Minaret
Un minaret (del castellà minarete i este del turc minare, pres de l'àrap منارة, manaara, que significa "far") és un element arquitectònic distintiu de les mesquites islàmiques. Consistix en una torre, normalment adossada a una mesquita i de la qual sobreïx, des d'a on el muesí fa la crida a l'oració o àdhan.[1] Les mesquites dels moviments islàmics més conservadors com el wahhabisme els consideren innecessaris.[2]
Funcions[editar | editar còdic]
La funció principal del minaret és proveir un punt elevat des d'a on el muesí puga fer la crida a la pregària obligatòria o salat. Esta crida rep el nom, en àrap, d'àdhan, raó per la qual els minarets en àrap són nomenats màdhana. La crida per a la pregària es fa cinc voltes al dia: a l'alba, migdia, vesprada, vespre i nit. En les mesquites més modernes, l'àdhan se fa des de la mussala, o sala d'oració, via micròfon pel sistema d'altaveus del minaret.
A nivell paisagístic i simbòlic, el minaret ha segut una senyal visual que identifica a la comunitat musulmana.
Els minarets també funcionen com a sistemes d'aire acondicionat: com que el sol escalfa la cúpula, l'aire és aspirat a través de les finestres obertes cap amunt i fora del minaret, proporcionant aixina una ventilació natural.
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ (2003) Diccionario de Arte II, Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), p. p.82. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5.
- ↑ Houtsma, M. Th (1993). First Encyclopaedia of Islam: 1913-1936, BRILL, pp. 1087. ISBN 9004097961.
