Mar Bàltica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
(Redirigit des de «Mar Bàltic»)
Saltar a: navegació, buscar
Vista del mar Bàltic des de l'espai

El mar Bàltic (del llatí Mare Balticum) és un mar interior del nort de Europa obert al mar del Nort i, finalment, al oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak. Els països que ho rodegen són (començant per la península Escandinava i seguint en sentit horari): Suècia, Finlàndia, Rússia (óblast de Leningrad i Kaliningrad), Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Alemanya i Dinamarca.

La seua superfície és de 432.800 quilómetros i inclou dos grans golfs: el golf de Finlàndia, entre el sur d'este país i Estónia, i el golf de Bòtnia, entre la costa oriental de Suècia i l'occidental de Finlàndia. Geològicament és molt jove: a soles existix des del VI milenari a.C.. És molt poc profunt (la mija és de 57 m; la profunditat màxima és de 459 m. al nort de l'illa sueca de Gotland), lo que, unida a la poca obertura al oceà, fa la renovació de les aigües molt llenta i favorix els problemes de contaminació. Les marees són de molt chicoteta amplitut.

El mar Bàltic és també, el major depòsit de enre del món, i ademés la seua calitat és de les millors ( dels vint depòsits del món que hi ha d'àmbar, es diu que l'àmbar del mar bàltic a soles és superat pels de Mèxic i la República Dominicana, i és ademés, el que més àmbar de conífera produïx, i ademés el de millor calitat. D'ell s'extrauen de 500 a 800 millons de tonellades d'àmbar.

La salinitat del Bàltic és molt baixa comparada en la d'atres mars o oceans; es pot considerar intermedia entre l'aigua dolça i la salada. Este fet s'explica per la seua alta latitut (experimenta poca evaporació), combinada en una gran aportació d'aigua dolça per part de molts rius que, per culpa de la ya mencionada estretor de la seua comunicació en l'oceà, és molt difícil d'evacuar i renovar en aigua salada. Esta baixa salinitat té unes fortes implicacions biològiques, en moltes espècies diferents de les seues homòlogues en atres mars.

La conca que drena al mar Bàltic comprén la totalitat d'alguns països riberencs com les repúbliques bàltiques, Polònia i la regió russa de Kaliningrado. Ademés, estos rius naixen en, o travessen territoris pertanyents a atres països que, a pesar de no posseir costes, es comuniquen al mar per via fluvial. Tal és el cas de la República Checa, Eslovàquia, Ucraïna i Bielorúsia, els que acaben aportant aigua (indirectament) al mar Bàltic.

Noms[editar]

El mar Bàltic rep diferents denominacions depenent de la llengua:

  • Bôlt (casubià).
  • Baltijas jura (letó).
  • Baltijos jura (lituà).
  • Morze Baltyckie o Baltyk (polac).
  • Балтийское море, Baltískoie More (rus).
  • Mar De l'Est és com es denomina en totes les llengües germàniques excepte l'anglés, ademés del finés (ya que encara que els seus parlants se situen majoritàriament a l'oest del mar, varen estar baix domini suec durant molts sigles, i des de la perspectiva sueca el mar sí que queda a l'est). Aixina:
  • Mar de l'Oest és el nom que se li dóna en Estònia:

Vore també[editar]

Enllaços externs[editar]