Michael Jordan

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Michael Jordan en l'any 2006

Michael Jeffrey Jordan (Nova York, Estats Units, 17 de febrer de 1963), cridat "Air", "His Royal Airness (Sa majestat Aérea)" o "Air Jordà", és un exjugador de basquet nortamericà retirat per primera vegada en l'any 1993, despuix en 1999 i finalment en l'any 2003. Actualment posseïx una part dels Charlotte Bobcats, franquícia de la NBA. Està considerat per la majoria el millor jugador de basquet de l'història. En NBA.Com es pot llegir el següent com a frase introductòria a la seua biografia.

By acclamation, Michael Jordan is the greatest basketball player of all estafe (Per aclamació, Michael Jordan és el millor jugador de basquetbol de tots els temps).[1]

Va guanyar sis anells en Chicago Bulls, amijant 30,1 punts per partit en tota la seua carrera, la major mija en l'història de la lliga. Ademés, també va guanyar 10 títuls de màxim anotador, 5 MVP de la temporada, 6 MVP de les Finals, nomenat en el millor quintet de la NBA en deu ocasions, en el defensiu nou vegades, líder en robos de baló durant tres anys i un premi al millor defensor de la temporada.

Des de l'any 1983, ha aparegut en la portada de la prestigiosa reviste deportiva Sports Illustrated en 50 ocasions, tot un récort, ademés de ser nomenat "Deportista de l'Any" en 1991. Fon nomenat "millor atleta del sigle XX" per ESPN i segon despuix de Babe Ruth per Associated Pres.[2]

Perfil de jugador[editar]

Michael Jordan en els Bulls

La posició natural de Jordan era la d'escolta, encara que també jugava de ràfol moltes vegades. Ha segut conegut com un dels jugadors més decisius en els moments finals de partit de tots els temps. Va decidir inenarrables partits, alguns heròicament (com "El Tir" davant dels Cavs en 1989) i atres de manera quasi inhumana (el seu partit de 38 punts per a guanyar als Jazz jugant en febra en les finals de l'any 1997). La seua competitivitat era visible pel seu trash talk (llenguage fem)[3][4] durant els partits, encara que també era conegut per la seua fanàtica ètica de treball.[5][6]

Ofensivament era quasi imparable. Guanyador de dos concursos de mats consecutius,[7] era ademés molt fiable en la llínea de tirs lliures, sent, en 8.772, el nové jugador en l'història a llançar més tirs lliures.[8] Una de les seues jugades més clàssiques era el fadeaway (llançar tirant-se per a arrere) en tir en suspensió, usant els seus 40 + les polzades de bot vertical per a desfer-se de les tentatives de tap dels seus defensors. Hubie Brown va declarar que a soles en eixe moviment li feya imparable.[9] En els seus 5,3 assistències amijades en tota la seua carrera es demostrava la camaraderia i la bona voluntat de Michael Jordan sobre la pista. En els seus últims anys, ademés, es va convertir en una autèntica amenaça des de la llínea de triples, tenint un 9/52 en el seu any rookie (17,3%) per a, posteriorment, un 111/260 (42,7%) en la 1996-97. També era un gran rebotejador per a ser un jugador de perímetro, amijant en la seua carrera 6,2 rebots per trobada.

Pero Michael Jordan és ademés un dels millors defensors de l'història del basquet. Els seus 2.514 robos de baló li coloquen en la segona posició de tots els temps a soles per darrere de John Stockton.[10] Ademés, va batre el rècort de taps per a un "guard" (base/escorta)[11] i junt en la seua capacitat de robar balons li va convertir en un jugador temible en defensa.

Vida personal[editar]

Jordan és el quart de cinc fills. Té dos germans majors, Larry i James, i dos germanes, una major (Dolors) i una atra chicoteta (Roslyn). En setembre de 1989 es va casar en Juanita Jordan, en qui va tindre dos fills barons, Jeffrey Michael i Marcus James, i una filla, Jasmine. Michael i Juanita varen informar el 4 de giner de 2002 del seu divorç degut a diferències irreconciliables, encara que posteriorment es reconciliaren. Finalment, el 29 de decembre de 2006 varen presentar el seu divorç de manera "mútua i cordial".[12][13]

El 21 de juliol de 2006, un jujat de Cook County, Illinois, va determinar que Jordan no havia de pagar a Karla Knafel, una antiga amant, 5 millons de dòlars.[14] Knafel va demandar que eixa era la cantitat acordada en Jordan per a permanéixer callada i no presentar una prova de paternitat despuix que Knafel quedara embarassada en l'any 1991. Una prova de ADN va demostrar que Jordan no era el pare del chiquet. L'advocat de Knafel, Michael Hannafan, va dir que el seu client apelaria fins a l'última instància.

Jordan actualment residix en Highland Park, Illinois, i els seus dos fills barons assistixen a Loyola Academy, un institut privat catòlic de Wilmette, Illinois, a on ademés comencen a despuntar jugant a basquet. El seu germà major James fon sargent Major de la 35ta Signal Brigade del XXVII Cos Aerotransportat del Eixèrcit dels Estats Units.[15]

Jordan és membre de la fraternitat Omega PSI Fi.

Referències[editar]

Enllaços externs[editar]