Mar Mediterrànea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
(Redirigit des de «Mar Mediterraneu»)
Saltar a: navegació, buscar
La Mar Mediterrànea vista des d'el cel.


La Mar Mediterrànea (del llatí Mare Medi Terraneum, que vol dir "mar en el mig de les terres", també nomenat per l'Imperi Romà Mare Nostrum, el nostre mar), és una mar continental situada entre Europa, Àfrica i Àsia. Té una superfície aproximada de 2.500.000 quilómetros quadrats. És el breçol de la majoria de civilisacions de l'Edat antiga.

L'única conexió natural en l'Oceà Atlàntic és a través de l'estret de Gibraltar, i artificialment en el Mar Roig i l’Oceà Índic a través del Canal de Suez. Açò fa que les marees en la Mar Mediterrànea siguen apenes imperceptibles.

Característiques biològiques[editar]

El Mar Mediterràneu representa el 1% de la superfície dels oceans, te una superfície 2,51 millons de Km2 (5,4 vegades la superfície d'Espanya). La mija de les marees és de 0,40.

La temperatura de la superfície de l'aigua varia segons l’estació de l’any, entre 21 i 30º en estiu i entre 10 i 15 graus en hivern, a partir dels 100 als 200 m la temperatura és manté constant (+13 o -13).

La salinitat mija és de 38% pero aumenta d'est a oest de 37% a 39% la cantitat de sal. Una barrera subterrànea des de Tunis a Sicília dividix la Mediterrànea en dos conques, l'oriental i l’occidental. Hi ha una atra barrera subterrànea entre Espanya i Marroc a l’eixida de la Mediterrànea; en sols 300 m de profunditat, restringix la circulació a través del prim estret de Gibraltar, reduint, per tant, les diferencies de nivell de les marees lo que, junt en el alt nivell d'evaporació, fa que la Mediterrànea siga molt més salí que l'oceà Atlàntic.

La Mediterrànea és una mar càlida, en un clima plujós en autumne, en hiverns dolços, primaveres plujoses i estius secs i calorosos. La mija de precipitacions de la mar Mediterrànea és de 630 milímetros per any.

Illes principals[editar]

Subdivisions[editar]

La Mar Mediterrànea està subdividida en chicotets mars, cada u en la seua pròpia designació (d’oest a l’est):