Massalavés

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Masalaves

Massalavés (en castellà Masalavés), és un municipi de la Comunitat Valenciana, pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la Ribera Alta.

Conta segons el cens del INE de l'any 2022 en una població de 1.698 habitants.

Geografia[editar | editar còdic]

Integrat en la comarca de la Ribera Alta, se situa a 42 quilómetros de Valéncia. El terme municipal està travessat per l'Autovia del Mediterràneu (A-7), per trams de l'antiga carretera N-340 entre els pK 865 i 868, i per la carretera local CV-554, que es dirigix cap a Alzira. El relleu del municipi és predominantment pla, enquadrant-se entre el riu Vert, que fa de llímit meridional, i la Séquia Real del Xúquer que discorre a l'oest, ya fora del municipi. L'altitut oscila entre els 55 metros al noroest i els 20 metros a la vora del riu Vert. El poble s'alça a 28 metros sobre el nivell de la mar.

Es pot accedir a esta localitat a través de la llínea 1 de Metro de Valéncia.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983
1983 - 1987
1987 - 1991
1991 - 1995
1995 - 1999 Vicente Villalba Huerta PP
1999 - 2003 Vicente Villalba Huerta PP
2003 - 2007 Vicente Villalba Huerta PP
2007 - 2011 Enrique Domenech PSPV-PSOE
2011 - 2015 Gregorio Andreu Escrihuela PP
2015 - 2019 Gregorio Andreu Escrihuela PP
2019 - 2023 Purificación Noguera Hernández PP
2023 Purificación Noguera Hernández PP

Demografia[editar | editar còdic]

Conta en una població de 1.696 habitants segons el cens del INE de l'any 2022.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2022
1.539 1.490 1.495 1.480 1.470 1.464 1.597 1.535 1.563 1.652 1.696

Economia[editar | editar còdic]

Fins a fa ben poc l'economia de Massalavés estava sustentada per l'agricultura (a principis de sigle de l'arròs i més tart del taronger), ademés d'una poques indústries del moble. En l'actualitat l'obertura del polígon llogístic ha donat nou impuls al poble.

La rodalia en la capital i les bones comunicacions favorix trobar treball en l'horta de Valéncia.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de La Ribera Alta
Alberich    Alcàntera    L'Alcúdia de Carlet    Alfarp    Algemesí    Alginet    Alzira    Antella    Beneixida    Benifayó    Benimodo    Benimuslem    Carcaixent    Càrcer    Carlet    Catadau    Cotes    Énova    Gavarda    Guadassuar    Llombay    Manuel    Massalavés    Montroy    Monserrat    La Pobla Llarga    Rafelguaraf    Real    Sant Joan d'Énova    Sellent    Senyera    Sumacàrcer    Torís    Tous   Vilanova de Castelló