Marie Curie
| Maria Skłodowska | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Marie Curie | |||
| Nacionalitat: | Polaca | ||
| Ocupació: | Física i química. | ||
| Naiximent: | 7 de novembre de 1867 | ||
| Lloc de naiximent: | Varsòvia, Polònia | ||
| Defunció: | 4 de juliol de 1934 | ||
| Lloc de defunció: | Sallanches, França | ||
Maria Skłodowska o Marie Curie (Varsòvia, Polònia, 7 de novembre de 1867 - † Sallanches, França, 4 de juliol de 1934) fon una física i química polaca, pionera en els primers temps de l'estudi de les radiacions; ella fon la primera en amprar el terme radioactivitat.[1]
Va rebre el Premi Nobel de Física en l'any 1903, junt en el seu marit, Pierre Curie, i Henri Becquerel, pels seus descobriments en el camp de la radioactivitat. En l'any 1911 va rebre el Premi Nobel de Química per l'aïllament del radi pur.[2]
Marie va ser nacionalisada francesa i fon una ciutadana activament lleal al seu nou país, pero mai va perdre el seu sentit d'identitat polonés. El primer element químic que ella va descobrir, en 1898, la nomenà poloni com a homenage al seu país d'orige.[3]
Família i primers anys[editar | editar còdic]
Maria Sklodowska va nàixer el 7 de novembre de 1867 a Varsòvia, la capital de Polònia. Era filla de Władysław Skłodowski, professor com el seu yayo, i de Bronislawa Boguska, qui va ser mestra, pianista i cantant. Ella era la menor de cinc germans: Zofia (1862), Józef (1863), Bronislawa (1865), Helena (1866) i, finalment, ella, Maria (1867). El seu yayo, Józef Skłodowski, havia segut un respectat professor en Lublin a on, entre d'atres, havia segut mestre del futur novelista i candidat al Premi Nobel de Literatura, Boleslau Prus.[4] El seu pare Ladislau Sklodowski impartia matemàtiques i física, les disciplines que Maria triaria, i va ser successivament director de dos gimnasis per a chiquets de Varsòvia. La seua mare, Bronislawa, treballava en un prestigiós internat de chiquetes de Varsòvia; patia tuberculosis i va morir quan Maria tenia dotze anys. Dos anys abans, Zofia, germana gran de Maria, havia mort de tifus. El pare de Maria era ateu, i la seua mare una devota catòlica;[5] segons Robert William Reid, la mort de la seua mare i germana, fon la causa que Maria abandonara el catolicisme i es fera agnòstica.[6][7]
Quan tenia deu anys, Maria va començar a anar a l'escola a on la seua mare havia treballat quan encara es trobava be. Entre els seus interessos destacava la passió per la llectura, especialment en l'història natural i la física. Maria mostrà la seua afició per la lectura als quatre anys, edat a la que ya llegia perfectament.
Posteriorment va assistir a un gymnasium o institut de secundària femení, a on es va graduar el 12 de juny de 1883. Va passar l'any següent al camp en parents del seu pare, i despuix, juntament en el seu pare, vixqué en Varsòvia, a on varen rebre algunes classes particulars. En la secundària va ser sempre la primera alumna de la seua classe, i es va destacar per influir en les seues companyes l'entusiasme pel treball.Entre les llengües que dominava estava el rus, el polonès, l'alemany i el francès.
En aquell temps, la major part de Polònia estava ocupada per Rússia que, despuix de diverses revoltes nacionalistes sufocades de manera violenta, havia imposat la seua llengua i les seues costums. Juntament en la seua germana Helena, Maria assistia a classes clandestines impartides en un pensionat en les que s'ensenyava la cultura polonesa.[8]
Tant pel costat patern com pel matern, la família havia perdut els seus bens i fortunes a través de les implicacions patriòtiques en aixecaments patriòtics polonesos. Este fet condemnà a Maria, a les seues germanes grans i al seu germà, a una difícil lluita per seguir avant en la vida.[9]
El pacte en Bronisława[editar | editar còdic]
Maria va arribar a un acort en la seua germana Bronisława, que consistia en el fet que Maria li donaria ajuda econòmica durant els estudis mèdics de Bronisława en París, a canvi d'un ajuda semblant pero a la inversa, dos anys despuix.[10] Per este motiu, va posar-se a treballar com a institutriu. En primer lloc en la família d'un advocat en Cracòvia; despuix, durant dos anys en Ciechanów en una família d'un terratinent, els Zorawski, parents del seu pare. Mentres treballava per a la família d'este, ella es va enamorar del seu fill, Kazimierz Zorawski (un futur eminent matemàtic polonés), que este correspongué. Els seus pares, pero, varen rebujar la idea de que el seu fill es casara en una parent pobre, i Kazimierz fon incapaç d'oposar-se a ells. Maria va perdre el treball d'institutriu.[11] Va trobar un atra treball en la família Fuchs, en Sopot, en la costa de la mar Bàltica, a on passà l'any següent alhora que ajudava econòmicament a la seua germana.
A principis de l'any 1890, Bronisława, que uns mesos abans es casà en Kazimierz Dluski, va convidar Maria a unir-se a ells en París. Maria es va negar perqué no podia pagar la matrícula de l'universitat i, ademés, seguia esperant poder casar-se en Kazimierz Zorawski. Va tornar a casa del seu pare, en qui va romandre fins a l'autumne de 1891, tutorisant i estudiant en la clandestina Uniwersytet Latający (Universitat Flotant), i va començar la seua formació en la pràctica científica en un laboratori del Museu de l'Indústria i Agricultura (Muzeum Przemysłu i Rolnictwa) dirigit pel seu cosí Józef Boguski, que havia estat ajudant el gran químic rus Dimitri Mendeleiev, en Sant Petersburc.[12]
En octubre de 1891, davant la insistència de la seua germana i despuix de rebre una carta de Zorawski en la que li notificava que trencava definitivament la relació en ella, va decidir anar a França.[5] La ruptura de Maria en Zorawski va ser tràgica per als dos. Zorawski, pronte va obtindre un doctorat i desenrollà una carrera acadèmica com a matemàtic molt brillant, convertint-se primer en professor i posteriorment en el rector de la Universitat de Cracòvia i president de la Societat d'Aprenentage de Varsòvia. Més tart, ya de gran, quan era professor de matemàtiques en la Politechnika Warszawska (Universitat Politècnica de Varsòvia), s'asseia de manera contemplativa davant l'estàtua de Maria Sklodowska.[13] Maria, en París, temporalment va trobar refugi en casa de la seua germana i el seu cunyat abans de llogar unes velles golfes;[14] allà va continuar en els seus estudis de física, química i matemàtiques en la Sorbona, la gran universitat de París.
Estudiant en la Sorbona[editar | editar còdic]
En l'any 1891, Maria es matriculà en la Facultat de Ciències Matemàtiques i Naturals de la Universitat de la Sorbona, i a partir d'este moment, es féu nomenar Marie Sklodowska. Encara que tenia una sòlida base cultural adquirida de forma autodidacta, va tindre que esforçar-se per a millorar els seus coneixements de francès, matemàtiques i física, per estar al nivell dels seus companyers. Estudiava durant el dia, i fea tutories per la nit, guanyant a soles lo suficient per a viure. En l'any 1893 es llicencià en física, en el primer lloc de la seua promoció; poc despuix va començar a treballar en un laboratori industrial en Lippman. Mentrestant, va continuar estudiant en la Sorbona, i en 1894 obtingué la llicenciatura en matemàtiques, en el número dos de la seua promoció. Per a finançar-se els estudis de matemàtiques, acceptà una beca de la Fundació Alexandròvich, que li fon otorgada gràcies a Jadwiga Dydyńska, una coneguda. Els diners de la beca, 600 rubles, varen ser restituïts per Marie més tart.
En el mateix any 1894, Pierre Curie va entrar en la seua vida. Era professor seu en l'Escola de Física i Química (l'"École Supérieure de Physique et de Chimie Industrielles de la Ville de Paris" (ESPCI). Marie havia iniciat la carrera científica en París investigant les propietats magnètiques de diversos acers; i va ser l'interés mutu que tenien Marie i Pierre pel magnetisme lo que va contribuir a acostar-los.[15]
La seua partida en l'estiu següent cap a Varsòvia a soles enfortí els seus sentiments mutus. Marie encara tenia l'esperança que podria tornar a Polònia i treballar en el seu camp d'estudi. Encara que se li va negar un lloc en l'Universitat de Cracòvia simplement perqué era una dòna[16] va tornar a París. Un any despuix, el 26 juliol de 1895, Marie es va casar en Pierre Curie, en un matrimoni senzill en el qual varen rebre alguns diners d'amics i familiars. En estos obsequis els novis compraren dos bicicletes i passaren tot l'estiu viajant per França, estajant-se en fondes i menjant poc.
Posteriorment, els dos físics en prou faenes eixien del seu laboratori, engrescats en les seues investigacions. Les úniques aficions, compartides, eren fer llargues passejades en bicicleta i els viages a l'estranger, que els varen unir encara més. Marie havia trobat un nou amor, un soci i colaborador científic de qui podria deprendre.[16] En 1895, varen descobrir els raigs X i en 1896 descobriren la radioactivitat natural. Marie fon animada per Pierre perqué realisara la seua tesi doctoral basant-se en este últim descobriment.
El matrimoni duraria, fins a la tràgica mort de Pierre, un total d'onze anys. Marie i Pierre varen tindre una filla a la que nomenaren Irène. Anys despuix, l'1 de novembre de 1914, Irène començaria a ajudar-la en les investigacions.
El doctorat i els nous elements[editar | editar còdic]
Despuix d'una doble titulació, el següent repte era l'obtenció del doctorat. Fins aquell moment, l'única dòna que havia conseguit doctorar-se era l'alemanya Elsa Neumann.
El primer pas era l'elecció del tema de la seua tesis. Despuix d'analisar en el seu marit, els dos varen decidir centrar-se en els treballs del físic Henri Becquerel. En l'any 1896, Becquerel va descobrir que les sals d'urani emeten raigs X que es semblaven als raigs en el seu poder de penetració. Ell va demostrar que esta radiació, a diferència de la fosforescència, no depenen d'una font externa d'energia, sino que semblava sorgir espontàneament del propi urani. Becquerel descobrí, en realitat, la radioactivitat. Este treball estava relacionat en el recent descobriment dels raigs X per part del físic Wilhelm Röntgen. Marie Curie s'interessà per estos treballs i, en l'ajuda del seu marit, va decidir investigar la naturalea de les radiacions que produïen les sals d'urani.
Marie va usar una tècnica molt interessant per a investigar les mostres. Quinze anys abans, el seu marit i el seu germà havien inventat l'electroscopi, un aparell per mesurar les corrents elèctrics molt baixes. Utilisant l'electroscopi Marie va descobrir que els raigs d'urani provoquen que l'aire del voltant de la mostra conduïxquen l'electricitat.[17] El seu primer resultat utilisant esta tècnica fon la conclusió de que l'activitat dels compostos d'urani a soles depenia de la cantitat present d'urani. Havia demostrat que la radiació no era el resultat d'una interacció entre les molècules, sinó que havia de provindre del propi àtom. En térmens científics, esta va ser la peça més important de la tasca que va dur a terme.[18]
En els seus estudis sistemàtics, Marie havia inclòs dos minerals d'urani: la pechblenda i la torbernita. L'electroscopi va mostrar que la pechblenda era quatre vegades més activa que el propi urani, i la torbernita, dos vegades més activa. Marie va arribar a la conclusió que si eren correctes els seus resultats anteriors en els que establia una relació entre la cantitat d'urani i la seua activitat, llavors eixos dos minerals que contenen chicotetes cantitats d'alguna atra substància, són molt més actius que el propi urani.[19] Reid, en la seua biografia, afirma:
En la seua investigació sistemàtica d'atres substàncies ademés de les sals d'urani que emeten radiació, Curie va descobrir que l'element tori era, igualment, radioactiu. Era molt conscient de l'importància de publicar els seus descobriments en rapidea i per tant n'establí la seua prioritat. Curie va escollir la via ràpida de la publicació. El seu paper, donant una breu i simple explicació del seu treball, va ser presentat per a l'Acadèmia de Ciències el 12 d'abril de 1898, pel seu antic professor, Gabriel Lippmann.[20]
Encara aixina, igual que Silvanus Thompson havia segut criticat durament per Becquerel per l'atribució de descobriments, Marie Curie va ser qüestionada en la cursa per explicar la seua descoberta que el tori emet raigs de la mateixa manera com l'urani. Dos mesos abans, Gerhard Schmidt havia publicat la seua pròpia conclusió en Berlín.[21][22]
Ningú més en el món de la física, es va donar conte de lo que Curie havia descrit en una frase dels seus apunts, en la que observava com era superior l'activitat de la pechblenda i la chalcolita en comparació en la de l'urani mateix. Dia: El fet és molt notable, i porta a la creença que estos minerals poden contindre un element que és molt més actiu que l'urani. Més tart, recordà com sentia "un desig apassionat de verificar esta hipòtesis, lo més ràpidament possible".[23] Pierre Curie estava segur que lo que havien descobert no era un efecte espuri. Ell estava tan intrigat que va decidir abandonar momentàneament el seu treball en els cristalls i es va unir a la investigació de Marie. El 14 d'abril de 1898, en optimisme, pesaren una mostra de 100 grams de pechblenda i terra. No eren conscients de que lo que estaven buscant estava present en cantitats tan chicotetes que en el temps haurien de processar tones de mineral.[23] thumb|Pierre, Irene i Marie Curie En juliol de 1898, Marie i Pierre varen publicar un document que anunciava l'existència d'un element al qual varen nomenar "poloni", en honor de la Polònia natal de Marie que continuava estant repartida entre tres imperis. El 26 de decembre de 1898, els Curie varen anunciar l'existència d'un segon element, el qual varen nomenar "radi" per la seua intensa radioactivitat, una paraula que ella va acunyar.
La pechblenda és un mineral complex, i la separació química dels seus components és una tasca àrdua. El descobriment del poloni va ser relativament fàcil; químicament es sembla al bismut i el poloni va ser l'única substància similar al bismut present en el mineral. Ara be, el radi ya era més difícil de conseguir, perqué químicament està estretament relacionat en el bari, i la pechblenda conté els dos elements. En 1898, els esposos Curie havien obtingut traces de radi, pero cantitats apreciables, no contaminades per bari, encara estaven fora del seu abast.[24]
El matrimoni Curie va mamprendre la dura tasca de separar la sal de radi per mig del procés de cristalisació diferencial. D'una tonellada de pechblenda, en l'any 1902, varen separar una desena part d'un gram de clorur de radi. En 1910, Marie, treballant ya sense el seu marit que havia mort en 1906, va aïllar el radi pur.[25]
En una decisió inusual, Marie Sklodowska-Curie, de manera deliberada, es va abstindre de patentar el procés d'aïllament del radi perqué la comunitat científica poguera investigar sense obstaculs.[26] D'atra banda, com que no tenien encara un bon coneiximent dels efectes nocius de l'exposició a la radiació quan es treballa en substàncies radioactives sense una protecció adequada, Marie i el seu marit no tenien consciència del preu que es paga per este tipo d'investigació.[16]
El 25 de juny de 1903, baix la supervisió d'Henri Becquerel, Marie va publicar la seua tesi doctoral, en el títul Investigacions sobre les substàncies radioactives. Va defendre la tesis davant d'un tribunal presidit pel físic Gabriel Lippmann i va obtindre el títul de doctora per la Universitat de la Sorbona de París en la menció cum laude.[27]
Estudi de la radioactivitat[editar | editar còdic]
En el seu marit varen estudiar els materials radioactius i en particular la uranita, que tenia la curiosa propietat de ser més radioactiva que l'urani que s'extraia d'ella. L'explicació llògica va ser supondre que la uranita contenia traces d'algun element molt més radioactiu que el propi urani. Despuix de diversos anys de treball constant, a través de la concentració de diverses classes d'uranita, varen aïllar dos nous elements químics. El primer el varen batejar en el nom de poloni en referència al seu país natiu, i l'atre, radi a causa de la seua intensa radioactivitat. En una actitut desinteressada no patentà el procés d'aïllament del radi, deixant-lo obert a la investigació de tota la comunitat científica.
El 19 d'abril de 1906 morí el seu marit Pierre Curie al ser atropellat per un carruage en els carrers de París. Encara que Marie quedà molt afectada pel succés, continuà els seus treballs i assumí la càtedra del seu marit, 650 anys despuix de l'última dona que la va assumir.
Darrers anys[editar | editar còdic]
Despuix de la mort del seu marit, va tindre un romanç en el físic Paul Langevin, que estava casat, lo que va resultar un escàndal periodístic en tints xenòfobs.[28]
Durant la Primera Guerra Mundial Curie va propondre l'us de la radiografia mòvil per al tractament de soldats ferits. En l'any 1921 va publicar un llibre (La radiologie et la guerre), va visitar els Estats Units, a on fon rebuda triumfalment, en l'intenció de recaptar fons per a l'investigació científica. En els seus últims anys fon assaltada per molts físics i productors de cosmètics, que varen usar material radioactiu sense precaucions.
Curie va morir prop de la ciutat francesa de Salanches el 4 de juliol de 1934 a conseqüència d'una leucèmia, deguda segurament a l'exposició massiva a la radiació durant el seu treball. En Pierre Curie tingué dos filles, una de les quals Irène Joliot-Curie fon guardonada en el Premi Nobel en Química en l'any 1935, juntament en el seu espós Frédéric Joliot-Curie. El 21 d'abril de 1995 les seues despulles foren traslladades del panteó familiar al Panteó de París juntament en els del seu espós.
Reconeixements[editar | editar còdic]
Premis Nobel[editar | editar còdic]
En l'any 1903 fon guardonada en el Premi Nobel de Física, en Pierre Curie i Henri Becquerel, en reconeixement als extraordinaris servicis rendits en les seues investigacions conjuntes sobre els fenòmens de radiació descoberta per Henri Becquerel.
En l'any 1911 va rebre el Premi Nobel de Química en reconeixement als seus servicis en l'avanç de la química pel descobriment dels elements radi i poloni, l'aïllament del radi i l'estudi de la naturalea i compostos d'estos elements.
Fon la primera persona a la qual se li varen concedir dos Premis Nobel en dos categories diferents, únicament igualat per Linus Pauling (Premi Nobel de Quimica en l'any 1954 i Premi Nobel de la Pau en l'any 1962).
Comunitat científica[editar | editar còdic]
- Física de la partícula: en 1910 el Congrés de Radiologia aprovà posar el nom de Curie o Curi (Ci) a la unitat de l'activitat radioactiva (definida com l'activitat d'un gram de 226Ra), encara que actualment esta ha segut reemplaçada pel Becquerel (Bq), que pertany al Sistema Internacional. En honor al matrimoni Curie, l'element químic de la taula periòdica en nombre atòmic 96, descobert l'any 1944, va rebre el seu nom: curi (Cm).
- Astronomia: en honor seu, aixina com el del seu espòs, rep el nom l'asteroide (7000) Curie, descobert el 6 de novembre de 1939 per Fernand Rigaux, aixina com el cràter Curie en la Lluna i el cràter Curie de Mart.
Atres[editar | editar còdic]
- Nacional: durant un periodo d'hiperinflació en els anys 90, la seua efígie estava impresa en els billets de 20.000 zloty en la seua Polònia natal.
- Biografies: existeix una película biogràfica sobre ella i una biografia, escrita per la seua filla Eva Curie en 1937.
Publicacions[editar | editar còdic]
Llibres[editar | editar còdic]
- Recherches sur les substances radioactives. Gauthier-Villars: Paris 1903; online (deutsche Ausgabe: Untersuchungen über die radioaktiven Substanzen. Vieweg und Sohn: Braunschweig 1903, übersetzt von Walter Kaufmann; online)
- Traité de Radioactivité. 2 Bände, Gauthier-Villars: Paris 1910 (deutsche Ausgabe: Die Radioaktivität. Akademische Verlagsgesellschaft: Leipzig 1911–1912, übersetzt von B. Finkelstein)
- La Radiologie et la Guerre. Félix Alcan: París 1921; online
- Pierre Curie. Traduïda a l'anglès per Charlotte i Vernon Kellogg. Macmillan Co.: Nova York 1923; edició en francès online
- L'Isotopie et les éléments isotopes. Albert Blanchard: Paris 1924
- Les rayons α, β, γ des corps radioactifs en relation avec la structure nucléaire, Hermann & Cie: París 1933; online
- Radioactivité. Hermann & Cie: Paris 1935 – pòstuma
- Iréne Joliot-Curie (Hrsg.): Prace Marii Sklodowskiej-Curie. Panstwowe Wydawn Naukowe: Varsòvia 1954 (obra en polonès i francès)
- Autobiografia. Panstwowe Wydawnictwo Naukowe: Warschau 1959 (edició en alemany: Selbstbiographie. B. G. Teubner, Leipzig: 1962) – pòstuma
Artículs[editar | editar còdic]
- Propriétés magnétiques des aciers trempés. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 125, S. 1165–1168, 1897; online
- Propriétés magnétiques des aciers trempés. A: Bulletin de la Societe d'Encouragement pour l'Industrie Nationale. Januar 1898, 5th Series, Vol. 3, S. 36–76
- Rayons émis par les compongués de l'uranium et du thorium. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 126, S. 1101–1103, 1898; online
- Sur une substance nouvelle radio-active, contenue dans la pechblende. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 127, S. 175–178, 1898; online – en Pierre (Entdeckung von Polonium)
- Sur une nouvelle substance fortement radio-active contenue dans la pechblende. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 127, S. 1215–1217, 1898; online, en Pierre i Gustave Bémont, presentada per Henri Becquerel (Descobriment del radi)
- Sur la radio-activité provoquée par les rayons de Becquerel. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 129, S. 714–716, 1899; online
- Effets chimiques produits par les rayons de Becquerel. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 129, S. 823–825, 1899; online
- Sur la charge électrique des rayons déviables du radium. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 130, S. 647–650, 1900; online
- Les nouvelles substances radioactives et les rayons qu'elles emettent. A: Rapports présentés au congrès International de Physique réuni à Paris en 1900 sous les auspices de La Société Française de Physique. Gauthier-Villars, París 1900, Band 3, S. 79–114 (en Pierre).
- Sur les corps radioactifs. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 134, S. 85–87, 1902; online
- Sur le poids atomique du radium. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 135, S. 161–163, 1902; online – presentada per Eleuthère Mascart (El pes atòmic del radi 225 +/- 1)
- Sur la diminution de la radioactivité du polonium avec le temps. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 142, S. 273–276, 1906; online – presentada per Pierre Curie (La vida mitjana del poloni)
- Sur le poids atomique du radium. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 145, S. 422–425, 1907; online (Atomgewicht von Radium 226,45)
- Action de la pesanteur sur le dépôt de la radioactivité induite. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 145, S. 477–480, 1907; online
- Action de l'émanation du radium sur les solutions de sels de cuivre. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 147, S. 345–349, 1908; online – en Ellen Gleditsch (1879–1968)
- Sur le radium métallique. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 151, S. 523–525, 1910; online – en André-Louis Debierne (Radi metàlic)
- The radiation of radium at the temperature of liquid hydrogen. A: Proceedings of the Koninklijke Nederlandse Akademie varen Wetenschappen. Band 15 II, S. 1406–1430, Amsterdam 1913 online – en Heike Kamerlingh Onnes
- Sur la vie moyenne de l'ionium. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 190, S. 1289–1292, 1930; online – en Sonia Cotelle
- Sur une relation entre la constante de désintégration des radioéléments émettant des rayons et leur capacité de filiation. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 191, S. 326–329, 1930; online – en Georges Fournier
- Sur la relation entre l'émission de rayons de long parcours et de rayons. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 191, S. 1055–1058, 1930; online
- Spectre magnétique des rayons du dépôt actif de l'actinon. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 193, S. 33–35, 1931; online – Salomon Aminyu Rosenblum (1896–1959)
- Sur la structure fine du spectre magnétique des rayons du radioactinium. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 194, S. 1232–1235, 1932; online – en Salomon Aminyu Rosenblum
- Sur la structure fine du spectre magnétique des rayons du radioactinium et de ses dérivés. In: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 196, S. 1598–1600, 1933; online – en Salomon Aminyu Rosenblum
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Robert Reid. Marie Curie, p. 184.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadanobelprize - ↑ K. Kabzinska. "Chemical and Polish Aspects of Polonium and Radium Discovery". Przemysł chemiczny K tal Mark (The Chemical Industry), 77: 104–7, 1998.
- ↑ Robert Reid, Marie Curie, p. 12.
- ↑ 5,0 5,1 Eve Curie. Marie Curie.
- ↑ (1974) , Collins, pp. 19. ISBN 0-00-211539-5.
- ↑ "De manera excepcional, en una edat tan primerenca, va optar per un posicionament religiós per al que Thomas Henry Huxley acabava d'inventar una paraula: agnosticisme"
- ↑ Wojciech A. Wierzewski, "Mazowiecki korzenie Marii" ( "Maria's Mazowsze Roots"), p. 16.
- ↑ Wojciech A. Wierzewski. "Mazowieckie korzenie Marii" ("Maria's Mazowsze Roots") Gwiazda Polarna (L'estrella polar), a Polish-American biweekly, núm. 13, 21 de Juny de 2008, p. 16–17.
- ↑ Marie Curie. Autobiography.
- ↑ Susan Quinn. Marie Curie: A Life.
- ↑ Un atre dels professors de Maria al Museu, Napoleon Milic, havia estat alumne de Robert Bunsen. Vegeu Robert Reid. Marie Curie, p. 23–24.
- ↑ Robert Reid, Marie Curie, p. 24.
- ↑ Robert Reid, Marie Curie, p. 32.
- ↑ L. Pearce Williams. "Curie, Pierre and Marie," Encyclopedia Americana, vol. 8, p. 331.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 Wierzewski, p. 17.
- ↑ Plantilla:Ref-publicació
- ↑ Robert Reid. Marie Curie, p. 61–63.
- ↑ Robert Reid, Marie Curie, p. 63–64.
- ↑ Robert Reid, Marie Curie, p. 64–65.
- ↑ Robert Reid, Marie Curie, p. 65.
- ↑ Este descobriments múltiples independents, de fet, sembla que són una regla més habitual de lo que es pot supondre tant en ciència com en tecnologia.
- ↑ 23,0 23,1 Robert Reid. Marie Curie, p. 65.
- ↑ L. Pearce Williams, p. 331–332.
- ↑ L. Pearce Williams, p. 332.
- ↑ Robert Reid, Marie Curie, p. 265.
- ↑ Plantilla:Ref-publicació
- ↑ MATA, Jordi. «L'entrevista impossible a Marie Curie». Sàpiens [Barcelona], núm. 67 (maig 2008), p. 14. ISSN 1695-2014
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Robert Reid. Marie Curie, Nova York, New American Library, 1974.
- Teresa Kaczorowska. Córka mazowieckich równin, czyli Maria Skłodowska–Curie z Mazowsza (Filla de les planes masovianes: Maria Skłodowska–Curie de Masòvia), Ciechanów, 2007.
- Wojciech A. Wierzewski. "Mazowieckie korzenie Marii" ("Les arrels masovianes de Maria"), Gwiazda Polarna (L'estrella Polar), a Polish-American biweekly, núm. 13, 21 de juny de 2008, p. 16–17.
- L. Pearce Williams. "Curie, Pierre and Marie," Encyclopedia Americana, Danbury, Connecticut, Grolier, Inc., 1986, vol. 8, p. 331–32.
- Barbara Goldsmith. Obsessive Genius: The Inner World of Marie Curie, Nova York, W.W. Norton, 2005, ISBN 0-393-05137-4.
- Naomi Pasachoff. Marie Curie and the Science of Radioactivity, Nova York, Oxford University Press, 1996, ISBN 0-19-509214-7.
- Eve Curie. Madame Curie: A Biography, traducció a l'anglès de Vincent Sheean, Da Capo Press, 2001, ISBN 0-306-81038-7.
- Susan Quinn. Marie Curie: A Life, New York, Simon and Schuster, 1995, ISBN 0-671-67542-7.
- Françoise Giroud. Marie Curie: A Life, traducció a l'anglès de Lydia Davis, Holmes & Meier, 1986, ASIN B000TOOU7Q.
Ficció[editar | editar còdic]
- (2006) , Overlook. ISBN 1-58567-668-3. Una novel·la del 2004 de Per Olov Enquist en Maria Sklodowska-Curie, el neuròleg Jean-Martin Charcot, i la seua Salpêtrière "pacient Blanche" (Marie Wittman). La traducció a l'anglès va ser publicada el 2006.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Marie Curie.- Long biography a la pàgina oficial de l'American Institute of Physics. (Hi ha una versió més senzilla per a chiquets en "Her story in brief!".)
- Marie and Pierre Curie and the Discovery of Polonium and Radium Cronologia dels premis Nobel a nobelprize.org
- Pierre Curie and Marie Sklodowska: The First Century of Their Impact on Human Knowledge
- Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Física 1903 (en anglès)
- Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Química 1911 (en anglès)
- Pàgina oficial de Maria Curie Skłodowska (Universitat de Lublin, Polònia (en anglès)
- Muesu Maria Skłodowska-Curie en Varsòvia
- "Mme. Curie Is Dead; Martyr to Science", obituari al New York Times, 5 de juliol de 1934
- Fotos a AIP
