Mercat de Colon

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Interior del Mercat de Colon

El Mercat de Colon és un antic mercat ubicat en la ciutat de Valéncia, hui rehabilitat i dotat de comerços i establiments dedicats a l'hosteleria. Es va destinar a cobrir les creixents necessitats de l'Eixamplament de Valéncia, dominat per la classe burguesa. L'edifique, fon concebut i realisat per l'arquitecte Francisco Mora Berenguer entre els anys 1914 i 1916. És un clar eixemple d'arquitectura modernista de principis de sigle. Està declarat ademés com a Monument Nacional.

El seu emplaçament llimita en els carrers Comte de Salvatierra, Jorge Juan, Martínez Ferrando i Ciril Amorós de la capital del Túria. L'edifici consta de tres naus: una principal de 18 metros i dos laterals de 7'7 metros cada una, aixina com d'una estructura metàlica bellament treballada. Consta, d'atra banda, de dos fronteres principals i dos laterals senzilles i transparents, estes en l'estructura a la vista. Quant a les fronteres principals, la que recau al carrer Jorge Juan mostra per complet el gust i tendències regionalistes que reflexa la ideologia d'una societat burguesa valenciana en auge en l'época. Es nota en la seua construcció i decoració l'influència d'Antoni Gaudí i de Lluís Domènech i Montaner, mestres en els que Mora va compartir taller.

El mercat fon restaurat per complet durant l'any 2003 en un cost superior als 33 millons d'euros. Actualment inclou comerços, cafeteries, un centre El Corte Inglés i inclús un parking subterràneu.

Resenya històrica[editar]

Exterior del Mercat de Colon

El Mercat de Colon es troba en l'Eixample de la ciutat, entre el carrer Colon i la Gran Via Marqués de Túria (C/ Comte Salvatierra, C/ Jorge Juan, C/ Ciril Amorós, C/ Martínez Ferrando), ubicat en lo que antigament fora la fàbrica de gas del Marqués de Campo. Coordenades: Plantilla:Coord/display/inline,title</noinclude>

Fon proyectat en 1914 per Francisco Mora Berenguer (1875-1961) qui va estudiar en l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona i va tindre un contacte molt directe en el modernisme català, especialment en l'obra de Gaudí, la de Puig i Cadafalch, la de Doménech i Montaner i en la concepció dels seus professors Antonio M.A Gallissá i Soque i Joan Torras i Guardiola de l'arquitectura com una obra d'art total, fruit del compendi de totes les arts i oficis.

Les obres de Mora no varen ser considerades modernistes en la seua época. El vocable modernisme era llavors un terme pijoratiu que s'utilisava per a qualificar exclusivament aquelles arquitectures importades de Brusseles o Viena, en formes o decoracions banals. Tant el modernisme de Mora com el de Doménech i Montaner i Puig i Cadafalch era considerat com una arquitectura moderna sorgida a partir de l'arquitectura tradicional, ornamentada i adaptada a les necessitats de la seua época en el concurs dels nous materials.

Els antecedents administratius del Mercat de Colon es troben en les contínues peticions de propietaris i veïns a l'Ajuntament cap a 1890, en els que solicitaven l'implantació de mercats provisionals o definitius en la zona de l'Eixamplament per a evitar la venda ambulant que es generava en la necessitat obtindre mercaderies i artículs de primera necessitat sense la incomoditat d'arribar als alluntats mercat central o de Russafa. La gestació del proyecte per al mercat de Colom no va començar en l'encàrrec que va rebre Mora com a arquitecte municipal en 1913, sino tres anys abans, en la seua proposta a concurs per al mercat central finalment adjudicada a Alejandro Soler i a Francisco Guàrdia, en ella sugeria moltes de les formes que posteriorment utilisaria en el proyecte del Mercat de l'Eixamplament. Demetrio Ribes fon nomenat Arquitecte director de les Obres donada la seua experiència en el maneig d'estructures metàliques per a estacions de tren. Fon ell qui va eixecutar el disseny de l'estructura metàlica de la coberta a base de marquesines laterals obertes en forma de I que dotaven a l'edifici d'una millor ventilació.

El proyecte original del mercat presentat per Mora el 17 d'abril de 1913 fon modificat davant de les sugerències de la Comissió d'eixamplament en diverses ocasions afectant la configuració i decoració de les fronteres que donen als carrers Filipins i Embrutar, la incorporació de les volades en les fronteres laterals i la distribució final dels llocs de venda. Els plans definitius varen ser entregats el 8 d'agost de 1913. La construcció del mercat va estar esguitada de dubtes sobre si se li dotava d'un o més soterràneus en el subsol del mateix. Davant d'una solicitut del president de la comissió municipal de l'eixamplament de 14 de juliol de 1915, Mora va elaborar un parell de proyectes per a la seua construcció finalment rebujats per la mateixa Comissió.

El Mercat de Colon, com qualsevol obra moderniste participa d'una vasta visió de l'arquitectura com a obra d'art total, en la que el disseny s'estén des de la concepció de l'edifici fins a cada un dels elements que ho formen, fent especial insistència en les arts aplicades. D'esta manera, Mora va posar especial interés en el disseny de les columnes de fosa de ferro, en la rajola, en la ceràmica policromada: utilisada com a element estètic i ornamental en mosaics i revestiments de fronteres, el vidre, el cadirage de pedra, la pedra artificial, utilisada per al programa iconogràfic del Mercat i la fusteria. Segons tot allò que s'ha expost, queda patent el gust de Francisco Mora pel detall i l'estima que este arquitecte sentia per artesans i artistes.

El 24 de decembre de 1916, dia de Nit de Nadal, s'inaugurava el Mercat de Colon, i segons un diari local, fon un acontenyiment espectacular: de la Plaça de Bous va eixir una cavalcada formada per la Guàrdia Municipal Montada, en els tabals i clarins de la ciutat, la Roca de la Fama, els venedors del mercat, els grups «La peixca», «Aus i carns» i «Flores, fruites i hortalices», una carrossa ocupada per la Reina de la Festa acompanyada per la seua cort d'honor. La Banda Municipal i una secció de la Guàrdia Civil varen tancar el festeig.

A poc a poc el mercat fon decaent a finals del sigle XX, els comerciants que tenien arrendades banques a l'Ajuntament se varen anar jubilant, retirant o simplement tancant pel fet que el deteriorament i la falta de manteniment del mercat espantava als seus clients. A pesar de tot, la Tinència d'Alcaldia va tindre allí la seua seu fins a l'any 2000.

En l'actualitat, despuix de la restauració que va culminar en el 2003, l'antic Mercat de Colon s'ha transformat en una galeria comercial de lux, en botigues de disseny en la seua primera planta, una cafeteria, una pernileria-taperia de lux que conviuen en els dos únics establiments originals que han perdurat: una botiga de vins delicatessen i una peixcateria; un primer soterràneu que alberga una zona d'aparcament i una atra gran zona cedida-llogada a un centre comercial El Corte Inglés, que ha instalat una botiga de llibres i discs, deixant la part central lliure per a acontenyiments culturals.

Descripció arquitectònica[editar]

El Mercat de Colon té una superfície total de 3.500 m². Presenta una planta basilical de 3 naus, una central de 18,60 m. d'altura i dos laterals menors de 9,70 m. De llum en volades de 6 m. a cada costat, organisada en 9 crugias de 7 m de separació.

L'estructura està formada per cintres i arcs de celosia metàlica realisades per mig de perfilería composta per unions reblades, i caragols en els enllaços en els pilars de fosa que soporten la coberta, en altures de 8 i 5 m, en capitell i base ornamentada.

La cobertura està realisada per mig de plaques de fibrociment quadrades model «eternit», subjectes en fil d'Aram segons els seus diagonals. Les diferents altures dels draps de coberta faciliten obertures longitudinals per a iluminació i ventilació de l'espai. Al llarc del carener s'obria un lucernari que proporciona l'allumenació natural de la nau.

Interior de l'edifici.

Sobre la planta baixa diàfana, jalonada per les alineacions de pilars, es disponen els llocs de mercat que no corresponen als dissenys inicialment prevists, com va succeir també en la reixa perimetral. L'accés al recint es produïx per huit grans portes que proporcionen una gran permeabilitat i conecten funcionalment en l'entorn en tot el seu perímetro. Estan realisades en perfils i chapes d'acer, en elements ornamentals de fosa i forja. Les portes estan situades en els chaflans i en els centres de cada frontera.

En la frontera que dona al hui carrer Jorge Juan s'ubica un pabelló destinats a usos municipals, de 31 x 7,5 m. de base, que s'eleva en un arc ogival de 16 m d'altura de clau i 13 m de llum entre soports, en la profunditat d'una crugia. Arranca de sengles cossos de base rectangular, en un dels quals es troba l'escala d'accés a la galeria superior. En l'atre es troben diverses galeries municipals distribuïdes en tres plantes. Entre abdós elements creua una galeria destinada a oficines, construïda com un pont entre els soports de l'arc. La seua eixecució, realisada a base de fàbrica de rajola en arcs, llindes, cantons i cairats de pedra artificial i basaments de pedra natural, presenta un revestiment policromat de mosaic venecià en l'arc i mosaic venecià en les voltes interiors, de la mateixa manera que els pinàculs, que estan coronats en peces ceràmiques vitrificades en colors vius. Sobre la coberta del pabelló, s'alcen dos chimeneres arrematades en formes corbes revestides en fragments ceràmics. Esta frontera presenta un programa iconogràfic i simbòlic completíssim, en el que estan presents des de la falconeria (titots, patos, gallines faisans, oques, galls) fins a la carniceria (carns, porcs, vaques, conills), passant per la peixcateria (carrancs, cigales, anguiles, peixos, moluscs), les hortalices (carabasses, dacsa, pimentons cogombres, tomaques), caragols, flors de divers tipos i, per supost, la fruita (figues, llimes, albercocs, pinyes pinyoneres, ananás, vinyes, plàtanos, melons, granades, pomes, taronges, peres). Este plantejament del programa decoratiu era comú en atres arquitectes de l'época com Doménech i Montaner, Puig i Cadafalch o Gaudí, pero el seu desenroll tan complet i exhaustiu recorda necessàriament a la Portada del Naiximent de la Sagrada Família de Barcelona de Gaudí, de l'erecció de la qual fon testimoni directe Francisco Mora durant els seus anys d'estudiant, en les seues visites al taller de Gaudí.

A diferència de la frontera del carrer Jorge Juan, la que dona a la de Comte Salvatierra, consta d'un sol pla sense volumetria, eixecutada aixina mateix en fàbrica de rajola i combinació de pedra natural i artificial. El pla d'esta frontera està llimitat lateralment per sengles columnes troncocòniques acabades en pinàculs, en el centre del qual s'obri un gran arc parabòlic de fàbrica de rajola de dimensions semblants a l'atre i el [ del qual[Timpà (arquitectura)|tímpan]] és tancat per una colossal vidriera. La part inferior d'esta s'arremata a uns 4 m d'altura per mig de marquesina de vidre sobre tancaments metàlics. En la base dels dos grans pinàculs laterals s'ubiquen els llocs de flors, de gran llaugerea i coberta ondulada revestida també en fragments ceràmics. Esta frontera, al contrari, apareix desornamentada, a excepció d'alguns detalls aïllats i imperceptibles en el conjunt com els Moltons, els caragols, les peres i els rastos d'all.

El conjunt està delimitat per una reixa perimetral d'atenció disseny, realisada en ferro i pedra natural, en els chaflans de la qual s'alcen quatre chicotets edículs d'una sola planta, un destinat a neteges de públic i venedors i el restant utilisats com a almagasén.

Enllaços externs[editar]

Referències[editar]

  • Descripció i anàlisis de l'edifici realisada per l'arquitecte El senyor Francisco Taberner, arreplega en la Memòria del Proyecte de Restauració del Mercat de Colon.
Monuments, edificis i museus de la Ciutat de Valéncia · Escutdevalencia.png
Llonja de Valéncia · Estació del Nort · Catedral de Valéncia · Mercat de Valéncia · Palau de la Generalitat · El Micalet · Palau de Justícia · Torres de Quart · Ciutat de les Arts i les Ciències de Valéncia · Plaça de l'Ajuntament · Sant Joan del Mercat · Basílica de la Verge dels Desamparats · Banys de l'Almirant · Torres dels Serrans · Plaça de la Mare de Déu · Palau de Benicarló · Plaça del Mercat