Marca Hispànica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Territori de la Marca Hispànica

La Marca Hispànica era el territori comprés entre la frontera polític-militar de l'Imperi Carolingi en al-Àndalus (al sur dels Pirineus), des de finals del sigle VIII fins a la seua independència efectiva en diversos regnes i comtats per mig del Tractat de Corbeil de l'any 1258.

Fon una zona matalap creada per Carlomagne en l'any 795 més allà de l'antiga província de Septimània, com una barrera defensiva entre els omeyes de l'al-Àndalus i l'Imperi Carolingi franc (ducat de Gasconya, ducat d'Aquitània i la Septimània carolingia). A diferència d'atres marques carolingies, la Marca Hispànica no tenia una estructura administrativa unificada pròpia.

Despuix de la conquista musulmana de la península ibèrica, els carolingis varen intervindre en el noroest peninsular a finals del sigle VIII, en el respal de la població autòctona de les montanyes. La dominació franca es feu efectiva llavors més al sur despuix de la conquista de Girona (785) i Barcelona (801). La nomenada «Marca Hispànica» quedà integrada per comtats depenents dels monarques carolingis a principis del sigle IX. Per a governar estos territoris, els reis francs varen designar comtes, uns d'orige franc i atres autòctons, segons criteris d'eficàcia militar en la defensa de les fronteres i de llealtat i fidelitat a la corona.

El territori guanyat als musulmans es va configurar com la Marca Hispànica, en contraposició a la Marca Superior andalusí, i comprenia des de Pamplona fins a Barcelona. De tots ells, els que varen alcançar major protagonisme foren els de Pamplona, constituït en el primer quart del sigle IX en regne; Aragó, constituït en comtat independent en 809; Urgell, important sèu episcopal i comtat en dinastia pròpia des de l'any 815; i el comtat de Barcelona, que en el temps es convertí en hegemònic sobre els seus veïns, els d'Ausona i Girona.

L'estat d'Andorra és l'única pervivència actual de la Marca Hispànica.

Regne de Valéncia[editar]

El Regne moro de Valéncia es conquista per a la corona d'Aragó, en l'any 1238, vint anys abans que Catalunya passe, de ser part del regne de França, a dependre del Regne d'Aragó i que dèu anys abans, el 4 de decembre de 1248, Alacant ya formava part de la Corona de Castella.

En un comtat baix dependència del rei de França provablement es parlaria el francés de l'época i vint anys abans en el Regne de Valéncia ya es parlava l'aragonés perque als hòmens que combatien i conquistaven fòra del regne d'Aragó se'ls coneixia com a aragonesos, ya foren de l'actual Aragó, de la Comunitat Valenciana actual o de les Illes Balears.

Cites[editar]

L'actual Catalunya te el seu inici en part de la “Marca Hispanica”, territori fronterer respecte de les terres que es trobaven “sots senyoria de moros” i estava format per una succesio de comtats conquistats per l'imperi Carolingi i per tant baix la dominacio dels francs.

En els: “Annales Regni Francorum” de l'any 829 trobem: DCCCXXII “Comites marcae Hispanicae trans Sicorim fluvium in Hispania…” DCCCXXVII. “…comites ad motus Hispanicae marcae componendos misit.” DCCCXXI. “Simili modo de marca Hispana constitutum…qui ad marcam Hispanicam mittendi erant” DCCCXXVIII. “…quae in marca Hispanicacontigerunt…cum exercitu ad marcam Hispanicam mittendis…” DCCCXXVIIII. “…Bernhardum comitem Barcinonae, qui eatenus in marca Hispaniae praesidebat…”

No existix ni una sola referencia a Catalunya ni a catalans abans del sigle XII. La primera volta que es troba documentada la paraula “Catalania” (Catalunya) i “catalanenses” (catalans), es en el “Liber maiorichinus de gestis pisanorum illustribus”, que nos conta fets succeïts entre el 1114 i el 1115. El nom de Catalunya, no apareix “oficialment” fins a despres de la unio entre Arago i el comtat de Barcelona.
De la Marca Hispanica a Catalunya, per Agustí Galbis

Vore també[editar]

Enllaços externs[editar]