Missa criolla
La Missa Criolla és una obra musical de naturalea religiosa i folclòrica, creada pel músic argentí Ariel Ramírez. Els texts llitúrgics foren traduïts i adaptats pels sacerdots Antonio Osvaldo Catena, Alejandro Mayol i Jesús Gabriel Segade. Considerada una de les millores obres de la música argentina.
Quan un retor d'Humahuaca volia fer cantar les cançons religioses tradicionals als fidels de la seua parròquia, va notar que ells no mostraven cap entusiasme. Llavors va tindre l'idea de fer cantar dites cançons en ritmes folclòrics. Li va escriure a un sacerdot amic, i este li va transmetre l'idea a Ariel Ramírez.
L'obra fon composta i gravada en l'any 1964 i llançada en 1965. La versió de major difusió mundial és la que realisara el tenor José Carreras en l'any 1987, en el Santuari de la Bien Aparecida, de Cantabria, acompanyat d'Ariel Ramírez com a director de l'orquesta.
Estructura[editar | editar còdic]
El text de la Missa Criolla és una adaptació estricta del text llitúrgic de la missa catòlica. En la llitúrgia catòlica, la missa solemne o cantada constituïx un gènero musical tradicional, que consistix de tres parts obligatòries, el "Kyrie" el "Sanctus" i l'"Agnus Dei", i inclou ademés el "Glòria" i el "Credo". En certs casos poden incorporar-se atres elements.
Kyrie[editar | editar còdic]
El Kyrie està construït sobre dos ritmes andins, la baguala i la vidala. De la mateixa forma que en la missa catòlica tradicional, en la tornada puja a una escala en la major, adoptant un estil de baguala.
Glòria[editar | editar còdic]
El Glòria és un carnavalito, ritme característic del nort de Jujuy, acompanyat per un yaraví en la menor, en la que s'alaba al Senyor i se'l glorifica en tot el seu esplendor. S'utilisa ací el yaraví per a mostrar l'humiltat i el respecte per Deu i el carnavalito és per a adorar-ho.
Credo[editar | editar còdic]
El Credo adopta la forma d'una chacarera, estil popular de Santiago del Estero, en la menor en pujada a la major. Ací s'aprecia la creença a l'Iglésia Catòlica. Considerat com el moment culminant de l'obra.
Sanctus[editar | editar còdic]
El Sanctus està realisat seguint el ritme d'un carnestoltes cochabambi en la major. Els fidels santifiquen el nom de Deu i l'alaben de forma esplendorosa, reconeixent el poder del mateix en la terra com en el cel.
Agnus Dei[editar | editar còdic]
L'Agnus Dei adopta el ritme d'un estil pampeà (sureny) en la menor. Els fidels canten al Corder de Deu i li demanen la pau.
Repercusions[editar | editar còdic]
Esta obra fon premiada en discs d'or i platí. Fon catalogada pel Vaticà, a on també fon presentada baix el pontificat del Papa Pau VI, com obra d'importància religiosa universal.
Tant Ariel Ramirez, com alguns dels interpretes de la Missa Criolla, insistiren sempre en que l'obra no deu vore's com un mensage estrictament "catòlic", sino com l'expressió d'un sentiment universal, vinculat al desig de pau que existix en totes les cultures humanes.
Per ad oure[editar | editar còdic]
- La Missa Criolla, per Opus Cuatro, YouTube.