Miguel Hernández

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Miguel Hernández Gilabert»)
Saltar a: navegació, buscar
Miguel Hernández en l'any 1939

Miguel Hernández Gilabert (Oriola, 30 d'octubre de 1910Alacant, 28 de març de 1942) fon un poeta i dramaturc valencià del sigle XX. Miguel Hernández va mantindre una gran proximitat en la generació nomenada del 27, fins al punt de ser considerat per Dámaso Alonso com «genial epígon de la generació del 27».

Va destacar per la fondària i autenticitat dels seus versos, reflex del seu compromís social i polític.

Naixcut en el si d'una família humil, en l'ambient llaurador d'Oriola, de chiquet fon pastor de cabres i no va tindre accés més que a estudis molt elementals, per la qual cosa la seua formació fon autodidacta.

El seu interés per la lliteratura ho va portar portar a profundisar en els clàssics espanyols, com Garcilaso de la Vega o Luis de Góngora, que varen tindre molta influència en els seus versos. També li va agradar l'obra d'autors com Rubén Darío o Antonio Machado.

Participà en les tertúlies lliteràries locals organisades pel seu amic Ramón Sijé, trobades en els que va conéixer i se relacionà en Josefina Manresa, que despuix fon la seua esposa i musa de molts dels seus poemes, .

En vint-i-quatre anys va viajar a Madrit i allí va conéixer Vicent Aleixandre i Pablo Neruda en qui va fundar la reviste Cavall Vert per a la Poesia.

Les idees marxistes de Neruda varen alluntar a Miguel del catolicisme i va iniciar l'evolució ideològica, terminant per prendre posicions beligerants en la Guerra Civil espanyola.

En el Front Popular va colaborar en atres intelectuals en nomenades Missions Pedagògiques. En 1936 se va allistar com a voluntari en l'eixèrcit republicà. Durant la guerra se va casar en Josefina Manresa i publicà diversos poemes en les revistes La Mona Blava, Hora d'Espanya i Nova Cultura, i va donar numerosos recitals en el front. La mort del seu primer fill (1938) i el naiximent del segon (1939) marcà la seua poesia.

Després de la guerra va tornar a Oriola, a on fon detingut. Condenat a mort, despuix se li va commutar la pena per la de cadena perpètua.

Va morir en la presó d'Alacant, despuix de passar per atres penitenciaries, víctima de la tuberculosis.

Cites[editar]

Canto a Valencia: Para cantar, Valencia, tu hermosura, / no empuño el arpa de oro / que Apolo toca con experta mano, / sino el guitarro moro / del trovador huertano. / El árabe instrumento, / que al dejarlo como un ave en el nido, / del arbusto pulido / donde lo hallé, sobre la florescencia, / oigo que dice con dulzón acento, /al rozar su cordaje el limpio viento: / ¡Salve! ¡Salve, Valencia! ...

Enllaços externs[editar]