de les pluges de la nit, sent rebuts en una de les portes del recint amurallat pel lloctinent del Rei, que en una cerimònia religiosa varen batejar a la vila com "Castelló de la Plana" en honor del Castell del qual provenien i del lloc geogràfic a on desenrollarien la seua nova vida.

Esta llegenda, actualment posada en dubte encara que mai desmentida en senyes històriques, explica l'orige de la "Gayata", de les canyes, de les "Chiquetes del Meneo" i del "Rollo" com a símbols de la festa i de la moderna ciutat de Castelló.

Història de les festes[editar | editar còdic]

En els anys i la pacificació de la zona, el Castell Vell fon abandonat, per lo que ya no es produïen les freqüents visites entre els dos núcleus de població. Aprofitant-se de les seues ruïnes, un flare eremita del propenc monasteri carmelità del Desert de les Palmes es va instalar i va iniciar el seu cult i dedicació en honor de Santa Maria Magdalena. La seua mort fon molt sentida per la població castellonenca, que va acodir en romeria per a celebrar la seua última despedida. Al regrés va començar a ploure fortament, lo que els va recordar a la llegenda del trasllat i varen decidir construir una ermita en honor de la santa i celebrar pregàries en els temps de sequia i necessitats, marcades per un fort sentit religiós en ple temps quaresmal.​ El posterior descobriment de la Verge de Lledó per Perot de Granyana i la construcció de numeroses ermites més propenques al núcleu de la vila varen fer decaure la devoció a la Magdalena, a la que solament es recorria en etapes de greus necessitats.

La nit del dia en el que se celebrava la pregària a la Magdalena s'acostumava a fer desfilar pels carrers de la Vila menudes "gayates" rudimentàries similars a les de la llegenda que representaven els diversos núcleus de població del terme alluntats de la ciutat amurallada.​ En el sigle XV es va construir una "gayata" de major porte i més monumental pagada pels jurats de la ciutat de Valéncia commemorant l'extensió dels furs d'eixa ciutat a Castelló, a la que popularment es va nomenar com "Gayata del Micalet de Valéncia".

Del sigle XVIII són els primers documents que parlen de la romeria com un acte d'acció de gràcies i recort de la fundació de la ciutat,​ lo que dona a entendre que ya no es vea com un acte penitencial en el que demanar favors a Deu si no com un acte festiu i en una celebració més contínua en el temps. En l'any 1836, en plena Primera Guerra Carlista, l'objectiu de la Romeria fon l'[[Basílica del Lledó|ermitori del Lledó] i a l'any següent fon suspesa pel temor a la guerra.​ En l'any 1865, apareixen les ara conegudes com "gayates de mà", a les que s'afegien vidres de colors per a obtindre diferents tonalitats de llum.​ En l'any 1914 s'afigen a les "gayates" existents les conegudes com "gayates patrocinades" ya que varen ser pagades per entitats locals com el Círcul Mercantil, la Cambra agrícola, el Gremi de Sant Isidre, l'Ajuntament o el regiment militar en base en la ciutat.​ En 1934 les "gayates" varen ser substituïdes per atres monuments construïts per artistes locals.

Nova etapa[editar | editar còdic]

Una volta passada la Guerra Civil espanyola, les Festes de la Magdalena comencen una nova etapa. És en l'any 1945, sent l'alcade de la ciutat de Castelló, Benjamín Fabregat (1944-1948), cridà a un grup de castellonencs, gent amant de les tradicions i cultura de la ciutat, per a encarregar-lis el rellançament de les Festes de la Magdalena: Manuel Segarra Ribes, Carlos G. Espresati, Manuel Vellón Bellido, Carlos Murria Arnau, Antoni Pascual Felip, Eduart Codina Armengot, Lluís Sales Boli i Bernat Artola, entre atres, que formaven part de la colla de Ca Segarra. Se creà la Junta Central de Festes i un programa de festes, transformant la festa conforme se coneix hui en dia. Cadascú d'ells aportà les seues idees per a fer possible eixa renovació:

  • Manuel Segarra Ribes, fon el creador de la cavalcata del Pregó.
  • Carlos González-Espresati Sánchez, creà els versos del primer Pregó.
  • Carlos Murria Arnau, fon el fundador i secretari de la Junta de Festes de la Magdalena.
  • Antoni Pascual Felip, fon el creador de l'expressió "Magdalena Vítol", creador de la denominació "Rollo i Canya" i de la definició de la gayata: "un esclat de llum sense foc, ni fum".
  • Lluís Sales Boli, s'encarregà del disseny cartellístic, aixina com de la creació de l'àmbit del folclor. Fon el creador-dissenyador dels vestits de castelloner i castellonera i organisà el primer Pregó de les festes, en companyia de Manuel Segarra Ribes.
  • Bernat Artola, seria el creador dels versos del Pregó actual.

Actes més importants[editar | editar còdic]

Dissabte: de la festa, la vespra[editar | editar còdic]

Anunci oficial de les festes[editar | editar còdic]

Comença a les 12:00h, en el tir de tantes carcasses commemoratives com anys s'han complit de les festes a partir de la seua nova etapa des de l'any 1945, i una mascletà tirada per la pirotècnia guanyadora del concurs de mascletaes de l'any anterior. S'ubica en la Plaça del Primer Molí, i té una duració d'uns 15-20 minuts.

Pregó[editar | editar còdic]

Manifestació popular i etnològica on es resalta la mitologia, història, costums i folclor de la ciutat i província de Castelló. Comença a les 16:00h, recorre la part centre-nort de la ciutat, i té una duració aproximada d'unes 4 hores. En ell, es poden distinguir unes quantes parts:

  • Capçalera: la capçalera del Pregó està formada per la Policia Local, el carro de repartiment de programes i la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló.
  • Mitologia de Castelló: repassa la mitologia popular castellonenca de mans de la Colla del Rei Barbut.
  • Història Fundacional: repassa les diferents parts de l'història creible de la ciutat: els moros, els cristians, els judeus i els pirates, protagonisada per les associacions Moros d'Alqueria, Associació Cultural L'Aljama, L'Host del Castell Vell, Cavallers Templers de Castelló i la Germandat dels Cavallers de la Conquesta (sic). La Colla Bacalao s'encarrega del tema dels pirates i també intervenen el Centre Aragonés de Castelló i el grup folclòric Ecos de Aragón.
  • Pobles de la província: la representació provincial forma també part de la desfilada en la qué participen la majoria dels pobles que componen les diferentes comarques de la província de Castelló.
  • Ciutat i Terme de Castelló: part dedicada a repassar el folclor i les costums de la ciutat; la marjaleria, la Plana, la montanya i la ciutat. Una part dins d'esta secció correspon a les festes, sent els següents elements a eixir:
  • Piques de la ciutat: llarcs pals coronats en clavells rojos i grocs i l'escut de Castelló; acompanyats per una parella de castellonencs.
  • Dames de les gayates: les dames i castelloners de les diferents gayates en grupes a cavall junt a la Junta Gestora de Gayates.
  • Estandarts de les gayates: tots els estandarts de les gayates agrupats.
  • Cistella de la Mare de Deu: gran cistella de clavells rojos i grocs portada pels presidents de les gayates que estos regalen a la Mare de Deu del Lledó en l'ofrena.
  • Clarins de la ciutat: quatre músics que toquen la Marcha de la ciutat pujats a cavall, precedixen al pregoner.
  • Pregoner, prohoms i sequier: l'element més important de la desfilada; el pregoner canta els versos del Pregó creats per Bernat Artola per ad este acte. Despuix de cantar-ho davant de l'alcalde en la tribuna d'autoritats es donen per començades les festes.
  • Carrossa en madrines, dames de la ciutat i reina: dos carrosses unides portades per dos bous en qué monten les madrines de les gayates, les dames de la ciutat i les reines de les festes, major i infantil.
  • Banda de música de Castelló: que dona per finalisada la desfilada.

Al finalisar el Pregó es celebra l'acte de l'Enfarolà del Campanar que consistix en enllumenar el Fadrí en elements pirotècnics.

Dumenge: Magdalena festa plena[editar | editar còdic]

Dia gran de les festes de la Magdalena.

Romeria de les canyes[editar | editar còdic]

A les 08:00h s'inicia la romeria des de la Plaça Major, en una missa de romers que és celebra en la Concatedral. Encara que el seu inici oficial és en la Plaça Major, molta gent li dona començament en la Plaça Mª Agustina, lloc típic de reunió, i per a on passa la comitiva principal des de la Plaça Major. Des d'este punt, la romeria recorre uns quants carrers de la part nort de la ciutat i ix, a través dels camins rurals, des de la Plaça del Primer Molí, direcció a Sant Roc de Canet cap a l'ermita de la Magdalena.

A mitan camí, una de les parades quasi obligatòria (com marca la tradició) és en l'ermita de Sant Roc de Canet, a on s'almorza, se menja la tradicional figa (figa albardà) i se veu un dosset (vi, mistela o moscatell), i es resa una oració.

Despuix d'una llarga caminada, s'arriba a l'ermita de la Magdalena, una mascletà i la missa solemne en l'ermita, i la degustació d'una monumental paella.

La tornà de la romeria[editar | editar còdic]

La nomenada tornà de la romeria es va perdre durant diversos anys, pero va ser recuperada recentment. Comença a la 15:45 en la Magdalena i para en totes les ermites i edificis religiosos que troben en el seu camí. És especialment emotiva l'arribada a la basílica de la Mare de Deu del Lledó, on es resen diverses oracions i es canta la salve a la Mare de Deu, allí, es tornen a trobar les autoritats que pujaven a la Magdalena, en els romers que baixen d'ella.

La seua arribada a la ciutat es produïx a les 19:00h, precedits pels carros que acodixen a la romeria, despuix chicotetes gayates tradicionals, els Cavallers i les autoritats, que desfilen fins a la Plaça Major. A continuació, té lloc la Processó de Penitents, tradicionalment, és la primera processó de la Semana Santa en Espanya.

Desfilada de les gayates[editar | editar còdic]

Està inclosa dins de l'espectàcul de la tornà de la romeria. Permet mostrar als ciutadans les 19 gayates que existixen en la ciutat (una per sector) individualment, junt en les comissions festeres de cada una. L'única música que es pot exhibir en la desfilada és el clàssic Rollo i Canya.

Dilluns[editar | editar còdic]

Dia de festa local.

Desfilada de carros guarnits i Pregó infantil[editar | editar còdic]

Per mig de la participació de chiquets, rememora antigues escenes castellonenques, i una mostra d'animació infantil.

Encesa de les gayates[editar | editar còdic]

S'encenen totes les gayates al mateix temps perqué el públic puga admirar-les de prop.

Tradicionalment es realisa en el Parc Ribalta, pero en l'any 2009, com a excepció i a causa d'unes obres, es realisa en l'Avinguda del Rei Jaume I.

Durant tota la semana[editar | editar còdic]

Durant la semana, se celebren multitut d'actes, entre els quals, els més importants són els següents:

El dimarts a partir de les 23:00h.

  • Fira infantil: La millor diversió per als més chicotets. Situada en el recint de fires i mercats.
  • La fira alternativa: a partir del dijous en els jardins de l'Auditori.
  • Hostal del vi: Situat en l'Av. Blasco Ibáñez, part nordest de la ciutat.
  • Hostal de la tapa i la cervesa: En la Plaça Espanya, en horari de 12:00h a 16:30h i de 19:00h a 00:00h.
  • Concerts de música : En el recint de concerts, junt a l'Avinguda del Mar i ronda Est, grans actuacions de cantants d'àmbit nacional. De dilluns a dissabte, entorn a la mijanit.

Últim dissabte[editar | editar còdic]

  • Ofrena de flors a la Mare de Deu del Lledó , patrona de la ciutat. Un dels actes més emotius de les festes, a on els hòmens de la Gayata 1, realisen un tapís floral en les flors portades per la persones que s'acosten a la seua basílica.

Últim dumenge: Magdalena Vítol[editar | editar còdic]

Dia final de les festes.

Desfilada final de festes[editar | editar còdic]

Les colles i les comissions festeres de les gayates acompanyen a Na Violant i a les reines de les festes junt a bandes de música i charangues fent una desfilada fins arribar a la plaça Major.

Traca final[editar | editar còdic]

La reina de les festes encén una traca que recorre els principals carrers del centre de Castelló. Els més atrevits, corren davant d'ella.

Magdalena Vítol[editar | editar còdic]

En la Plaça Major, les reines de les festes criden des del balcó de l'ajuntament: ¡Magdalena! i el públic respon des de baix: ¡Vítol!, donant per finalisades les festes d'eixe any i per començades les de l'any següent.

Gayates[editar | editar còdic]

La gayata és un monument allumenat d'uns 6 metros d'altura, símbol de les festes. Recorda les canyes, gayatos i fanals que, segons la tradició, varen usar els castellonencs per a tantejar el terreny pantanós durant la baixada nocturna al pla de la ciutat.

Al mateix temps també se nomena gayata a cada un dels 19 sectors o barris en qué es dividix la ciutat de Castelló per a l'organisació de la festa:

  • Gayata 1: Brancal de la Ciutat
  • Gayata 2: Fadrell
  • Gayata 3: Porta del Sol
  • Gayata 4: L'Armelar
  • Gayata 5: Hort dels Corders
  • Gayata 6: Farola - Ravalet
  • Gayata 7: Cor de la ciutat
  • Gayata 8: Portal de l'Om
  • Gayata 9: L'Espartera
  • Gayata 10: El Toll
  • Gayata 11: Forn del Pla
  • Gayata 12: El Grau
  • Gayata 13: Sensal
  • Gayata 14: Castàlia
  • Gayata 15: Sequiol
  • Gayata 16: Rafalafena
  • Gayata 17: Tir de Colom
  • Gayata 18: Crèmor
  • Gayata 19: La Cultural

Durant les festes, cada sector exhibix, en una plaça del seu barri o sector, la seua gayata.

Entitats senyeres[editar | editar còdic]

Podem destacar com a entitats senyeres de les Festes de la Magdalena a la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, l'associació cultural Moros d'Alqueria, la Colla de Tabaleters i Dolçainers de Castelló i la Colla del Rei Barbut.

Les Colles són grups de gent que es reunixen en un local fester per a conviure i participar en la festa durant la semana de festes, també realisen atres activitats durant l'any i algunes voltes desfilen en atres llocs representant a la ciutat de Castelló.

Música i dansa[editar | editar còdic]

La música i les danses són fonamentals en la festa. Apart de la Banda Municipal de Música de Castelló i el Festival Internacional de Bandes de Música que s'organisa tots els anys, també intervenen els grups locals de música tradicional valenciana, dolçainers i tabaleters i grups de dances, com:

  • Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló
  • Grup de Danses "El Forcat"
  • Associació Cultural "Grup Ramell"
  • Associació Folclòrica "El Millars"
  • Escola de Dansa Castelló
  • Associació d'Estudis Tradicionals "Grup Castelló"

Junta Central de Festes[editar | editar còdic]

En l'arribada de la democràcia, a principis dels anys 80 del sigle XX, i l'arribada dels ajuntaments democràtics i davant l'exigència per part d'alguns sectors de les festes i pels propis festers d'una necessitat de renovació i modernisació de les Festes de la Magdalena i davant de l'Ajuntament de Castelló que no volia perdre la seua quota de poder en la festa, en l'any 1986 es celebrà el II Congrés Magdalener organisat per l'associació cultural Moros d'Alqueria per a crear una Junta Central de Festes que fon ratificada en una assamblea plenària de l'Ajuntament celebrada en febrer de l'any 1988. Se creà una comissió gestora i se redactaren uns estatuts, se convocà una Assamblea de Festes a on s'aprovaren els estatuts de la Fundació Municipal de Festes i fon nomenat primer president de la primera Junta de Festes de Castelló per als anys 1989-1990. Els festers organisarien les festes sense intromissions polítiques. S'introduïren nous actes en el programa de festes, alguns dels quals s'han convertit en referents de la festa i s'ha constatat la major participació dels colectius festers.

Presidents de la Junta[editar | editar còdic]

  • Sebastián Pla (1989-1990)
  • Luis Miguel Doménech Company (1990-1992)
  • Sixto Barberà (1992-1995)
  • Juan José Pérez Macián (1995-1997)
  • Raúl Pascual (1997-2001)
  • Pere Pau Montañés (2001-2003)
  • Jesús López (2003-2015)
  • Juanvi Bellido (2015-2018)
  • Noelia Selma (2018-¿?)

Cartell de festes[editar | editar còdic]

La Junta de Festes, tots els anys, organisa un concurs de cartells de Festes de la Magdalena, es publiquen unes bases i un determini de presentació. La Junta elegix un dels cartells entre tots aquells que s'han presentat al concurs, el qual serà el cartell premiat i guanyador del concurs i que representarà a la ciutat de Castelló durant les festes.

Calendari[editar | editar còdic]

  • La Magdalena de 2010 comença el 6 de març.
  • La Magdalena de 2011 comença el 26 de març.
  • La Magdalena de 2012 comença el 10 de març.
  • La Magdalena de 2013 comença el 2 de març.
  • La Magdalena de 2014 comença el 22 de març.
  • La Magdalena de 2015 comença el 7 de març.
  • La Magdalena de 2016 comença el 27 de febrer.
  • La Magdalena de 2017 comença el 18 de març.
  • La Magdalena de 2018 comença el 3 de març.
  • La Magdalena de 2019 comença el 23 de març.
  • La Magdalena de 2020 comença el 14 de març.
  • La Magdalena de 2021 comença el 6 de març.
  • La Magdalena de 2022 comença el 19 de març.
  • La Magdalena de 2023 comença el 11 de març.
  • La Magdalena de 2024 comença el 2 de març.
  • La Magdalena de 2025 comença el 22 de març.
  • La Magdalena de 2026 comença el 7 de març.
  • La Magdalena de 2027 comença el 27 de febrer.
  • La Magdalena de 2028 comença el 18 de març.
  • La Magdalena de 2029 comença el 3 de març.

Festes d'Interés Turístic Internacional[editar | editar còdic]

Les Festes de la Magdalena foren declarades d'Interés Turístic Nacional en l'any 1966 i en 2010 foren declarades Festes d'Interés Turístic Internacional.

Declaració BIC[editar | editar còdic]

El Consell de la Generalitat Valenciana, aprovà el 5 de març de l'any 2024, la declaració de Be d'Interés Cultural (BIC) a la provessó de les gayates, en la categoria de Be Immaterial.

D'esta manera, es complementa la declaració com Be d'Interés Cultural de la Romeria de les Canyes de Castelló, aprovada en l'any 2017, i es protegix el simbolisme d'esta manifestació cultural com a senya identitària de la ciutat de Castelló.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons